ACTE 1 : reflexions d’un repte múltiple
ACTE 1, ESCENA 1: EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
“Tot ésser humà és teatre, encara que no tots fan teatre. L’ésser humà pot veure’s en l’acte de veure, d’obrar, de sentir, de pensar. Pot sentir-se sentint, veure’s veient i pot pensar-se, pensant. ¡Ser humà és ser teatre!” Augusto Boal
Des de fa ja alguns anys rondava pel meu cap la necessitat urgent d’incloure el teatre dins la programació d’aula. És conegut per tothom que el teatre ens ajuda a descobrir totes les nostres versions sigui per mitjà del treball corporal, de la interpretació textual o de la veu. Els factors positius de les tècniques d’actuació són innumerables. Entrenar-se en arts escèniques fomenta la memòria, la concentració, la creativitat, l’assertivitat, la interacció social, l’empatia, la imaginació, l’espontaneïtat, la capacitat i destresa comunicativa, la motivació per iniciar projectes, l’autoestima, la confiança, l’autoconeixement…
Per altra banda, amb el teatre ens enfrontem a nosaltres mateixes i fer-ho a través de les arts escèniques requereix ’honestedat, deixar de banda la por, el prejudicis i tot allò establert.
¡Auxilio!
Teatro, socórreme
Duermo, despiértame
Estoy perdido en la oscuridad, guíame, al menos, hacia una vela
Soy perezosa, avergüénzame
Estoy cansado, estoy fatigado, levántame
Soy indiferente, golpéame
Sigo siendo indiferente, golpéame en el rostro
Tengo miedo, dame coraje
Soy ignorante, edúcame
Soy monstruosa, humanízame
Soy pretencioso, hazme morir de risa
Soy cínica, desármame
Soy tonto, transfórmame
Soy mala, castígame
Soy dominante y cruel, combáteme
Soy pedante, búrlate de mí
Soy vulgar, elévame
Soy muda, desamordázame
Ya no sueño, trátame de cobarde o de imbécil
He olvidado, arroja sobre mí la Memoria
Me siento vieja y rancia, haz surgir la Niñez
Soy pesado, dame la Música
Soy triste, busca la Alegría
Soy sorda, haz aullar el Dolor como una tempestad
Me siento agitado, haz surgir la Sabiduría
Soy débil, enciende la Amistad
Soy ciega, convoca a todas las Luces
Estoy sometida por la Fealdad, haz entrar la Belleza conquistadora
Fui arrastrado por el Odio, haz surgir todas las fuerzas del Amor.
Ariane Mnouchkine (Francia) directora teatral, creadora de El Teatro del Sol
ACTE 1, ESCENA 2: PODER O NO PODER…
Però…
Podria l’alumnat de GES deixar un espai per a que les emocions i sentiments volessin en llibertat?
Estarien disposades a obrir-se a nous paradigmes i emprendre un nou camí cap al descobriment de la seva autenticitat? Serien capaces d’escoltar el propi cos i les seves emocions i, sobretot, comprendre’s, escoltar-se i escoltar-nos?
La necessitat d’aula hi és!
Els factors positius són evidents!!
Ens cal assumir el REPTE!!!
“Totes les persones hauriem de fer teatre per esbrinar qui som i
descobrir qui podem arribar a ser” Augusto Boal.
ACTE 1, ESCENA 3: MANS A L’OBRA
El primer repte és per a mi, em cal formació i ser honesta amb el què els cursos em van suggerint, proposant… Formar-me amb la companyia teatrepatothom, conèixer els llibres de l’Augusto Boal i seguir tafanejant a través de #AndanaFoto em dóna confiança i eines per a portar a terme el primer projecte de “Teatre de les Oprimides” amb l’alumnat del Graduat d’Educació Secundària de la nostra escola. Enfrontar-me a mi mateixa durant la formació em permetrà empatitzar amb l’alumnat d’una forma molt potent durant la realització de les dinàmiques, jocs i creació de les obres.
El repte era treballar amb el concepte de Teatre de l’Oprimit i el Teatre Foro de l’Augusto Boal, dramaturg, escriptor i director de teatre brasiler que va establir un mètode teòric-pràctic per a l’ús del teatre com a eina de transformació social.
Aquest consisteix en un conjunt de jocs, exercicis i tècniques particulars que pretenen fer de l’activitat teatral, un instrument eficaç per a la comprensió i la cerca de solucions a problemes socials, intersubjetius, intentant crear una reflexió que condueixi a l’acció.
A partir del joc teatral, molta mà esquerra, gestió de grup, vincle i confiança, els participants van expressant idees i emocions, i són motivats a escoltar a l’altre i a concentrar-se en la percepció de diferents perspectives sobre una mateixa realitat. Poc a poc, l’alumnat ha anat perdent la por, controlant la impulsivitat, seguint les normes, alliberant càrregues, perdent la vergonya, descobrint les seves habilitats i expressant-se amb respecte.
ACTE 1, ESCENA FINAL
El Teatre de les Oprimides intenta trencar amb la passivitat pròpia de espectador teatral i proposa que els subjectes partícipes assumeixin un rol actiu en la reflexió i en l’acció que es proposen.
La meva tasca ha arribat a l’elaboració de diverses obres on es posa de manifest una opressió de caire racista. L’alumnat ha estat capaç de crear (no sense dificultats) diverses escenes on es visibilitzava una discriminació racial. Hem intercanviat idees i hem pensat sobre les accions que caldria realitzar per tal de transformar, tant allò que has viscut, com allò que et tocarà viure, des d’una mirada més conscient fora de l’escena.
Cadascú dels participants en el projecte s’ha sentit interpel·lat, dins seu s’han remogut coses, hem visualitzat imaginaris alternatius. Res no ha estat fàcil i ens queda molt per millorar, però n’estic molt satisfeta perquè s’hi han trobat, s’han mirat, s’han atrevit a sortir del seu marc mental…i ara, totes som una mica diferents.
Marta Ferrer Puente
6-12-22
