El País de les Cent Paraules era un país molt bonic, on tot funcionava molt bé i la gent que hi vivia estava molt contenta… Cada any triaven el seu secretari, però vet aquí que aquell any no sabien a qui triar… Dubtaven entre l’Ull-viu, el Traçut i el Poeta. Tu qui hauries triat, si visquessis al País de les Cent Paraules?

Marta Mata va escriure El País de les Cent Paraules, en un moment en què, en le nostre país, les paraules més importants gairebé no es podien ni dir. A través d’aquesta faula, Marta Mata transmet la idea que les paraules són essencials per viure bé i ser feliç, i que cada cosa ha de tenir nom per evitar la confusió.

L’alumnat del CAS (Curs de formació preparatori per a l’Accés a cicles de grau Superior ), el dia de Sant Jordi i dins de l’any Marta Mata, ha fet una lectura col·lectiva d’aquest conte, que els ha permès reflexionar sobre la importància de les paraules, del fet de tenir un nom per a cada cosa i de la necessitat de fer un treball col·lectiu per poder assolir objectius.