Descobrint les Matemàtiques de Forma Visual

---

 

AL RIUS EDUQUEM EN LA BONDAT! 

Tot sovint a la vida es produeixen fets complexos, durs i injustos que et fan aturar-te i analitzar cap a on vas i com ho estàs fent. És un cop passada la tempesta, quan el soroll dels trons s’ha apagat i l’aigua reposa, que la reflexió, la lectura serena, la mirada atenta i l’escolta activa (gaudint del silenci que queda després de la tempesta), et permeten adonar-te de tot allò que és la teva vàlua. Avui tinc una certesa: des de fa quatre cursos, al CFA Rius i Taulet eduquem en la bondat.

Fa uns dies vaig tenir l’enorme plaer de compartir un espai de reflexió amb la Mercè Conangla, via en Gaspar Hernández i la seva comunitat “L’Art de viure”. Entre altres qüestions, la Mercè ens va presentar l’Institut de Bondat en Acció, de la Fundació Ecologia Emocional, i ens va donar a conèixer el MANIFEST “BONDAT EN ACCIÓ, Patrimoni Tangible de la Humanitat”.

https://www.fundacioecologiaemocional.org/manifest-bondat/ 

A mesura que avançava la conversa, m’adonava que nosaltres compartim el manifest i que cada dia posem, com a comunitat, LA BONDAT EN ACCIÓ. I en els temps que corren això són paraules majors! 

COMPARTIM QUE…

• La bondat és el resultat de la confluència de valors com: l’amor per la vida, el respecte a la diversitat, la tendresa, la compassió, la gratitud, la pau, la humilitat, l’amabilitat, la generositat i la generació i apreciació de la bellesa.
• La bondat és la forma més evolucionada d’intel·ligència humana (el contrari ens porta a l’extinció de l’espècie). 
• La bondat és la millor base per a un cervell sa i per viure una vida amb sentit.
• La bondat és una força creadora i amorosa que promou la cura de la vida.
• La bondat és la millor vacuna davant de la destructivitat i la violència.
• La bondat ens humanitza i ens permet millorar el clima emocional creant ecosistemes naturals, socials i organitzacions que protegeixin i cuidin la vida, millorant la solidaritat, la qualitat de vida, el benestar i la salut dels qui en formen part.
• La bondat, aparentment un intangible, es converteix en tangible quan practiquem “actes de bondat”.

I és des d’aquí que cada dia es produeixen actes de bondat a la nostra escola, actes que parteixen de premisses que totes tenim clares i que es van estenent entre totes les persones participants com una taca d’oli. 

EDUCAR ÉS CONFIAR, diu Josep Maria Esquirol, i és confiar per restablir la dignitat. No és això un acte de bondat? No és un acte diari al Rius i Taulet? 

Sabem que els vincles ens alliberen i que al Rius els afectes tenen efectes, oi? Descobrim cada dia a l’escola un espai de TROBADA, de ENCUENTRO con el otro, sense la veritat del qual no hi hauria la veritat del món. 

J.M. Esquirol diu en el seu llibre La escuela del alma: “Cada lugar tiene su luz. Pero la luz no se percibe por los ojos. Se nota en el aire que se respira y en la tierra que se pisa. (…) La esencia humana es afín a los lugares…Y la escuela es también un lugar: aquel donde se cultiva el alma mediante la atención a las cosas del mundo… La escuela debe ser el umbral”.

L’escola ha d’oferir una forma de viure (i veure) diferent, per tal que travessar-ne el llindar et permeti estar en un lloc millor, amb una vibració vital i una llum diferents.

L’escola ha de ser aquell espai on donem temps a l’altre, on molt del que s’ofereix sigui alternatiu al que passa fora i on es resisteix a allò que no volem del món. A allò que ens porta cap a la inhumanitat.

Si l’escola és un lloc de trobada, un cop passat el llindar del CFA hem de gaudir d’un entorn educatiu i vivencial únic, on hi hagi caliu, respecte, temps, mirada, dignitat, escolta autèntica, creativitat, esperança, curiositat, harmonia, solidaritat, alteritats, llibertat, cultura, gaudi i on s’han de promoure converses, creacions, accions… que permetin que les ànimes es toquin per  seguir creixent, aprenent, avançant, empoderant-nos, buscant la bellesa, el respecte mutu i la fraternitat entre els pobles. 

Al Rius eduquem en la bondat, perquè no és viable al planeta una altra manera de fer-ho. I cada dia ampliem la nostra xarxa de bona gent que posa la seva saviesa, la seva energia i la seva ànima a disposició del bé comú. 

És un luxe i un honor per mi dirigir aquest centre que té un llindar que el distingeix quan el traspasses, i això ho fem entre totes! 

GRÀCIES PER CONSTRUIR PLEGADES UN ESPAI ÚNIC! 

GRÀCIES a tot l’equip docent, al PAS, a l’alumnat, als col.laboradors/es, al voluntariat, a l’alumnat en pràctiques, a les entitats que confien en nosaltres, al professorat de l’IES, a les educadores dels Centres de Menors, a la psicòloga que tenim algunes estonetes, als “teatreros”, als músics, a les poetes, als artistes, als fotogràfs,.…

A totes les que entreu des de la bondat, sempre sereu benvingudes a la nostra Comunitat. 

ADHESIONS:   https://www.fundacioecologiaemocional.org/manifest-bondat/ 

Marta Ferrer Puente 

Directora

CFA Rius i Taulet

20 març 2025 

---

 

Lluitant pel futur: quan l’escola es converteix en l’únic refugi

Al nostre centre d’Educació de Persones Adultes, cada alumne/a porta una història darrere, sovint marcada per dificultats. Però hi ha casos que ens colpegen especialment, com el del Mohamed, un jove algerià de 17 anys que, sense papers, ha hagut d’enfrontar-se a una realitat molt cruel: dormir al carrer.

El Mohamed va arribar a Catalunya ple d’esperances i amb ganes d’aprendre. Inicialment, estava en un centre d’acollida, però el van fer fora perquè no li van creure l’edat. Sense cap altra opció, es va trobar en una situació d’extrema vulnerabilitat, havent de dormir al carrer sense recursos ni cap suport institucional.

Davant d’aquesta situació, el centre on estudia es va mobilitzar. El professor de teatre el va acollir a casa seva per evitar que passés més nits al carrer. Una altra persona li va donar una bicicleta perquè es pogués desplaçar i l’escola li va facilitar un mòbil per mantenir-se comunicat. Gràcies a aquesta ajuda col·lectiva i al suport de la Coordinadora Obrint Fronteres (COF), finalment va aconseguir una plaça en un alberg per persones en risc d’exclusió, on actualment dorm.

L’habitatge és un dret fonamental, però a la pràctica no ho és per a tothom. El cas del Mohamed no és excepcional. Molts joves immigrants es troben en situacions similars: sense documentació i sense accés a un habitatge digne. L’absència de polítiques efectives d’acollida i suport als joves immigrants fa que es trobin sense recursos i sense possibilitats reals d’inserció. L’educació, que hauria de ser un motor d’integració i oportunitats, es converteix sovint en una cursa d’obstacles quan no es tenen les necessitats bàsiques. Sense un sostre on viure, com es pot construir un futur?

Quan l’Estat gira l’esquena, l’escola es converteix en casa. Enmig d’aquesta realitat tan dura, les escoles es converteixen en l’únic refugi segur per a molts. Això és exactament el que volem: convertir-nos en un espai d’acollida, de confiança i d’esperança. Volem que cada alumne/a senti que té un lloc on se’l respecta, on se’l valora i on se’l guia.

Al nostre centre ho tenim clar: més enllà d’ensenyar llengua, història o matemàtiques, la nostra tasca és ajudar els nostres alumnes a tenir una vida millor. No ens fixem només en els aprovats, encara que, per descomptat, també celebrem els èxits acadèmics. Aquests joves arriben amb moltes pors, moltes ferides internes, inseguretats i dubtes, i l’evolució personal és el més important. Al llarg del curs agafen confiança amb el seu entorn i amb ells mateixos. És una tasca de creixement, curació i construcció de confiança i esperança.

Quan l’acompanyament de l’escola dona els seus fruits, passen coses extraordinàries. De sobte, allò que portaven dins comença a sortir a la llum i demostren que tenen un món interior ple de creativitat i sensibilitat. Un exemple clar és el projecte del cabaret poètic. El Mohamed, en particular, ha escrit unes poesies que han deixat bocabadats mestres i una coneguda poeta. I tot això passa gràcies a la feina col·lectiva i la confiança que es crea dins de l’aula.

Nosaltres, des del CFA Rius i Taulet, seguirem fent el que fem: ajudar-los a creure que el seu futur és possible, que val la pena lluitar per ell, i que, per damunt de tot, tenen capacitats que els faran arribar tan lluny com vulguin.

Sara Adell – Periodista del CFA Rius i Taulet (Barcelona)

---

 

Carme Martínez-Roca: “A les escoles de persones adultes hi ha desig d’utopia”

Les escoles de persones adultes són molt més que escoles. Són agents clau per vertebrar la formació al llarg i ample de la vida, La Jornada Plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA), impulsada per la Diputació de Barcelona, vol emmarcar les noves necessitats i destacar les fortaleses de sempre d’aquests centres. Carme Martínez-Roca és professora associada d’Orientació Professional a la UAB, fundadora i directora de la Fundació Fem Pedagogia, i ha fet l’acompanyament en el procés de reflexió que, en el marc de la XEMPA, al llarg del darrer curs ha donat com a resultat el document “El relat de les EMPA que la societat del segle XXI necessita”.

Aquí us deixem l’enllaç a (L’article) 

---

 

El CFA Rius i Taulet, un espai d’esperança col·lectiva per Carme Martínez-Roca

El CFA Rius i Taulet, un espai d’esperança col·lectiva

Els centres de formació de persones adultes són fruit de l’esperança col·lectiva de ciutadania i professionals de l’educació que, amb l’adveniment de la democràcia, van unir-se en un afany col·lectiu compromès, audaç i inconformista per aconseguir la seva creació. La raó de ser de les escoles de persones adultes, des dels seus inicis, és treballar pel desenvolupament integral de les persones i per l’equitat i la cohesió socials des de l’especificitat metodològica de l’aprenentatge adult. El Rius i Taulet manté aquesta perspectiva tant en la finalitat del centre com en els mitjans per aconseguir-la.

Desenvolupament integral

“El que importa posar a la persona en una posició conscientment crítica davant la seva vida”

P. Freire

En el Rius i Taulet treballem per a l’acceleració dels aprenentatges i sabem que per aconseguir-ho el que s’ensenya ha de ser útil, significatiu i contextualitzat, que amb els altres s’aprèn més i més ràpid i que sense emoció no hi ha aprenentatge.  La nostra mirada està en la persona, en la seva integralitat, així que promovem aprenentatges des de totes les seves dimensions: personal, social, acadèmica i professional. Per això el Rius i Taulet és molt més que un centre on poder-se treure o accedir a titulacions oficials. I com que també sabem que rarament s’abandonen prematurament els estudis només perquè vagi malament alguna matèria, afrontem aquestes dificultats adreçant les raons personals, interpersonals o estructurals de les que es poden derivar.

Aquestes són les raons que fan que en el centre anem molt més enllà de fer classe, i que acompanyem les formacions que oferim amb cursos de cuina per fomentar hàbits saludables, clubs de lectura per potenciar el gust per la lectura; grups de conversa amb voluntariat natiu en la llengua objectiu per reforçar la dimensió comunicativa de la llengua; cursos de guitarra i  de teatre  per fomentar la creativitat mitjançant llenguatges artístics.

Cohesió social

“Hem iniciat la cerca de la veritable humanitat, i en algun lloc de l’horitzó podem veure el premi brillar”

S.Biko

Al Rius i Taulet treballem per fer comunitat, per les relacions intergeneracionals i interculturals, per construir connexions emocionals entre persones d’edats, condició social i econòmica, origen o religions diverses. Ho fem facilitant la construcció d’objectius comuns sobre els que no només puguem dialogar, sinó actuar plegats. Sabem que així també s’accelera l’aprenentatge, i que així tothom s’adona que és molt més el que ens uneix que el que ens separa, que conviure amb la diversitat no només és possible sinó que enriqueix, i que qui dóna més – del seu temps, dels seus coneixements – és qui rep i aprèn més.

Per aquestes raons en el centre tenim un  programa d’activitats transversals que fomenten la trobada de l’alumnat de tota l’escola i la reflexió col·lectiva en torn els eixos principals del nostre ideari: l’Equitat i la justícia social, els feminismes, l’antiracisme i multiculturalitat, l’educació per la pau que estan alineats amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS).

Equitat social

“El nostre treball és posar visos quadrats en els forats rodons de la desigualtat”

N. Alexander.

En el Rius i Taulet treballem perquè les persones tinguin més i millors oportunitats – de lleure, d’inclusió social, de companyia, de salut mental, de treball digne, de finalització d’estudis oficials… Treballem per a que aquestes oportunitats es distribueixin de forma una mica més equitativa i per aconseguir-ho col·laborem amb diferents entitats i organitzacions. Treballem així perquè les persones decideixin què poden fer per elles mateixes, pels altres i pel medi ambient, i per a que tinguin les eines per actuar en conseqüència.

És per això que en el centre treballem l’orientació educativa en el seu sentit més ampli. La figura de la Tècnic d’Inserció Social és imprescindible. Com a Centre formador de pràctiques, la practicant TIS ens ajuda a estructurar l’acompanyament més personalitzat de l’alumnat per atendre les seves necessitat específiques.

Esperança col·lectiva

En el Rius i Taulet no defensem un aprenentatge pel desenvolupament integral, per a la cohesió i l’equitat social perquè siguem optimistes ingènues o treballem amb il·lusió infundada. Ho fem perquè, per a nosaltres:

• “L’esperança percep un harmònic pel que la raó és sorda”, el que vol dir que entenem que quan les coses no poden canviar-se ara, no vol dir que seran inamovibles per sempre, i que cada esforç que sembla fora de tota lògica és una de les gotes que algun dia fan vessar el got i propicien el canvi.
• “L’esperança és pacientment impacient”, és una estratègia sistemàtica i persistent desenvolupada col·lectivament, és un present que acceptem però amb el que no ens conformem si és millorable.
• “L’esperança és un horitzó de sentit”, és la capacitat d’esforçar-nos per alguna cosa perquè és bona en sí mateixa, no perquè el seu èxit estigui garantit” I és precisament això el que fa que el nostre treball mai sigui en va, sempre valgui la pena.

 

Carme Martínez- Roca

Barcelona, octubre 2024

---

 

UNA ESCOLA MÉS ENLLÀ DE L’HORITZÓ

Quan algú pensa en una escola pensa en un edifici, en unes taules, en unes pissarres, en uns i unes docents i, per suposat, en molts alumnes anant amunt i avall de l’espai conegut com escola. 

Quan pensem en una escola pensem en tot el que abans hem dit, i a més, en classes, el pati, gent rient i xerrant, en soroll i disbauxa, en moments bonics que portem a dins tota la nostra vida. 

L’escola és quelcom més que 4 parets on s’ensenyen coses, és un lloc on les persones ens fem més persones, on la societat creix, interactua i germinen les llavors dels canvis del futur. Moltes vegades però, se’ns oblida això i les escoles passen a ser 4 parets on només “ensenyen coses”, temples del saber on s’hi va a fer silenci i escoltar.

Per sort la nostra escola no és així, la nostra escola, la de tots i totes que en formem part, des de l’alumne més jove fins el més gran, del docent més novell a la que d’aquí a res serà emèrita, del treballador de la neteja fins a administració de consergeria a manteniment o a les voluntàries, etc. Tothom la fa crèixer, en forma part, mou el seu engranatge i hi participa en allò que pot i sap. 

La nostra escola és un món ideal a escala, està en formació i en creixement, on totes les iniciatives, voluntats i mirades són benvingudes i complementen les altres, sempre i quan siguin integradores, complementàries i sumin. Estem en un procés de canvi social i necessitem de tots els elements que puguin fer créixer el tronc, que enriqueixin, que ens facilitin l’acostament i el coneixement de l’altre, fugint dels sectarismes i les cuirasses. 

La nostra escola és una comunitat d’aprenentatge, és un taller del saber, amb soroll, amb maquinaria funcionant, amb anades i vingudes, amb cent coses passant a la vegada, que impliquen a multitud de persones, algunes van a tot, altres a algunes coses, altres a poques, poques a res. Quan entres al taller estas perdut, perquè sempre hi ha alguna cosa per tu, perquè sortir sense tocar cap eina, arremangar-se i implicar-se en cos i ànima és molt complicat. És un àgora on el xup-xup que hi ha no et deixa indiferent i  n’és difícil escapar-ne sense que en remogui quelcom més enllà del pensament. Una part del cor s’hi queda atrapat i et toca la part més profunda de tu mateix.

La nostra escola és la teva escola i està oberta 24 hores al dia 7 dies a la setmana, perquè tots i totes en formem part i la construim i en contribuïm. Si encara no t’hi has acostat ja saps que si ho fas, molt probablement t’hi quedaràs embadalit i atrapat.

Àlex Ros Esteve

---

PROJECTE NOP 23-24

---

TOT ÉS TEATRE!! 

ACTE 1 : reflexions d’un repte múltiple

ACTE 1, ESCENA 1: EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

 

“Tot ésser humà és teatre, encara que no tots fan teatre. L’ésser humà pot veure’s en l’acte de veure, d’obrar, de sentir, de pensar. Pot sentir-se sentint, veure’s veient i pot pensar-se, pensant. ¡Ser humà és ser teatre!” Augusto Boal

Des de fa ja alguns anys rondava pel meu cap  la necessitat urgent d’incloure el teatre dins la programació d’aula. És conegut per tothom que el teatre ens ajuda a descobrir totes les nostres versions sigui per mitjà del treball corporal, de la interpretació textual o de la veu. Els factors positius de les tècniques d’actuació són innumerables. Entrenar-se en arts escèniques fomenta la memòria, la concentració, la creativitat, l’assertivitat, la interacció social, l’empatia, la imaginació, l’espontaneïtat, la capacitat i destresa comunicativa, la motivació per iniciar projectes, l’autoestima, la confiança, l’autoconeixement…

Per altra banda, amb el teatre ens enfrontem a nosaltres mateixes i fer-ho a través de les arts escèniques requereix ’honestedat, deixar de banda la por, el prejudicis i tot allò establert. 

¡Auxilio!

Teatro, socórreme
Duermo, despiértame
Estoy perdido en la oscuridad, guíame, al menos, hacia una vela
Soy perezosa, avergüénzame
Estoy cansado, estoy fatigado, levántame
Soy indiferente, golpéame
Sigo siendo indiferente, golpéame en el rostro
Tengo miedo, dame coraje
Soy ignorante, edúcame
Soy monstruosa, humanízame
Soy pretencioso, hazme morir de risa
Soy cínica, desármame
Soy tonto, transfórmame
Soy mala, castígame
Soy dominante y cruel, combáteme
Soy pedante, búrlate de mí
Soy vulgar, elévame
Soy muda, desamordázame
Ya no sueño, trátame de cobarde o de imbécil
He olvidado, arroja sobre mí la Memoria
Me siento vieja y rancia, haz surgir la Niñez
Soy pesado, dame la Música
Soy triste, busca la Alegría
Soy sorda, haz aullar el Dolor como una tempestad
Me siento agitado, haz surgir la Sabiduría
Soy débil, enciende la Amistad
Soy ciega, convoca a todas las Luces
Estoy sometida por la Fealdad, haz entrar la Belleza conquistadora
Fui arrastrado por el Odio, haz surgir todas las fuerzas del Amor.

Ariane Mnouchkine (Francia) directora teatral, creadora de El Teatro del Sol

ACTE 1, ESCENA 2: PODER O NO PODER…

Però…
Podria l’alumnat de GES deixar un espai per a que les emocions i sentiments volessin en llibertat?
Estarien disposades a obrir-se a nous paradigmes i emprendre un nou camí cap al descobriment de la seva autenticitat? Serien capaces d’escoltar el propi cos i les seves emocions i, sobretot, comprendre’s, escoltar-se i escoltar-nos?
La necessitat d’aula hi és!
Els factors positius són evidents!!
Ens cal assumir el REPTE!!!

 

 

“Totes les persones hauriem de fer teatre per esbrinar qui som i
descobrir qui podem arribar a ser” Augusto Boal.

ACTE 1, ESCENA 3: MANS A L’OBRA

El primer repte és per a mi, em cal formació i ser honesta amb el què els cursos em van suggerint, proposant…  Formar-me amb la companyia teatrepatothom, conèixer els llibres de l’Augusto Boal i seguir tafanejant a través de #AndanaFoto em dóna confiança i eines per a portar a terme el primer projecte de “Teatre de les Oprimides” amb l’alumnat del Graduat d’Educació Secundària de la nostra escola. Enfrontar-me a mi mateixa durant la formació em permetrà empatitzar amb l’alumnat d’una forma molt potent durant la realització de les dinàmiques, jocs i creació de les obres. 

El repte era treballar amb el concepte de Teatre de l’Oprimit i el Teatre Foro de l’Augusto Boal, dramaturg, escriptor i director de teatre brasiler que va establir un mètode teòric-pràctic per a l’ús del teatre com a eina de transformació social. 

Aquest consisteix en un conjunt de jocs, exercicis i tècniques particulars que pretenen fer de l’activitat teatral, un instrument eficaç per a la comprensió i   la cerca de solucions a problemes socials, intersubjetius, intentant crear una reflexió que condueixi a l’acció.

A partir del joc teatral, molta mà esquerra, gestió de grup, vincle i confiança, els participants van expressant idees i emocions, i són motivats a escoltar a l’altre i a concentrar-se en la percepció de diferents  perspectives sobre una mateixa realitat. Poc a poc, l’alumnat ha anat perdent la por, controlant la impulsivitat, seguint les normes, alliberant càrregues, perdent la vergonya, descobrint les seves habilitats i expressant-se amb respecte. 

ACTE 1, ESCENA FINAL

El Teatre de les Oprimides intenta trencar amb la passivitat pròpia de espectador teatral i proposa que els subjectes partícipes assumeixin un rol actiu en la reflexió i en l’acció que es proposen.
La meva tasca ha arribat a l’elaboració de diverses obres on es posa de manifest una opressió de caire racista. L’alumnat ha estat capaç de crear (no sense dificultats) diverses escenes on es visibilitzava una discriminació racial. Hem intercanviat idees i hem pensat sobre les accions que caldria realitzar per tal de transformar, tant allò que has viscut, com allò que et tocarà viure, des d’una mirada més conscient fora de l’escena.
Cadascú dels participants en el projecte s’ha sentit interpel·lat, dins seu s’han remogut coses, hem visualitzat imaginaris alternatius. Res no ha estat fàcil i ens queda molt per millorar, però n’estic molt satisfeta perquè s’hi han trobat, s’han mirat, s’han atrevit a sortir del seu marc mental…i ara, totes som una mica diferents.

Marta Ferrer Puente
6-12-22

TAULA RODONA 25N

“LA VIOLÈNCIA MASCLISTA NO TÉ PASSAPORT”

La universlaitat de la violència masclista ens fa entendre la dimensió d’una epidèmia per a la qual encara no hem trobat vacuna.

La violència masclista es pot definir com aquella violència que s’exerceix contra les dones i que es configura com a màxim exponent d’un sistema de relacions de poder, discriminació i desigualtat. Per tant, podem dir que la violència masclista forma part d’una estructura, una estructura jeràrquica que travessa els subjectes arreu del món. Un sistema que està estès en territoris de tradicions, històries i cultures molt diverses. Així és com el patriarcat no entén de fronteres territorials i colonitza la majoria de societats que coneixem avui en dia.
Tipifiquem, doncs, aquestes formes de violència més visible contra les dones com a violència física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, digital, de segon ordre i vicària. Però no cal oblidar que són altres formes menys visibles o explícites de violència (com el llenguatge i l’humor sexista i altres micromasclismes) les que sostenen un sistema que fa possible aquestes agressions.

Per desarticular aquest engranatge haurem de prendre consciència dels seus mecanismes i fer molta pedagogia per combatre’l. El dijous dia 24 de novembre, juntament amb “Món sense guerres ni violències,” vam organitzar una taula rodona, els membres de la qual ens van convidar a reflexionar sobre les violències exercides contra les dones en diferents contextos socio-polítics i diversos recorreguts vitals i/o professionals. Ens van acompanyar representants de l’activisme o la primera línia política, l’administració i la ciutadania d’arreu del món per ajudar-nos a pensar, visibilitzar i problematitzar la violència masclista des dels seus múltiples àmbits, tant en l’esfera pública com en l’esfera privada.
La Teresa Montaña, periodista mexicana que va haver de marxar del seu pais per ser amenaçada de mort, ens va apropar a la realitat que pateixen les dones a un pais que oficialment no està immers en cap conflicte bèlic, però on diferents tipus de violències estan a l’ordre del dia. La Teresa va denunciar la guerra oberta que s’està perpetrant sobre les dones amb la constant vulneració dels seus drets i, en molts casos, posant en perill la seva integritat física. Les dades de feminicidis, segrestos i violència vicària són esfereïdores.

L’Elisabeth Lheure, membre de la comunitat Bahaí de Barcelona, va insistir en la capacitat que té la violència masclista en transfugar en diferents aparells ideològics i comunitats com la bahaí que, tot i haver estat subalternitzades en estats com l’Iran, es regeixen per lògiques patriarcals molt rígides. De procedència iraniana també, la nostra alumna l’Azin Dehdezi ens va parlar de l’onada de protestes massives que ha esclatat arran de la mort de Mahsa Amini, la jove de 22 anys que va morir a mans de la policia quan era detinguda per dur el vel mal posat. L’Azin va destacar la col·lectivitat d’aquestes revoltes: homes i dones estan unint forces per protestar i lluitar contra la repressió que pateixen les dones arreu del pais. Va ser molt crítica amb la manca de suport internacional, en especial de l’estat espanyol.

 

Un altre cas de violència d’estat contra les dones és el de les dones afganeses sota el règim talibà. Mohammad Ezaz, alumne de l’escola i refugiat afganès, ens va parlar de la crisi econòmica i del retrocés en matèria de drets humans que pateix el pais des de la presa de poder per part del talibans. La promesa d’obertura no només s’ha incomplert, sinó que s’ha tornat a imposar un sistema repressiu acompanyat de detencions i tortures, especialment adreçades a les dones i les nenes, que no tenen dret ni a l’educació ni, en la majoria de casos, accés al món laboral. Estan obligades a cobrir-se el cos i la cara en llocs públics i depenen de la tutela dels homes.

L’Esther Tur, treballadora social del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) ens va fer una fotografia general de la situació i les demandes de la ciutadania en matèria de violències masclistes a nivell municipal, i va analitzar alguns dels components clau que intervenen a la deriva de les violències masclistes, com per exemple, la bretxa salarial de gènere i la conseqüent situació de dependència econòmica a la qual estan sotmeses les dones. Ens va parlar del col·lapse dels circuits d’atenció, la duresa d’aquests processos i la revictimització per la qual passen les dones que denuncien, atès el tediós engranatge administratiu que suposa, així com de la necessitat de trobar models més propers i personalitzats per a les víctimes. L’Esther va reclamar la urgència d’una una mirada més interseccional en matèria de gènere per part l’aparell jurídic i legislador.
De totes aquestes intervencions, ens quedem amb una conclusió compartida; la força de la col·lectivitat. Les dones s’estan associant, estan organitzant xarxes de suport, per arribar allà on les administracions no arriben, o, inclús, per combatre les violències que els propis estats estan exercint sobre elles. Ens volem vives, combatives i empoderades, i els testimonis i les experiències que el públic va compartir amb totes nosaltres ens reafirmen en l’absolut convenciment que espais de reflexió i escolta mútua com aquest que vam construir plegades són un bon camí per al canvi.

Barcelona, 25 de novembre
Dolors Ortega, Cap d’Estudis

---

Espais renovats!

Benvolgut alumnat, Benvolgut equip docent,

Quan creuis la porta de l’escola notaràs uns aires nous a l’espai. Aquest  primer canvi busca dignificar l’entorn d’estudi. Aprendre en un entorn acollidor, net, endreçat i que dialogui amb nosaltres alhora que ens permeti fer-ho entre nosaltres és un dret (tot i que malauradament no sempre es pot garantir).

Veuràs que hem canviat el color de les parets i s’ha pintat l’escola de blanc perque la llum i la claror envaeixi les aules, i ens ajudi a “veure-hi” clar.

A l’entrada hi tindreu sempre un Racó per pensar i parlar a través de la imatge artística! Us convidem a seure, observar, parlar…i proposar noves obres per compartir amb la resta de participants. El Racó VTS és vostre!!!

La nostra escola és petita i amb uns espais dispersos pel gran edifici compartit, per això volíem que el passadís (un eix vertebrador) fos més que “un lloc de pas”…perquè sempre un passadís és “molt més”, és un lloc d’intercanvi d’opinions, un lloc d’espera reflexiva, un àmbit de contactes, un punt d’interconnexió, un bressol d’amistats….per això les parets i el sostre ens parlen. Ens parlen amb fotografies pròpies que són un manifest del que som i del que volem potenciar encara més: una escola plural, feminista, intercultural, antiracista,  creativa, compromesa amb la Cultura, humanista, pacifista…..i tot el que hi veieu vosaltres.

Ens parlen les parets, ens parla el sostre…ho fa en diversos idiomes (i n’afegirem més)  i ho fa amb un missatge ferm i clar: 

Tu pots, però nosaltres (tota la comunitat) estem aquí perquè PUGUIS assolir els teus objectius d’una forma més coherent, crítica, fácil en la complexitat, rica en la diversitat, curosa, respectuosa, feliç, divertida, amb una mirada més àmplia i compromesa …..

Juntes hem de decidir el que passa a les aules. Aules que han de parlar dels vostres somnis i ser el cavallet del vostre progrés d’aprenentatge… en qualsevol cas, vosaltres ho decidireu.

Juntes hem de pactar l’ús de la cuina, del petit racó de conversa íntima que hem creat a una part de la sala de profes (amb el seu sofà i el seu cafè) i de la sala d’estudis i biblioteca (que cal posar en funcionament)

Juntes hem de projectar com fer més còmodes i més càlids els bancs. Col.labores al projecte dels “Coixins justos”

Benvolgudes… sigueu benvingudes a casa vostra!!!!

Sentiu-vos còmodes als espais, treballem plegades per la seva constant millora, repensem tot el que calgui (classes, sala d’actes, pati…) i cuidem-los! 

Tinguem-ne cura perquè són el nostre  refugi cultural i els refugis salven vides! 

Marta Ferrer Puente

Directora

 

---

Formació Continuada