Des del Centre de Formació d’Adults (CFA la Concòrdia) s’imparteix el curs anual d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys de la Generalitat de Catalunya prepara l’alumnat per superar les proves d’accés i poder iniciar posteriorment estudis universitaris. Podem entendre aquest procés com una forma institucionalitzada d’incorporació dels individus a determinats sabers i pràctiques organitzats socialment.
En què consisteix el curs de majors de 25 i majors de 45?
La universitat no es pot entendre únicament com un edifici, una institució educativa o un lloc on es transmeten coneixements. La universitat s’ha d’analitzar com una institució històrica i material, formada per persones, normes, coneixements, tècniques i relacions socials concretes.
Per això, estudiar la universitat implica preguntar-nos com va sorgir, quines funcions ha desenvolupat i com s’ha transformat amb les noves tecnologies.
Els coneixements universitaris es produeixen, s’organitzen i es transmeten mitjançant estructures materials concretes: professors, estudiants, laboratoris, biblioteques, llibres, ordinadors, sistemes d’avaluació i recursos econòmics. Amb l’aparició de les noves tecnologies, aquestes estructures també es transformen, modificant les formes d’ensenyar, investigar i relacionar-se dins de la institució.
1. Història de la universitat
La universitat medieval va sorgir a Europa com una institució destinada a organitzar i transmetre determinats sabers. Les primeres universitats es van desenvolupar vinculades a les ciutats, a l’Església i a les necessitats de formació de diferents grups professionals.
La universitat no apareix com una institució abstracta destinada simplement a «buscar la veritat», sinó com una institució històrica que es constitueix mitjançant relacions materials entre individus, coneixements, poders polítics, religiosos i professionals. Amb el pas del temps, la universitat s’ha anat transformant juntament amb les societats en què està integrada, adquirint noves funcions científiques, tècniques, professionals i polítiques.
Amb el desenvolupament de les universitats modernes, l’educació superior va començar a vincular-se cada vegada més amb els poders públics. Això va permetre plantejar la possibilitat d’una educació pública, accessible a sectors més amplis de la societat i no exclusivament a les elits. Aquesta transformació s’entén com un canvi material de les institucions educatives i de les relacions entre l’Estat, la societat i el coneixement.
1.1 Etimologia de «universitat»
La paraula universitat prové del llatí universitas, que feia referència a una comunitat o un conjunt de persones. Durant l’edat mitjana es va utilitzar per designar comunitats organitzades, com la universitas magistrorum et scholarium, és a dir, la comunitat de mestres i estudiants.
Aquesta etimologia és interessant perquè mostra que originàriament «universitat» no significava simplement «el lloc on es troba tot el coneixement», sinó una organització material de persones i relacions institucionals.
L’ estètica dels edificis de la universitat
L’edifici universitari no és simplement un espai destinat a contenir estudiants i professors. La seva arquitectura expressa una determinada concepció material de la institució universitària i de la societat que l’ha construït.
No podem considerar la bellesa de l’edifici com una qualitat purament subjectiva o espiritual. La seva estructura, els seus espais i la seva funcionalitat responen a unes necessitats històriques, polítiques i socials concretes.
Així, una universitat monumental pot representar l’autoritat i la continuïtat d’una institució, mentre que una arquitectura més funcional pot expressar una concepció de la universitat vinculada a la utilitat, la ciència i la racionalització dels espais. L’estètica, per tant, no està separada de la matèria: es manifesta en edificis concrets i en les relacions que aquests organitzen.
Però, la universitat és avui al nostre mòbil?
Actualment podem accedir des d’un telèfon mòbil a biblioteques digitals, articles científics, classes, vídeos, bases de dades i eines d’intel·ligència artificial. En aquest sentit, molts continguts que tradicionalment estaven concentrats a la universitat poden trobar-se avui fora dels seus espais físics.
Tanmateix, tenir accés a informació no equival a posseir el coneixement universitari. El mòbil pot contenir o transmetre continguts, però la universitat continua sent una institució material en què hi ha professors, alumnes, titulacions, normes, laboratoris, avaluacions i pràctiques professionals.
Per tant, podem afirmar que una part de la universitat és al nostre mòbil, però la universitat no es redueix al mòbil.
Autors d’influència
Com hem comentat, la universitat no s’ha d’entendre només com un espai de transmissió de coneixements, sinó com una institució vinculada a la realitat social, política, econòmica i científica. Per entendre la universitat actual, podem relacionar-la amb diferents pensadors que han influït en la manera d’entendre la societat i el coneixement:
- Karl Marx: va destacar la importància de l’economia i de les relacions socials. Permet entendre com la Universitat està relacionada amb el sistema econòmic i el mercat laboral.
- José Ortega y Gasset: va reflexionar sobre la missió de la Universitat i la seva funció cultural. Plantejava que no havia de limitar-se a formar professionals, sinó també persones capaces d’entendre la seva època.
- Auguste Comte: va donar molta importància a la ciència i al coneixement positiu. La seva influència ajuda a entendre la creixent especialització científica de les universitats.
- Friedrich Nietzsche: va criticar l’educació massa orientada a la utilitat i a l’adaptació social. Això permet qüestionar si la Universitat actual prioritza massa els títols i la preparació laboral.
- Michel Foucault: va estudiar la relació entre coneixement i poder. La seva perspectiva permet analitzar la Universitat com una institució on existeixen jerarquies, normes i mecanismes de control.
Aquests autors continuen presents, de manera directa o indirecta, en moltes idees actuals sobre l’Estat, la política, la societat, el coneixement i l’economia. Però, no es tracta d’acceptar aquestes doctrines com a veritats absolutes, sinó d’analitzar-les críticament i comprendre com han intervingut en la construcció històrica de les nostres institucions i idees.
A continuació es presenta un vídeo corresponent a una xerrada en línia organitzada per la Fundació Gustavo Bueno, en què s’analitza, des de la perspectiva del materialisme filosòfic, la qüestió de què és la universitat.