Primer capítol: sortida de tardor
Quan una comunitat educativa atura la maquinària quotidiana per compartir i construir experiència col·lectiva, l’aprenentatge i el vincle que sorgeix entre les persones que la formen travessa tot el que en ella es forja.
El 27 d’octubre l’escola de persones adultes Rius i Taulet vam rebre la tardor amb un programa d’activitats variades que ens va permetre coneixer-nos una mica millor. Va ser un dia preciós d’intercanvi, passejada pel bosc, jocs de coneixença, tallers sobre les diferents maneres de celebrar l’equinocci arreu del món i un berenar deliciós, tot sumant moments plegades. L’objectiu principal d’aquesta jornada era mirar-nos al mirall i seguir construint-nos com a comunitat. I així va ser. Vam mirar-nos, descobrir-nos i reconeixe’ns. Vam fer vincle amb persones d’altres ensenyaments i sobretot
vam fer escola.
Sovint reivindiquem l’escola com un espai únic d’encontre amb l’altre, entre persones molt diverses -de diferents edats, procedències, oportunitats, etc- amb experiències i projectes de vida molt diferents. Ens agrada contemplar aquest espai com un espai radical on la diferència suma, ens interpel·la i fa qüestionar-nos el nostre propi lloc al món. El vivim com un espai radical en tant que utòpic, ja que hi prevalen lògiques dictades per un imperatiu col·lectiu. Des d’aquí pretenem lluitar per l’equitat i en contra de les desigualtats socials.
Però aquesta radicalitat es cuina a foc lent. Requereix temps i arrelament. Una comunitat forta es nodreix d’experiències col·lectives que defineixen el sentiment de pertinença a aquesta. Donar-li temps i espais com els que vam viure amb vosaltres serà el nostre repte. Quan ens trobem i ens organitzem el nostre projecte comunitari pren vida. Gràcies a tots i totes per compartir aquest somni i fer-lo realitat dia a dia!
Barcelona, 13 de novembre 2022
Dolors Ortega
