Al CFA Rius i Taulet, l’educació va molt més enllà dels continguts acadèmics. El
nostre centre treballa cada dia per oferir oportunitats d’aprenentatge, creixement
personal i inclusió a una comunitat educativa diversa i enriquidora. En aquest context
neix ESPORT-RIUS, un projecte que utilitza l’activitat física i l’esport com a eines
d’acollida, convivència, salut i participació comunitària.

El passat 13 de juny vam participar en les Jornades Feminismes en Revolta a la taula rodona
«L’educació contra els discursos d’odi. Plantem cara al feixisme», un espai de reflexió col·lectiva sobre el
paper de l’educació davant l’augment dels discursos d’odi, els posicionaments antifeministes, el racisme i
els plantejaments autoritaris que guanyen presència en diferents àmbits de la societat.
Les jornades, sota el lema «Organitzar-nos és la resposta», van reivindicar la necessitat de construir
espais col·lectius de resistència, suport mutu i transformació social…

La majoria de les Escoles de Persones Adultes de Catalunya es troben avui al voltant dels cinquanta anys de trajectòria. Malgrat aquest llarg recorregut històric i social, continuen essent espais força desconeguts per a una part important de la ciutadania, així com ho són els seus orígens profundament vinculats als moviments socials i pedagògics de base.

La història de l’educació de persones adultes a Catalunya s’inicia amb força durant la dècada dels anys setanta. La mort del dictador l’any 1975 i el context convuls de la transició democràtica van afavorir l’aparició de projectes d’educació bàsica de persones adultes flexibles, arrelats al territori i orientats a respondre a les necessitats formatives immediates de la població. Eren experiències nascudes sovint de l’activisme social, del compromís polític i d’una voluntat clara de transformació democràtica.

El passat 8 de juny vam participar en la jornada “Reptes i perspectives de futur de
l’educació de persones adultes: mirades internacionals i acció local” , organitzada
per la Universitat de Barcelona. Va ser una oportunitat per compartir experiències
i reflexionar sobre el paper que juguen els centres de formació de persones adultes
en una societat cada vegada més diversa i complexa.

Comprendre les fraccions pot ser tot un repte, especialment quan es presenten de manera abstracta. Per fer aquest concepte més accessible, l’ús de materials manipulatius facilita la visualització de les fraccions de manera més clara i pràctica.

El tradicional joc d’origen xinès, el tangram, i el quadre de fraccions són eines molt efectives per representar i treballar amb fraccions de manera intuïtiva. A més, estimulen el pensament lògic i la creativitat. El tangram proporciona una aproximació visual i manipulativa a les fraccions, on cada peça, considerant el quadrat inicial com a unitat, es converteix en una fracció del tot. Aquesta experiència permet identificar fraccions equivalents i entendre millor la relació entre les diferents parts d’un tot.  

Tot sovint a la vida es produeixen fets complexos, durs i injustos que et fan aturar-te i analitzar cap a on vas i com ho estàs fent. És un cop passada la tempesta, quan el soroll dels trons s’ha apagat i l’aigua reposa, que la reflexió, la lectura serena, la mirada atenta i l’escolta activa (gaudint del silenci que queda després de la tempesta), et permeten adonar-te de tot allò que és la teva vàlua. Avui tinc una certesa: des de fa quatre cursos, al CFA Rius i Taulet eduquem en la bondat.

Fa uns dies vaig tenir l’enorme plaer de compartir un espai de reflexió amb la Mercè Conangla, via en Gaspar Hernández i la seva comunitat “L’Art de viure”. Entre altres qüestions, la Mercè ens va presentar l’Institut de Bondat en Acció, de la Fundació Ecologia Emocional, i ens va donar a conèixer el MANIFEST “BONDAT EN ACCIÓ, Patrimoni Tangible de la Humanitat”.

Al nostre centre d’Educació de Persones Adultes, cada alumne/a porta una història darrere, sovint marcada per dificultats. Però hi ha casos que ens colpegen especialment, com el del Mohamed, un jove algerià de 17 anys que, sense papers, ha hagut d’enfrontar-se a una realitat molt cruel: dormir al carrer.

El Mohamed va arribar a Catalunya ple d’esperances i amb ganes d’aprendre. Inicialment, estava en un centre d’acollida, però el van fer fora perquè no li van creure l’edat. Sense cap altra opció, es va trobar en una situació d’extrema vulnerabilitat, havent de dormir al carrer sense recursos ni cap suport institucional.

Les escoles de persones adultes són molt més que escoles. Són agents clau per vertebrar la formació al llarg i ample de la vida, La Jornada Plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA), impulsada per la Diputació de Barcelona, vol emmarcar les noves necessitats i destacar les fortaleses de sempre d’aquests centres. Carme Martínez-Roca és professora associada d’Orientació Professional a la UAB, fundadora i directora de la Fundació Fem Pedagogia, i ha fet l’acompanyament en el procés de reflexió que, en el marc de la XEMPA, al llarg del darrer curs ha donat com a resultat el document “El relat de les EMPA que la societat del segle XXI necessita”.

El CFA Rius i Taulet, un espai d’esperança col·lectiva

Els centres de formació de persones adultes són fruit de l’esperança col·lectiva de ciutadania i professionals de l’educació que, amb l’adveniment de la democràcia, van unir-se en un afany col·lectiu compromès, audaç i inconformista per aconseguir la seva creació. La raó de ser de les escoles de persones adultes, des dels seus inicis, és treballar pel desenvolupament integral de les persones i per l’equitat i la cohesió socials des de l’especificitat metodològica de l’aprenentatge adult. El Rius i Taulet manté aquesta perspectiva tant en la finalitat del centre com en els mitjans per aconseguir-la.

Quan algú pensa en una escola pensa en un edifici, en unes taules, en unes pissarres, en uns i unes docents i, per suposat, en molts alumnes anant amunt i avall de l’espai conegut com escola. 

Quan pensem en una escola pensem en tot el que abans hem dit, i a més, en classes, el pati, gent rient i xerrant, en soroll i disbauxa, en moments bonics que portem a dins tota la nostra vida. 

L’escola és quelcom més que 4 parets on s’ensenyen coses, és un lloc on les persones ens fem més persones, on la societat creix, interactua i germinen les llavors dels canvis del futur. Moltes vegades però, se’ns oblida això i les escoles passen a ser 4 parets on només “ensenyen coses”, temples del saber on s’hi va a fer silenci i escoltar.

L’autora va incorporar el Teatre de les Oprimides a l’aula per fomentar la creativitat, l’empatia i l’expressió emocional de l’alumnat. Després de formar-se en la metodologia d’Augusto Boal, va utilitzar jocs i dinàmiques teatrals per ajudar els estudiants a conèixer-se millor i treballar en grup. Els participants van crear escenes sobre la discriminació racial, reflexionant sobre les injustícies i possibles solucions. L’experiència va ajudar-los a guanyar confiança, expressar-se millor, escoltar diferents perspectives i desenvolupar una mirada més crítica i conscient de la realitat social.

La universlaitat de la violència masclista ens fa entendre la dimensió d’una epidèmia per a la qual encara no hem trobat vacuna.

La violència masclista es pot definir com aquella violència que s’exerceix contra les dones i que es configura com a màxim exponent d’un sistema de relacions de poder, discriminació i desigualtat. Per tant, podem dir que la violència masclista forma part d’una estructura, una estructura jeràrquica que travessa els subjectes arreu del món. Un sistema que està estès en territoris de tradicions, històries i cultures molt diverses. Així és com el patriarcat no entén de fronteres territorials i colonitza la majoria de societats que coneixem avui en dia.

La directora dona la benvinguda a l’alumnat i al professorat a una escola renovada, amb espais més agradables, lluminosos i acollidors. Explica que aquests canvis tenen com a objectiu dignificar l’entorn d’estudi, ja que considera que aprendre en un espai net, ordenat i confortable és un dret que afavoreix el benestar i l’aprenentatge de totes les persones. Per això, les parets s’han pintat de blanc per augmentar la lluminositat de les aules i crear un ambient més positiu.

També presenta el Racó VTS, un espai dedicat a l’observació i al diàleg a través de l’art. Aquest racó convida l’alumnat a seure, reflexionar, compartir opinions i proposar noves obres artístiques perquè tota la comunitat educativa pugui gaudir-ne. L’objectiu és fomentar el pensament crític, la creativitat i la participació activa de tothom.

La directora destaca que els passadissos de l’escola no són només llocs de pas, sinó espais de convivència, trobada i intercanvi. Per aquest motiu, les parets i els sostres s’han omplert de fotografies i missatges que representen els valors de l’escola: la pluralitat, el feminisme, la interculturalitat, l’antiracisme, la creativitat, el compromís amb la cultura, el pacifisme i el respecte per la diversitat. Aquests elements transmeten un missatge clar: cada alumne pot assolir els seus objectius amb el suport de tota la comunitat educativa.

Al començar a crear la nova web de l’escola ens vam donar compte que l’escola no tenia un logo propi. Vam decidir que era important tenir un logo del centre, ja que és una molt bona manera que la gent l’identifiqui amb una sola imatge. Un cop teniem clar que volíem un logo vam començar a pensar què volíem que mostrès i quin seria el procés que duríem a terme.

Volíem que el logo mostrés l’escola que volem, una escola on l’aprenentatge sigui compartit, una escola participativa, una escola on es fa comunitat. Per tant vam veure que la millor manera de crear un logo en comunitat era que els propis alumnes proposessin les seves idees. Vam decidir crear un concurs on els alumnes de Competic 1, 2 i 3 on tots i totes podíen presentar tants logos com volguessin amb les següents consignes: ha d’incloure CFA Rius i Taulet, ha de ser molt visual i atractiu, sense que arribi a estar massa carregat i ha de mostrar els valors de l’escola. Volem una escola on es faci comunitat i l’aprenentatge sigui compartit. 

Els alumnes es van posar a treballar amb l’aplicatiu Canva on van poder plasmar les seves idees. També a part del logo van aportar una explicació de per què l’havien fet d’aquella forma.

Núria Gàlvez, Professora de Competic

L’alumnat de NOP va visitar l’Hort de Vallcarca per tancar el projecte de ciències naturals, connectant els continguts treballats a l’aula sobre germinació amb un hort ecològic urbà real. L’espai, gestionat per l’Ajuntament, ofereix tallers de biodiversitat, energies verdes i consum responsable. Un veí els va explicar com funciona l’agricultura ecològica, i van descobrir elements com menjadors d’ocells i un hotel d’insectes. Una sortida experiencial que reforça el respecte pel medi ambient.

Les biblioteques van molt més enllà del préstec de llibres: són espais de trobada, aprenentatge i cooperació oberts a tothom, sense límits d’edat. Amb recursos tecnològics actualitzats, permeten accedir a materials de forma autònoma, presencialment o a distància. També acullen xerrades, clubs de lectura, intercanvis lingüístics i espais d’estudi, convertint-se en un referent de barri i una eina pública essencial per al creixement cultural de la comunitat.

Les escoles d’adults a Catalunya van néixer als anys 70 inspirades en Paulo Freire, amb una vocació d’alliberament de les classes treballadores, consciència crítica i transformació social. L’Educació Permanent d’Adults (EPA) es concebia com un espai on tothom tenia alguna cosa a aprendre i a ensenyar, orientat a una praxis col·lectiva i comunitària. Però la manca de voluntat política i les successives lleis sense implementació real han anat buidant aquest model del seu contingut transformador. Avui predomina un academicisme burocràtic al servei del mercat, allunyat de les necessitats reals de joves, persones immigrades i dones. L’autor reivindica recuperar un model social i comunitari, flexible i polititzat, perquè l’educació d’adults torni a ser un instrument de lluita per la justícia social i la democràcia participativa.

Xarxa de Competències Bàsiques

Responent als reptes del CFA Rius i Taulet en matèria d’orientació

Carme Martínez Roca

La formació bàsica de persones adultes no és una simple “segona oportunitat” escolar, sinó un dret de tota la ciutadania per adquirir competències bàsiques al llarg de la vida. El document critica que la percepció social anacrònica tracta l’adult com un “nen gran” i reprodueix models escolars inadaptats. Defensa una formació específica per a adults amb metodologia, continguts i organització pròpies orientada a la participació ciutadana crítica i activa, i reclama professionals amb formació universitària especialitzada.