Avui tenim un dimarts ben florit, i quin millor moment per descobrir els colors, les aromes i les flors que dibuixen alguns dels racons més bonics del nostre entorn. N’hi ha de ben conegudes, com la rosa, que cada Sant Jordi es converteix en protagonista absoluta i omple carrers, places i llibreries. També tenim la ginesta, amb les seves flors grogues i lluminoses, que anuncia l’arribada del bon temps.
Als camps i als marges, les roselles hi posen el toc vermell i atrevit, mentre que el romaní, la farigola i l’espígol ens recorden que les flors no només entren pels ulls. Les seves aromes característiques formen part del paisatge mediterrani i, des de fa segles, també de la cuina popular i dels remeis tradicionals.
Si enfilem cap a les zones més elevades, descobrim espècies menys conegudes però igualment fascinants. La flor de neu, amb el seu aspecte vellutat, és una autèntica especialista a sobreviure al fred. El neret, amb les seves flors rosades, cobreix de color les muntanyes a l’inici de l’estiu. I la grandalla, delicada i perfumada, és una de les joies més apreciades dels prats d’alta muntanya.
Sabies que…?
- La rosella rep més de 40 noms diferents segons la comarca o el territori.
- La flor de neu pot créixer a més de 2.000 metres d’altitud, suportant temperatures extremes i molta radiació solar.
- La ginesta és considerada la flor nacional de Catalunya i ja s’utilitzava en celebracions populars documentades al segle XV.
- El romaní és una planta aromàtica utilitzada des de fa més de 7.000 anys al Mediterrani.
- Hi ha espècies d’orquídies silvestres que imiten la forma i fins i tot l’aspecte d’alguns insectes per atraure pol·linitzadors.
I després d’aquest petit recorregut, ens queda la certesa que, fins i tot en els llocs més inesperats, la vida sempre troba la manera de florir.
