Quan algú pensa en una escola pensa en un edifici, en unes taules, en unes pissarres, en uns i unes docents i, per suposat, en molts alumnes anant amunt i avall de l’espai conegut com escola.
Quan pensem en una escola pensem en tot el que abans hem dit, i a més, en classes, el pati, gent rient i xerrant, en soroll i disbauxa, en moments bonics que portem a dins tota la nostra vida.
L’escola és quelcom més que 4 parets on s’ensenyen coses, és un lloc on les persones ens fem més persones, on la societat creix, interactua i germinen les llavors dels canvis del futur. Moltes vegades però, se’ns oblida això i les escoles passen a ser 4 parets on només “ensenyen coses”, temples del saber on s’hi va a fer silenci i escoltar.
Per sort la nostra escola no és així, la nostra escola, la de tots i totes que en formem part, des de l’alumne més jove fins el més gran, del docent més novell a la que d’aquí a res serà emèrita, del treballador de la neteja fins a administració de consergeria a manteniment o a les voluntàries, etc. Tothom la fa crèixer, en forma part, mou el seu engranatge i hi participa en allò que pot i sap.
La nostra escola és un món ideal a escala, està en formació i en creixement, on totes les iniciatives, voluntats i mirades són benvingudes i complementen les altres, sempre i quan siguin integradores, complementàries i sumin. Estem en un procés de canvi social i necessitem de tots els elements que puguin fer créixer el tronc, que enriqueixin, que ens facilitin l’acostament i el coneixement de l’altre, fugint dels sectarismes i les cuirasses.
La nostra escola és una comunitat d’aprenentatge, és un taller del saber, amb soroll, amb maquinaria funcionant, amb anades i vingudes, amb cent coses passant a la vegada, que impliquen a multitud de persones, algunes van a tot, altres a algunes coses, altres a poques, poques a res. Quan entres al taller estas perdut, perquè sempre hi ha alguna cosa per tu, perquè sortir sense tocar cap eina, arremangar-se i implicar-se en cos i ànima és molt complicat. És un àgora on el xup-xup que hi ha no et deixa indiferent i n’és difícil escapar-ne sense que en remogui quelcom més enllà del pensament. Una part del cor s’hi queda atrapat i et toca la part més profunda de tu mateix.
La nostra escola és la teva escola i està oberta 24 hores al dia 7 dies a la setmana, perquè tots i totes en formem part i la construim i en contribuïm. Si encara no t’hi has acostat ja saps que si ho fas, molt probablement t’hi quedaràs embadalit i atrapat.
Àlex Ros Esteve
