En motiu de la jubilació de la nostra companya, Eugènia Vila, la nostra alumna en pràctiques Aina de la Cruz ha aprofitat l’avinentesa per conversar amb ella sobre la seva trajectòria professional. Aquí teniu la transcripció un moment compartit amb un membre de la nostra comunitat d’aprenentatge que comença un nou viatge vital.
– Bon dia, Eugènia.
– Bon dia!
-Farem una mica de repàs per la teva història, si et sembla bé.
– I tant! Ja em van dir que venia a parlar una estona amb tu.
– Sí, i tinc unes quantes preguntes…
– Sí, sí, dispara.
– En primer lloc, per començar amb una qüestió més general, com definiries la teva professió?
– La meva professió és la docència, però la meva vocació que també és de docent, és una vocació de servei. O sigui que per a mi la docència em serveix per fer un servei a les persones.
– I com o per què vas decidir dedicar-te a l’ensenyament?
– Des de petita era la meva vocació. Des de molt petita ja volia ser mestra. Fins i tot a la meva germana petita li vaig ensenyar a llegir. Després, als estius feia classes particulars, també anava als casals a fer de monitora voluntària, i després vaig acabar el COU. Jo em volia posar a treballar aviat i el magisteri era ideal, perquè m’agradava i en aquell moment eren tres anys. Vaig estudiar magisteri i em vaig posar a treballar de seguida.
– Tot i així et vas seguir formant, no?
– Sí, després vaig fer la carrera de filologia catalana, i vaig continuar estudiant, vaig fer un doctorat de lingüística aplicada. Tot i que vaig estudiar magisteri i m’agradaven molt els infants, quan vaig acabar la carrera vaig fer oposicions per secundària. Aleshores, em van dir que no es podia tenir primària i secundària, i vaig optar per la segona. Així vaig arribar als adolescents, que no era el que tenia previst. Vaig anar a un institut, on vaig fer cicles formatius (CF), amb gent una mica més gran, durant cinc anys. Em vaig habilitar per fer dos mòduls i la coordinació de pràctiques del CF d’Integració Social. Aquesta va ser una entrada al món postadolescent. Vaig aprendre molt. A un dels mòduls feia llengua de signes, per exemple, i va ser molt xulo. Allà també vaig aprendre molt dels companys. Al mateix centre va sortir una plaça a secundària de català, la vaig concursar i me la van donar.
– Si com has comentat, vas començar de jove, quants anys has estat treballant de professora?
– En total 38 anys!
– Mare meva! Doncs has treballat per molts instituts i escoles no?
– Doncs sí. Vaig fer primària pocs anys, mentre estudiava a la universitat, però després vaig passar per diferents instituts de secundària: a Sant Cugat, Sants, Granollers, a Nou Barris, a dos centres de l’Hospitalet,… i al Miquel Tarradell, on vaig estar quinze anys, cinc fent cicles i deu a l’ESO.
– Quin recorregut! Quines classes imparties com a professora?
– He fet una mica de tot. Al Miquel Tarradell tot el que vaig fer els últims anys era de català. Va sortir la convocatòria de càtedra de llengua i literatura catalana i, tot i que a la primera vegada no hi vaig poder entrar, a la segona convocatòria sí. Però anteriorment vaig fer l’EGB i el COU, l’ESO, FP tan antiga com la d’ara, i fins que vaig arribar a adults.
– Això t’anava a dir, com vas arribar a parar al CFA Rius i Taulet?
– En realitat és molt casual. Igual que vaig arribar al món dels adolescents i no m’ho pensava, vaig arribar a adults sense pensar-m’ho. Vaig pensar “hi ha una escola d’adults i m’agradaria jubilar-me allà perquè seria un retorn als orígens”, perquè jo vaig sortir del barri per anar a voltar per tot arreu. El Miquel Tarradell és un centre d’alta complexitat, llavors jo tenia molts punts i quan vaig demanar la plaça aquí, me la van donar de seguida. He passat cinc anys aquí. Tres anys amb l’equip directiu anterior, i dos anys i dos mesos amb el nou equip.
– I com vas viure el canvi dins l’escola?
L’escola va canviar. Cada equip directiu posa el seu segell personal. Són equips directius diferents, i el que tenim ara és molt potent, té molts projectes, té molta empenta,…projecte que tenen, projecte que posen a la pràctica. M’ha agradat molt treballar amb aquest equip també.
– Et va sorprendre treballar en aquest centre?
– Una escola d’adults és molt diferent, però no em va costar gaire el canvi, perquè jo també havia canviat, la meva edat ja no era la mateixa i tenia experiència. Treballar amb adults era molt proper, perquè jo gairebé estava jubilada, com molts alumnes que jo tenia a anglès, compartíem coses, opinions i preocupacions. D’altra banda, els alumnes de Noves Oportunitats (NOP) s’assemblaven als alumnes de l’aula d’acollida que vaig tenir al Miquel Tarradell. I GES sí que és una mica diferent, perquè no és com una ESO, ja que també tenim gent més gran. M’agrada molt la diversitat que hi ha. El grup de català és encantador, i hi ha gent d’arreu del món. És gent adulta que t’explica coses que no són les mateixes que t’expliquen els adolescents. He après molt de tothom.
– Què t’endús de la teva estada en aquesta escola? Què has après de treballar aquí?
– M’enduc companyerisme, ganes de treballar. He après molt treballant amb aquest equip. M’enduc una mirada de els coses molt potent, la que té aquest equip, amb unes idees molt clares, una línia d’actuació i una manera de fer. He après moltes coses. A més, jo crec que sempre estem aprenent.
– I ja per acabar, algun moment que recordis amb especial estima?
– Ui, de moments bons han hagut molts, tant dins com fora l’escola. Hem passat moments difícils però sempre he tingut l’equip directiu al costat, i això sí que ho agraeixo molt. Per mi això era emotiu en el sentit de dir “jo sé que no estic sola”, saps? I m’emporto la idea que hem treballat realment com un equip. Em fa tenir aquest sentit de pertinença a una comunitat. Tant per part de l’equip directiu com pels companys i companyes. Realment et sents acompanyada, ja que pots parlar amb un, amb una altra…si ho necessites pots demanar ajuda i te la donen. Me’n vaig tranquil·la perquè sé que ho deixo en bones mans, perquè aquí s’hi està molt a gust.
Barcelona, novembre de 2023
Aina de la Cruz
TIS CFA Rius i Taulet
