Context
És una realitat que l’entorn humà dels nostres centres ha anat tornant-se cada vegada més
ric i plural, pel que fa a la diversitat. Nois i noies de països i cultures més o menys allunyats
del nostre, es mouen per tenir la seva residència, trobar un lloc de treball i poder dur a terme
el seu projecte de vida entre nosaltres. Anna Cabré ens diu “tres de cada quatre habitants
de la Catalunya actual, o ells, o els seus pares o els seus avis no han nascut a Catalunya”.
Per tant, la diversitat cultural no és un fenomen tan nou al nostre país, ni als nostres
centres.
Ara bé, la lluita perquè la pedagogia tingues en compte la diversitat cultural dels alumnes no
comença fins la dècada dels vuitanta, precisament per l’alfabetització dels adults estrangers.
Vam haver d’arribar als noranta perquè fos un interès en determinats contextos, com
centres ordinaris d’Educació Secundària Obligatòria.
No en un context molt diferent de l’actual, com a centre de formació d’adults les aules en les
quals trobem més diversitat cultural són al Noves Oportunitats (NOP). Aquests estudis
proporcionen un ensenyament bàsic per a poder desenvolupar-te en el món laboral o
empènyer als joves (d’entre 16 i 25 anys) a començar en el sistema educatiu. És a dir donar
resposta a aquells adults que necessiten la base per poder dur una vida dins el sistema. Als
vuitanta per obtenir aquest objectiu el repte era l’alfabetització i actualment on trobem més
diversitat és en el NOP per tal d’integrar als joves nouvinguts,
Ara bé, a Catalunya els darrers anys s’han produït importants canvis socials que han fet
néixer la figura del Tècnic en integració social (TIS) per tal de donar resposta i
acompanyament a aquells col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat social,
incloent-hi l’àmbit educatiu.
Importància del TIS
Perdem la lluita contra l’exclusió i la xenofòbia minimitzant les dificultats o el tracte específic
que requereixen els col·lectius vulnerables, però és més savi afrontar aquestes dificultats
obertament, aprenent a gestionar-les i aprofitant l’enriquiment que ens proporciona la
interculturalitat. Però això no és una feina gens fàcil. Actualment, es comença a implementar
el paper d’un tècnic d’integració social als centres educatius, per tal de donar resposta a la
gestió de l’educació intercultural. Per una part el paper del TIS molts cops es limita (amb
una limitació que obre la majoria de portes) a escoltar fins que el propi alumnat de forma
individual trobi el camí que vol seguir. Com ve ens diu Pantin “Vostè escolti fins que comenci
a sentir realment la veu de la gent com l’element més important del seu propi
desenvolupament”. Però no podem obviar la implicació ideològica i el compromís social que
cal per part dels professionals o centres si aspirem a un tractament digne de la diversitat
cultural a l’escola. Un equilibri, no incompatible, entre l’escolta/acceptació i l’aportació
d’eines de canvi. Hem de potenciar un sistema integrador, acollidor, en què tots hi tinguem
cabuda, i en el qual puguem aprendre de les diferències veient-les com una evidència
extraordinària.
Àfrica Mera, Tècnica en integració social
