Al nostre centre d’Educació de Persones Adultes, cada alumne/a porta una història darrere, sovint marcada per dificultats. Però hi ha casos que ens colpegen especialment, com el del Mohamed, un jove algerià de 17 anys que, sense papers, ha hagut d’enfrontar-se a una realitat molt cruel: dormir al carrer.
El Mohamed va arribar a Catalunya ple d’esperances i amb ganes d’aprendre. Inicialment, estava en un centre d’acollida, però el van fer fora perquè no li van creure l’edat. Sense cap altra opció, es va trobar en una situació d’extrema vulnerabilitat, havent de dormir al carrer sense recursos ni cap suport institucional.
Davant d’aquesta situació, el centre on estudia es va mobilitzar. El professor de teatre el va acollir a casa seva per evitar que passés més nits al carrer. Una altra persona li va donar una bicicleta perquè es pogués desplaçar i l’escola li va facilitar un mòbil per mantenir-se comunicat. Gràcies a aquesta ajuda col·lectiva i al suport de la Coordinadora Obrint Fronteres (COF), finalment va aconseguir una plaça en un alberg per persones en risc d’exclusió, on actualment dorm.
L’habitatge és un dret fonamental, però a la pràctica no ho és per a tothom. El cas del Mohamed no és excepcional. Molts joves immigrants es troben en situacions similars: sense documentació i sense accés a un habitatge digne. L’absència de polítiques efectives d’acollida i suport als joves immigrants fa que es trobin sense recursos i sense possibilitats reals d’inserció. L’educació, que hauria de ser un motor d’integració i oportunitats, es converteix sovint en una cursa d’obstacles quan no es tenen les necessitats bàsiques. Sense un sostre on viure, com es pot construir un futur?
Quan l’Estat gira l’esquena, l’escola es converteix en casa. Enmig d’aquesta realitat tan dura, les escoles es converteixen en l’únic refugi segur per a molts. Això és exactament el que volem: convertir-nos en un espai d’acollida, de confiança i d’esperança. Volem que cada alumne/a senti que té un lloc on se’l respecta, on se’l valora i on se’l guia.
Al nostre centre ho tenim clar: més enllà d’ensenyar llengua, història o matemàtiques, la nostra tasca és ajudar els nostres alumnes a tenir una vida millor. No ens fixem només en els aprovats, encara que, per descomptat, també celebrem els èxits acadèmics. Aquests joves arriben amb moltes pors, moltes ferides internes, inseguretats i dubtes, i l’evolució personal és el més important. Al llarg del curs agafen confiança amb el seu entorn i amb ells mateixos. És una tasca de creixement, curació i construcció de confiança i esperança.
Quan l’acompanyament de l’escola dona els seus fruits, passen coses extraordinàries. De sobte, allò que portaven dins comença a sortir a la llum i demostren que tenen un món interior ple de creativitat i sensibilitat. Un exemple clar és el projecte del cabaret poètic. El Mohamed, en particular, ha escrit unes poesies que han deixat bocabadats mestres i una coneguda poeta. I tot això passa gràcies a la feina col·lectiva i la confiança que es crea dins de l’aula.
Nosaltres, des del CFA Rius i Taulet, seguirem fent el que fem: ajudar-los a creure que el seu futur és possible, que val la pena lluitar per ell, i que, per damunt de tot, tenen capacitats que els faran arribar tan lluny com vulguin.
