Resposta de la Direcció General d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat. Departament d’Educació i Formació Professional
Resposta al document “Consideracions del Servei Educatiu Específic CREDV-ONCE al Pla de digitalització responsable del departament d’Educació i Formació Professional”
Per l’elaboració de la resposta s’ha tingut present el contingut dels Documents d’organització i gestió del centre (DOIGC)
-
-
-
-
- Cultura digital
- Ús dels dispositius mòbils
-
-
-
Sobre l’adquisició de la competència digital és transversal i, com ja saben, es treballa des de totes les àrees, matèries, àmbits i projectes. La competència digital implica l’ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge en el treball i per a la participació en la societat, així com la interacció amb les esmentades tecnologies.
Aquestes tecnologies, com l’ús de pissares digitals interactives, els ordinadors, entre d’altres, segueixen vigents i actius.
En relació a l’ús de dispositius mòbils a l’educació infantil i educació obligatòria no està permès l’ús de telèfons mòbils a l’alumnat al centre educatiu. El centre educatiu ha de vetllar per posar a disposició de l’alumnat els dispositius tecnològics que siguin necessaris per assolir la competència digital en l’aplicació de les situacions d’aprenentatge que així ho requereixin. Aquesta indicació es fa extensiva tant a l’horari lectiu com a l’horari no lectiu. Malgrat aquesta norma inicial el document té presents situacions d’excepcionalitat que son:
Alumnes amb necessitats educatives especials
-
-
-
-
- Està permès que usin dispositius mòbils quan siguin necessaris per garantir l’accessibilitat, la participació i l’aprenentatge d’aquests alumnes. La identificació del tipus de dispositius, les situacions en què es podran utilitzar i les condicions d’ús s’han de determinar en el marc de la comissió d’atenció a l’educació inclusiva (CAEI) de cada centre, tenint en compte les necessitats específiques de l’infant o jove i l’organització de les mesures i suports d’atenció a la diversitat.
- Les decisions que s’adoptin han de quedar recollides en el pla de suport individualitzat (PSI) de l’alumne, tal com s’estableix en la normativa d’educació inclusiva.
-
-
-
Per tal de garantir aquesta instrucció, cal compartir amb les famílies (a través de la carta de compromís i el coneixement de les normes d’organització i funcionament del centre, NOFC) la regulació general i específica del centre.
Sobre els dispositius i programaris restem, com sempre, oberts a propostes i necessitats que vagin sorgint per a garantir la presència, participació i progrés de tot l’alumnat.
Directora General d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat
Podeu descarregar el document “Resposta de la Direcció General d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat a les consideracions del Servei Educatiu Específic CREDV-ONCE al Pla de digitalització responsable”.
Consideracions del Servei Educatiu Específic CREDV-ONCE al Pla de digitalització responsable del departament d’Educació i Formació Professional
Amb data 3 de febrer de 2026 la Direcció del Servei Educatiu CREDV-ONCE va fer arribar a la Directora General d’Educació Inclusiva unes consideracions al Pla de Digitalització Responsable del Departament d’Educació i Formació Professional.
Davant la implantació per part del Departament d’Educació i FP aquest curs 2025/26, del “PLA DE DIGITALITZACIÓ RESPONSABLE” als centres educatius, fem arribar les nostres consideracions com a Servei Educatiu Específic, ja que ens podem veure molt afectats per certes decisions que es poden prendre esgrimint, l’esmentat Pla, i que poden afectar negativament la inclusió de l’alumnat que rep el nostre suport. Amb esperit d’aportar a la nostra comunitat educativa i millorar tots plegats, des de la nostra visió de la situació.
Pots descarregar el document “Consideracions del CREDV-CRE ONCE Barcelona al Pla de Digitalització Responsable del Departament”
Consideracions del CREDV-CRE ONCE Barcelona al Pla de Digitalització Responsable del Departament
Ús de la tecnologia amb l’alumnat amb discapacitat visual en el context escolar com a peça clau del seu aprenentatge
Contingut
Necessitats clau de l’alumnat amb discapacitat visual
Ús específic del recursos tecnològics a l’aula
Introduïm les tecnologies pas a pas
Tecnologies imprescindibles per a l’aprenentatge de l’alumnat amb discapacitat visual
Consideracions del Servei Educatiu compartit CREDV-CRE ONCE Barcelona al Pla de Digitalització I
Introducció
La digitalització responsable és un objectiu compartit pel CREDV-CRE ONCE Barcelona i entenem que calen mesures per garantir un ús equilibrat, segur i pedagògic de la tecnologia. Estem d’acord amb les orientacions que posen l’accent en la necessitat de reduir la presència innecessària de dispositius, protegir el benestar de l’alumnat i assegurar que la tecnologia només s’utilitzi quan aporta un valor real a l’aprenentatge.
Tot i això, és imprescindible tenir present que aquestes mesures han de contemplar la diversitat de necessitats educatives. En el cas de l’alumnat amb discapacitat visual, la tecnologia no és un recurs opcional, sinó una eina d’accés al currículum i de participació plena en les activitats d’aula. Per aquest motiu, tot i compartir els principis de la digitalització responsable, cal considerar les adaptacions necessàries perquè aquest alumnat pugui continuar avançant en el seu aprenentatge.
Necessitats clau de l’alumnat amb discapacitat visual
-
-
-
-
- Accés equitatiu al currículum: Els recursos tecnològics són imprescindibles per garantir que l’alumnat amb discapacitat visual pugui accedir als continguts educatius en condicions d’equitat, mitjançant formats accessibles com la tinta ampliada, l’àudio i el Braille, d’acord amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge.
- Eliminació de barreres i participació real: Les tecnologies específiques permeten transformar materials inicialment no accessibles (imatges, gràfics, documents escanejats o recursos multimèdia), fent possible una participació activa i significativa de l’alumnat en les activitats d’aula.
- Millora de l’eficiència i l’autonomia: L’ús de dispositius i aplicacions accessibles redueix l’esforç afegit en tasques com llegir, escriure o resoldre activitats, afavorint la concentració en els objectius d’aprenentatge i promovent una major autonomia personal i acadèmica.
- Aprenentatge progressiu i continuat de les competències digitals: La formació en tecnologies accessibles s’inicia a Educació Infantil i es consolida al llarg de les diferents etapes educatives, essent un procés llarg i específic que requereix recursos estables per garantir la continuïtat dels aprenentatges, especialment abans de l’accés a l’ESO.
- Tecnologies imprescindibles per a l’aprenentatge inclusiu: Ordinadors, tauletes, pissarres digitals interactives, tecnologies tiflotècniques, eines OCR, aplicacions basades en intel·ligència artificial i assistents de veu són recursos essencials per assegurar l’accés a la informació, la comunicació i el desenvolupament competencial de l’alumnat amb discapacitat visual.
- Inversió en el futur personal, acadèmic i professional: Garantir l’accés a aquestes tecnologies no és una adaptació puntual, sinó una inversió clau per al desenvolupament integral de l’alumnat amb discapacitat visual, preparant-lo per a la vida adulta, la continuïtat formativa i la incorporació al món laboral amb garanties d’autonomia i inclusió.
- Tecnologia com a suport a la tasca docent: aquestes tecnologies ajuden al docent que atén l’alumnat amb discapacitat visual i faciliten la seva tasca de personalització dels materials, realització d’adaptacions específiques, etc. Disposa de més temps de qualitat per dedicar-lo a l’ensenyament.
-
-
-
Ús específic del recursos tecnològics a l’aula
L’alumnat amb discapacitat visual fa un ús específic i imprescindible dels recursos tecnològics a l’aula, ja que aquests li permeten accedir al currículum en condicions d’equitat. En primer lloc, la tecnologia facilita l’accés a la informació en múltiples formats —tinta ampliada, àudio o Braille— d’acord amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Això garanteix que els continguts arribin a cada alumne de la manera que millor s’ajusta a les seves necessitats. (Ordinador, tauleta, línia Braille, revisor de pantalla, magnificador, PDI o monitor interactiu, …).
A més, els dispositius digitals permeten transformar en accessibles materials que, d’entrada, no ho són: imatges, gràfics, documents escanejats o recursos multimèdia que, sense eines específiques, quedarien fora del seu abast. Aquestes adaptacions no només eliminen barreres, sinó que fan possible una participació real en les activitats d’aula. (Eines diverses de IA – Seeing ai, BemyEyes,…-, OCR, …)
La tecnologia també contribueix a millorar l’eficiència en tasques quotidianes com llegir, escriure o resoldre activitats de matemàtiques, reduint l’esforç extra que sovint requereixen i permetent que l’alumnat pugui centrar-se en els objectius d’aprenentatge. Paral·lelament, l’ús d’aquestes eines afavoreix una major autonomia, ja que els estudiants poden gestionar materials, organitzar-se i avançar en el seu procés d’aprenentatge amb menys dependència del suport directe d’un adult. (Editors específics, lectors immersius, assistents de Google o Siri, etc.).
Finalment, cal tenir present que totes aquestes habilitats tecnològiques es construeixen progressivament i seran essencials en la vida adulta de l’alumnat amb discapacitat visual, tant en l’àmbit acadèmic com en el professional i personal. Per això, garantir l’accés a la tecnologia no és només una adaptació puntual, sinó una inversió en el seu futur.
Introduïm les tecnologies pas a pas
El procés d’introducció de les tecnologies amb l’alumnat amb discapacitat visual s’inicia a educació infantil i es va consolidant al llarg de les diferents etapes educatives. El procés d’aprenentatge és llarg i feixuc.
L’alumnat amb discapacitat visual, per la seva manca de visió, necessita aprendre mecanografia, combinacions de tecles per treballar amb els programes informàtics que utilitzarà a l’aula, conèixer el funcionament dels programes específics que li permetran utilitzar l’ordinador o dispositius mòbils (magnificador, revisor de pantalla,…), i un munt d’estratègies de treball que els faran ser autònoms i eficients en la realització de les tasques escolars.
Quan inicien l’ESO han de dominar l’ordinador i els dispositius mòbils per tal d’assolir les competències digitals que en aquesta etapa educativa i les posteriors s’exigeixen.
Veiem els passos d’aquest aprenentatge:
L’aprenentatge de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’inicia a l’etapa d’Educació Infantil i al Cicle Inicial de Primària. En aquesta fase, es treballa la familiarització amb les tecles bàsiques del teclat mitjançant contes, així com l’ús de tauletes per desenvolupar la comprensió de l’acció-reacció i la iniciació als gestos. A més, s’incorpora la tauleta digitalitzadora i la línia Braille per afavorir l’exploració de làmines i l’aprenentatge del sistema Braille.
Al Cicle Mitjà de Primària, s’introdueix l’aprenentatge del teclat QWERTY i es comença a treballar amb el tractament de textos i l’accés a Internet, a la vegada que s’introdueix l’eina tiflotècnica específica. En aquestes etapes, es considera necessari disposar d’un ordinador de l’Annex 5, que es sol·licita al Departament per garantir la continuïtat d’aquests aprenentatges a l’aula. En funció de les necessitats i la maduresa de l’alumnat, aquesta sol·licitud pot realitzar-se en etapes prèvies.
Finalment, al Cicle Superior de Primària, l’ordinador s’incorpora a l’aula en diverses matèries. En aquesta fase, és fonamental practicar dictats, realitzar exercicis i consolidar el domini de l’ordinador, amb l’objectiu de preparar l’alumnat per a l’etapa de l’ESO.
Tecnologies imprescindibles per a l’aprenentatge de l’alumnat amb discapacitat visual
A mode d’exemple aquestes són les tecnologies que s’usen a l’aula sense deixar de banda les que poden anar apareixent i que són imprescindibles per a l’aprenentatge.
L’ordinador, les tauletes i els monitors interactius constitueixen actualment eines imprescindibles per a l’aprenentatge dels continguts educatius de l’alumnat amb discapacitat visual.
Les tecnologies tiflotècniques, juntament amb programes estàndard, permeten l’accés a la informació. Entre aquestes destaquen els lectors de pantalla JAWS o NVDA, els magnificadors ZoomText o la Lupa de Windows, la línia Braille Focus, la impressora Braille Everest, així com els revisors VoiceOver i TalkBack per a dispositius mòbils.
En el cas de l’alumnat amb baixa visió, la tecnologia per compartir pantalles en remot (TeamViewer, Google Meet, Zoom, E-Share, entre altres) facilita l’accés al contingut de les pissarres digitals o monitors interactius. Aquesta funcionalitat permet visualitzar, des del propi dispositiu, l’exposició del docent amb la possibilitat de magnificació. Si aquestes eines incorporen IA possiblement en un futur no llunyà podran ser molt útils per a l’alumnat amb ceguesa.
Quan els continguts digitals no són accessibles, es recorre a tecnologies OCR (Reconeixement Òptic de Caràcters) i aplicacions que incorporen intel·ligència artificial per reconèixer textos en documents, com ara Abbyy FineReader.
Les noves aplicacions basades en intel·ligència artificial ofereixen a l’alumnat amb discapacitat visual la possibilitat d’accedir a descripcions d’imatges complexes, com gràfiques matemàtiques, diagrames de flux o imatges científiques. Entre aquestes aplicacions destaquen Be My Eyes i Seeing AI.
Tecnologies accessibles com ChatGPT o Copilot contribueixen a millorar l’eficiència en la realització de tasques. Aquestes eines permeten convertir textos en podcasts, generar imatges a partir de descripcions textuals per incorporar-les als treballs, identificar idees principals d’un text, efectuar cerques conceptuals de manera accessible i realitzar traduccions automàtiques.
Els altaveus intel·ligents i assistents de veu (Google Assistant, Siri d’Apple i Alexa d’Amazon) faciliten a l’alumnat amb discapacitat visual i altres necessitats educatives l’accés a informació, la realització de cerques simples a Internet, l’ús de la calculadora, així com activitats lúdiques com escoltar històries o jugar. Aquests assistents representen una via d’accés inclusiva i pràctica.
Els entorns de comunicació com The Grid i AsTeRICS Grid afavoreixen la comunicació i la realització de tasques bàsiques de manera autònoma per a l’alumnat amb dificultats afegides. Aquests panells són accessibles mitjançant teclat i commutadors i incorporen retroalimentació auditiva per a estudiants amb ceguesa.
Consideracions del Servei Educatiu compartit CREDV-CRE ONCE Barcelona al Pla de Digitalització I
En relació amb la proposta del Pla de Digitalització I, considerem imprescindible garantir l’ús de determinades tecnologies per assegurar l’accés als continguts educatius de l’alumnat amb discapacitat visual. Aquestes eines no només faciliten la inclusió, sinó que són essencials per al desenvolupament competencial i l’autonomia en l’aprenentatge. A continuació, detallem els dispositius i recursos que considerem necessaris:
Telèfons mòbils
La seva eliminació en totes les etapes educatives obligatòries limita l’accés a aplicacions que resulten imprescindibles per a l’alumnat amb discapacitat visual. Aquestes aplicacions permeten, entre altres funcions, llegir textos impresos mitjançant reconeixement òptic, descriure imatges, capturar fotografies i ampliar-les per facilitar la lectura o la visualització de detalls. Aquestes funcionalitats són clau per garantir l’autonomia i la participació activa en les activitats educatives.
Pissarres digitals interactives
Per a l’alumnat amb baixa visió, les pissarres digitals són una eina fonamental en totes les etapes educatives. Gràcies a la tecnologia de compartició de pantalla, és possible visualitzar el contingut projectat pel docent en el propi dispositiu, amb la possibilitat d’ampliar-lo i adaptar-lo a les necessitats individuals. Aquesta funcionalitat assegura l’accés equitatiu a la informació que es presenta a l’aula.
Tauletes digitals
A Educació Infantil, les tauletes són essencials per realitzar activitats d’entrenament visual amb l’alumnat amb baixa visió. En les etapes posteriors, aquests dispositius, per la seva portabilitat, faciliten l’accés als continguts digitals, la presa de notes i la transformació de materials no accessibles. A més, permeten treballar en entorns on no és viable utilitzar un ordinador, garantint així la continuïtat de l’aprenentatge en qualsevol context.
Referències
Pla de digitalització responsable. https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/pla-digitalitzacio-responsable/index.html
Resum extret del document. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/linies-estrategiques/pla-digitalitzacio-responsable/mesures-departament.pdf
Guia per a les famílies. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/linies-estrategiques/pla-digitalitzacio-responsable/guia-families.pdf
