El 25 de novembre al CFA Rius i Taulet vàrem reflexionar sobre l’estructura i els mecanismes en què s’inscriuen les violències vers les dones. Vam analitzar la piràmide de la violència i vam fer un acte simbòlic en memòria de les víctimes.
Actes polítics, mobilitzacions, titulars en premsa, trobades de diferents col·lectius, reflexions a les aules… Però sabem realment què commemorem i reivindiquem aquest dia?
El 25 de novembre de 1960 les germanes Mirabal van ser brutalment assassinades pel règim de Trujillo a la República Dominicana. El 1967 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’eliminació de la discriminació contra les dones (DEVAW). El 1999 es va proclamar el 25 de novembre com el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones. Quina és la relació que existeix en la consecució d’aquests esdeveniments?
En primer lloc ens hem de preguntar perquè la Patria, la Minerva i la María Teresa, conegudes com “las mariposas,” van esdevenir l’objectiu de la violència de tot un règim dictatorial. Les germanes Mirabel eren tres dones compromeses amb l’activisme polític i la lluita contra el règim del seu país. Les seves veus representaven, no només la seva dissidència contra un sistema polític, sinó un atemptat contra la maquinària patriarcal. Eren dones amb iniciativa pròpia que trencaven amb la docilitat de “l’arquetip de l’àngel de la llar.” Ocupaven l’espai públic, desestabilitzaven l’ordre de les coses i constituïen una amenaça per al subjecte de privilegi.
En nom d’aquest atac al sistema es convertiren en víctimes de la violència de l’Estat, però també en el boc expiatori d’una societat en què els homes i les dones ocupem llocs molt diferents en relació al poder. El seu cas no és extraordinari; és un problema de base. El cos de les dones ha estat objecte de tota mena de violències, abusos i vulneracions al llarg de la història.
Un bon instrument d’anàlisi d’aquestes violències estructurals vers les dones és la piràmide de la violència, que parteix de l’explicitació de les seves formes més subtils i invisibles, per culminar en la seva expressió més flagrant; el feminicidi. A la base d’aquesta piràmide hi trobem el sexisme, les conductes micromasclistes, la invisibilització de les dones i tots aquells mecanismes velats de subjugació als quals estem sotmeses les dones, pel sol fet d’haver nascut dones.
Fins que no entenguem que la piràmide es sustenta i s’organitza partint d’aquesta base, no desarticularem els seus mecanismes. Caldrà crear espais de reflexió, prendre consciència i modificar conductes. Necessitarem que ells i elles segueixin vigilants, atents i atentes, per construir relacions amb l’altre/a que responguin a lògiques no patriarcals ni piramidals. Actes com el que vam viure a l’escola d’adults ens fan entendre que nosaltres som part d’aquest engranatge i que per canviar-lo, haurem de moure fitxa!
Dolors Ortega, Cap d’estudis
Barcelona, novembre 2022
