Aquesta setmana, al CFA Montserrat Roig, hem tingut l’oportunitat de gaudir d’una experiència cultural inoblidable: la sortida al Teatre Lliure de Montjuïc per veure una adaptació contemporània de El Misantrop de Molière. Aquesta versió ha aconseguit transportar-nos a l’univers del clàssic, tot afegint-hi un toc modern que l’ha fet àgil, divertida i sorprenent.
L’obra aborda temes universals com la hipocresia, la sinceritat i les relacions humanes, que segueixen essent plenament vigents. Aquesta adaptació combina la prosa en vers, fidel a l’estil de Molière, amb un llenguatge actual i fresc que ens ha fet riure i reflexionar a parts iguals. La posada en escena, acompanyada de música en directe, ha afegit dinamisme i emocions que han fet l’experiència encara més captivadora. Assistir a noves versions de clàssics com El Misantrop és una oportunitat per entendre com aquests textos segueixen interpel·lant-nos avui dia. Cada adaptació aporta una perspectiva única; connectant passat i present d’una manera que ens ajuda a comprendre millor la societat i nosaltres mateixos. Sortides com aquesta ens recorden que el teatre és una eina educativa poderosa i un espai per a la reflexió i el debat.
Més enllà de les meves modestes opinions us deixo aquí un enllaç a la crítica que ha fet avui mateix el diari Ara a l’obra.
Més enllà de les aules: aprendre junts
A més del valor cultural, aquestes activitats enriqueixen la nostra experiència educativa al CFA Montserrat Roig. Fer activitats fora de l’aula ens permet descobrir nous contextos, compartir experiències i reforçar els vincles entre companys i professors. Aquest tipus d’experiències fomenta un ambient de cohesió i aprenentatge col·lectiu que complementa perfectament el treball acadèmic.
Ha estat una tarda plena de cultura, diversió i aprenentatge compartit, que reafirma la importància de continuar impulsant activitats que vagin més enllà del currículum. Des del CFA Montserrat Roig, seguirem promovent sortides com aquesta per enriquir l’experiència educativa dels nostres estudiants. Agraïm a tothom qui ha fet possible aquesta activitat i us animem a participar en les properes! El teatre, com la vida, és millor quan el vivim plegats.
Jordi Isabal
