Bon dia,
Aquí trobareu el butlletí “Cel·la 15”. Un butlletí ocasional pensat per l’alumnat del CFA Pau Casals que conté:
- 3 Idees reflexives que neixen del nostre dia a dia
- 2 Frases cèlebres que ens inspiren
- 1 Pregunta que llancem al món
Desitgem que ho gaudiu i que ens feu arribar les vostres reflexions!
Amb afecte,
L’alumnat del CFA Pau Casals. ❤️
El sostre de vidre és un concepte amb el qual es fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.
Juga amb el fet que sovint, aquestes limitacions, no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.
El sostre de vidre està construït sobre la base de trets que són difícils de detectar, per això no es veu i es diu que és de vidre. Aquesta barrera invisible apareix quan les dones s’acosten a la part superior de la jerarquia corporativa i es bloqueja la possibilitat d’avançar en la seva carrera professional cap a càrrecs de nivell gerencial i executiu.
Per tant, només puc tenir una opinió sobre el sostre de vidre: cal esquerdar-lo i fer-lo a miques!!!!!
El sostre de vidre es troba en la societat i en nosaltres mateixos. En la societat perquè en moltes ocasions se’ns limita la nostra capacitat per continuar amb el que desitges.
El sostre de vidre moltes vegades ens l’imposen, pero d’altres també ens l’imposem nosaltres mateixos. Sobretot quan no tenim les eines i no sabem utilitzar-les. També perquè no volem posar-les en pràctica, per exemple: moltes vegades no aprofitem els estudis que tenim a mà i deixem passar el temps i les oportunitats.
En moltes ocasions nosaltres creem el nostre propi sostre de vidre i ens limitem.
El meu sostre de vidre està en la part econòmica , familiar i laboral. Perquè a dia d’avui són coses que no he pogut arribar a tindre per no pendre millors decisions.
LEl meu sostre de vidre és el formar la meva propia família, perquè no em sento capaç de treure’ls endavant i perquè no crec en l’amor. No crec en l’amor perquè no existeix, tot és superficial i pur interés i mentides.
Per a mi els límits és saber acceptar on estic i el faig. També saber portar la meva vida amb limitacions i fins on puc arribar. Per això tindré el meu sostre de vidre fins que arribi a acceptar-ho.
La meva opinió sobre el sostre de vidre, és que una persona no té que tindre límits perquè hem nascut per superar-nos cada dia. Hi ha molts factors que per desgràcia poden influir depenent del teu color de pell o de la zona geogràfica on has nascut. L’objectiu és poder superar-los tots amb força i convicció!
Tenim que procurar superar-nos dia a dia, polir els nostres defectes tot i que ens costi fer-ho.
El sostre de vidre que tenim els immigrants és no saber respectar i adaptar-se als costums i lleis dels països als quals imigrem. Això sol ens condueix a cometre errors i no tenir una clara visió del que volem a la nostra vida.
Como hombre yo también me siento discriminado en ciertos aspectos de la vida. No solo las mujeres, en general la población también tuvo que luchar por muchos derechos, como la libertad de expresión. A veces parece que nos olvidamos de cuidar los derechos de todos. Cuidando los derechos de las mujeres cuidamos los de un sector. Bien por nosotros, y añadamos también a los niños, a los ancianos, a los hombres, a las personas…
Hace falta estar alerta: ¿estamos yendo hacia adelante o hacia atrás?
El texto también me hace plantearme que es correcto y que es incorrecto , hasta donde puedes opinar de algo sin “que alguien se sienta aludido”.¿ Realmente hay libertad de expresión ? …….
Jo crec que el sostre de vidre se’l imposa cadascú. El meu és bastant pessimista en alguns moments. Intento no tenir-ne cap perquè crec que podem millorar i trencar-los amb el creixement personal.
Personalment no tinc sostres de vidre meus. Els sostres de vidre que em puc trobar són tots imposats per la societat, el sistema i les expectatives que s’esperen de tu. Tant per la condició de ser dona o home, el sexisme ni el classisme (home=blau, dones=rosa).
Per la societat les dones a certes edats ja estan pressionades per ser mares, per tenir família. Els homes han de mantenir la dona, els fills, la feina… Tots sotmesos a una pressió social que produeix frustracions a les persones. Al sistema de reinserció penitenciari perquè et fan creure que podràs fer les coses, però no et proporcionen les eines per poder fer-ho. Per això no ens hem de rendir i lluitar sempre pel que volem, pel que creiem. Recordeu que un llàpis mai no dibuixa sense una mà
No retinguis a qui s’allunya de tu, perquè així no arribarà qui desitja apropar-se!
La nostra opinió sobre aquesta frase, centrant-la en la part sentimental, és que no es pot obligar a ningú a estar amb tu perquè és un comportament tòxic, que no et permet conèixer a més persones i tampoc li permets a l’altra persona conèixer a altres persones, ja que tens una obsessió.
A més, no pots estar amb una persona que no t’estima o no vol estar amb tu, ja que d’aquesta manera t’estàs enganyant a tu mateix. Tampoc has d’estar mirant els sentiments de la mateixa persona, quan hi ha moltes més persones que poden formar part de la teva vida i aportar molt més. A banda, és un pensament egoista, ja que només penses en com et sents tu i no en l’altra persona. En la vida s’ha de ser empàtic.
La nostra humil conclusió és que si una persona es vol allunyar de tu, deixa-la anar, ja que de tot se n’aprèn a la vida encara que costi soltar certes coses, però de vegades és necessari i tampoc és res dolent, així podràs conèixer nova gent i podràs viure molts moments inoblidables amb altres persones.
Si no vens d’una família feliç, fes que una família feliç vingui de tu.
Hi ha famílies molt complexes, tu pots tallar i començar una nova vida feliç i plena d’amor; Ara!
La vida és com una muntanya russa, puja i baixa, però mai es para fins que no arriba al final. Encara que la vida et proposi obstacles has de continuar endavant i sobreviure com una au lliure.
El cavall Rocinante corre veloç per les planes de Castella visualitzant les vistes, i va pensar-com seria jo si tingués una família feliç?
A pesar que vinguis d’una família amb problemes i que pugui afectar-te com a persona, sempre has d’intentar millorar com a persona. Has de ser un bon exemple a seguir pels teus,.
S’ha de ser bona persona i el que no t’agrada que et facin no el facis als altres. EMPATIA!