.
Quantes vegades ens havien fet aquesta pregunta quan érem petits? Quantes vegades l’hem feta nosaltres? Ben segur que moltes. Doncs bé, ara que ja som grans, se suposa que hauríem de poder respondre-la sense dubtar, o potser encara no?
Però abans de res, quan s’és gran? Als 30, als 40, als 50, quan treballes, quan te’n vas de casa, quan tens fills, quan perds els pares, quan acabes de pagar la hipoteca… Jo encara no ho tinc clar, però sembla que la nostra societat assenyala un moment en què s’és gran i assumim funcionar en “mode automàtic”: feina, casa, oci. I és en aquest moment quan se’ns tanquen les portes per continuar estudiant. O potser això era abans? Quan les vides laborals duraven 40 anys i es desenvolupaven pràcticament en el mateix lloc. Avui en dia suposo que ningú dubta que això que el món anglosaxó ha anomenat “Life Long Learning”, el nostre aprenentatge al llarg de la vida, és ESSENCIAL pel desenvolupament tant laboral com personal dels éssers humans.
Qui li havia de dir a la O.P. que “a la seva edat” estaria estudiant castellà a Barcelona perquè al seu país hi ha una guerra? I a l’O.V. que estaria aprenent català per la mateixa raó? O que l’A.G. estudiaria anglès perquè les seves filles tenen parelles de parla anglesa? O a l’E.P. que s’estaria formant en competic perquè el món ha esdevingut digital? I així fins a completar tot l’alumnat del nostre centre. Diferents raons, motius, necessitats i motivacions que troben resposta en l’educació d’adults. Estudiar quan se suposa que “no toca” és dur, difícil, a vegades hostil, però alhora és altament gratificant i motivador. Per això TOTHOM hauria de tenir l’oportunitat i rebre el suport necessari per a poder fer-ho.
Per anar acabant, se suposava que havia d’escriure un article pedagògic i em trobo que m’he fet més preguntes que respostes he donat. Encara que potser aquest és el secret, no deixar de preguntar-se per continuar aprenent i, de tant en tant, trobar una resposta, la meva és que jo de gran vull ser APRENENT.
- Cristina Sogas
