Benvingudes i benvinguts al Centre i Teatre de Sarrià.
Avui esteu aquí per veure la representació que han preparat els participants d’El Triangle Inclusiu, un projecte del Centre de Sarrià que aquest curs compleix la 12a edició, que està inclòs en el programa de l’Ajuntament de districte ‘Sarrià-Sant Gervasi per la Justícia Global’, i que té l’objectiu de crear sinergies entre diferents col·lectius: alumnat de diferents procedències i persones usuàries d’entitats socials, de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió, fent-los treballar plegats a través de les eines que ens ofereixen les arts escèniques com la dansa, l’expressió corporal o el teatre.
El Triangle Inclusiu facilita un espai on convergeixen els diferents mons d’on provenim, així, el Centre de Sarrià es converteix en casa de tots i és on es desenvolupen les sessions/taller on, després d’una primera sessió formativa i de coneixença de les diferents persones que hi participen, es treballa des de les emocions i s’expressa el que ens evoquen els perjudicis, les idees preconcebudes i les pròpies autolimitacions fins a establir un diàleg i unes conclusions que s’expliquen al final en format d’espectacle d’arts escèniques com el que veurem avui.
El grup que es presenta i al qual agraïm la seva participació en el projecte, està format per
Alumnes del GES i de l’Escola d’Adults Rius i alumnes de l’Escola Can Batlló.
Volem agrair també la dedicació, determinació i mestratge de la Mònica Barrio, en la direcció de Teatre i de l’Oriol Roca en la direcció de Dansa, dos grans professionals i grans persones que els han acompanyat i guiat durant tot aquest procés per tal que aquesta representació sigui possible. Així mateix agraïm la participació i recolzament de la Naiara Fernández amb la escenografia i com no de la Conxita Cervantes, alma mater del projecte.
Representació 23 de març:
Avui gaudirem d’un espectacle de teatre anomenat TU, JO, NOSALTRES
Tres espais quotidians es converteixen en escenaris de judici, on el “nosaltres” sovint es construeix excloent el “tu”.
Quan l’alteritat es percep com una amenaça, la sospita pesa més que els fets i el silenci es torna còmplice. Entre mirades que condemnen i fronteres invisibles, l’obra dissecciona la violència subtil dels prejudicis.
Una peça social directa que pregunta qui assenyala, qui calla… i qui queda fora del nosaltres.
Des de la coordinació del projecte esperem que tot aquest procés hagi estat una experiència enriquidora i positiva per als que hi han participat, i, sobretot, que l’hagin gaudit.
