Cada dia emprenem un viatge. Ens llevem, caminem, treballem, cuidem, estudiem, sostenim, escoltem, resistim. I en aquest trajecte quotidià —que sembla tan normal i tan assumit— hi ha un equipatge que sovint no es veu, però que pesa.
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de la nostra escola d’adults hem volgut aturar-nos i mirar aquest equipatge de cara. Hem creat una instal·lació formada per sis maletes. Sis maletes que simbolitzen càrregues, responsabilitats, herències i expectatives que moltes dones porten al llarg de la seva vida.
No són maletes físiques. Són metàfores. Representen el pes invisible que acompanya les dones en el seu viatge diari: la motxilla que no sempre es reconeix, la bossa que no sempre es comparteix, la maleta que massa sovint es dona per feta.
Cada maleta parla d’una realitat concreta: la conciliació i la doble jornada, la memòria, el futur, les dones i mares migrants… i d’altres dimensions que travessen les nostres vides. Podrien haver estat moltes més, perquè les desigualtats adopten formes diverses i persistents. Però n’hem escollit sis per posar nom a allò que sovint queda en silenci.
El que pretenem amb aquesta instal·lació és visibilitzar el pes invisible. Fer evident que, tot i que les conquestes socials han estat importants, les dones continuem assumint càrregues desproporcionades, responsabilitats naturalitzades i renúncies invisibles.
Ser dona, a qualsevol lloc del món, encara implica conviure amb un sistema patriarcal que condiciona oportunitats, temps, cossos i projectes de vida. Compartim contextos diferents, però una mateixa estructura de desigualtat. Ho fem des d’una mirada intergeneracional i intercultural, perquè la nostra escola és un espai de trobada de dones i homes de diferents edats, orígens i trajectòries. Les maletes no pertanyen només a unes quantes; ens interpel·len a totes i tots.
Ens conviden a preguntar-nos:
● Aquesta càrrega també és meva?
● Quin paper hi jugo?
● La sostinc, la perpetuo o contribueixo a alleugerir-la?
● Com podem repartir millor el pes?
Educar persones adultes és també educar en valors. És oferir espais per pensar críticament la realitat i transformar-la. De la mateixa manera que treballem la igualtat amb infants i joves, tenim la responsabilitat de continuar fent-ho amb les persones adultes, perquè la igualtat no té edat i la consciència es construeix al llarg de tota la vida.
Aquesta instal·lació neix amb una voluntat clara: generar reflexió i compromís. Volem una societat on les dones no estiguin precaritzades pel fet de ser-ho. Volem els mateixos drets, les mateixes llibertats, les mateixes oportunitats. Volem que els projectes vitals no estiguin condicionats pel gènere, que el pes es
reparteixi. Les maletes que avui presentem simbolitzen càrregues, però també poden simbolitzar consciència. I la consciència és el primer pas cap al canvi.
Ara us convidem a obrir-les. A escoltar-les. A mirar dins de cada maleta i reconèixer-hi històries, vivències i realitats que potser ens són més properes del que pensem. Perquè només quan fem visible el pes, podem començar a alleugerir-lo.
