P. Proves +25/+45 (Izan Luna)

Des del Centre de Formació d’Adults (CFA la Concòrdia) s’imparteix el curs anual d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys de la Generalitat de Catalunya prepara l’alumnat per superar les proves d’accés i poder iniciar posteriorment estudis universitaris. Podem entendre aquest procés com una forma institucionalitzada d’incorporació dels individus a determinats sabers i pràctiques organitzats socialment.

Horari:

Dilluns:
– Història (de 18:00h a 19:30h)
– Geografia (de 19:30 a 21:00h)
Dimarts:
– Català (de 18:00h a 19:00h)
– Castellà (de 19:00 a 20:00h)
– Anglès (de 20:00 a 21:30h)
Dimecres:
– Història (de 18:00h a 19:30h)
– Geografia (de 19:30 a 21:00h)
Dijous:
– Català (de 18:00h a 19:00h)
– Castellà (de 19:00 a 20:00h)
– Anglès (de 20:00 a 21:30h)

Temari

  1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX

– El progrés en l’agricultura, la indústria, els transports i les comunicacions.

– L’avenç del liberalisme: els canvis polítics, socials i culturals.

– El pensament i l’acció revolucionaris: socialisme i anarquisme.

– El món sota el domini d’Europa: l’abast i les conseqüències del colonialisme.

  1. L’etapa dels grans conflictes mundials (1914-1945)

– La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.

– L’URSS: de la revolució a l’estalinisme i la industrialització forçada.

– El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i la depressió econòmica.

– L’ascens del feixisme i el nazisme.

– La Segona Guerra Mundial i els anys de la reconstrucció.

  1. El món després de la Segona Guerra Mundial

– Els anys de la reconstrucció, la formació de blocs i la guerra freda.

– El disseny d’un nou marc de relacions internacionals.

– La descolonització i els problemes del Tercer Món.

– L’Estat del benestar i la dinàmica del creixement a les economies avançades.

  1. El món actual

– La fallida del bloc soviètic.

– Integració europea i globalització.

– L’emergència dels nous països industrialitzats, la Xina i l’Índia.

– Els grans problemes del món d’avui: l’explosió demogràfica, la pobresa, el “conflicte de civilitzacions” i la sostenibilitat.

  1. La Terra.
  • La forma de la Terra.
  • La representació de la Terra.
  1. Globalització i desenvolupament.
  • La globalització: conceptes bàsics i paraules clau.
  • Desenvolupament i desigualtat en el món contemporani.
  • Espanya i Catalunya en els contextos geopolític, geoeconòmic i cultural mundials.
  1. Medi ambient i societat.
  • La biodiversitat del planeta (els paisatges naturals).
  • Els espais naturals i les polítiques de protecció.
  • El clima i les aigües continentals.
  • El canvi ambiental global.
  • Els paisatges culturals.
  • Els desafiaments de la natura: conflictes i riscos ambientals.
  • Medi físic a Catalunya i Espanya.
  1. Població.
  • Evolució de la població i prospectiva.
  • Estructura de la població catalana i espanyola.
  • La població activa catalana i espanyola.
  • Diversitat cultural i cohesió social.
  • Sistema migratori mundial.
  • La distribució de la població al territori.
  1. Poblament i sistema urbà.
  • Evolució del poblament rural i urbà.
  • Un món urbanitzat i multicultural.
  • Ciutats i territori: morfologia i funcions urbanes.
  • Dispersió urbana i conflictes territorials.
  • La gestió urbanística i el planejament territorial.
  • Les grans regions urbanes.
  1. Organització econòmica del món.
  • Creació del sistema món.
  • Canvis actuals en el sistema econòmic.
  • Producció d’aliments: agricultura comercial i agricultura de subsistència.
  • Dinàmiques de localització industrial en el món.
  • L’explosió del consum.
  • Els recursos i l’energia.
  • Una economia de serveis.
  1. Activitats econòmiques i territori a Catalunya i a Espanya.
  • L’espai rural: evolució i transformació.
  • Els espais industrials, dinàmiques del teixit industrial.
  • El comerç i els intercanvis comercials.
  • Noves economies. Cap a una indústria del coneixement.
  • L’activitat turística, d’oci i cultura.
  • Els serveis socials i de benestar.
  • Els transports, les comunicacions i l’articulació del territori.
  1. Organització política territorial.

Participació ciutadana.

Identificació grans àmbits geopolítics i econòmics.

Les organitzacions internacionals i les institucions supranacionals.

Els diferents models d’estat.

Unió Europea (creació i organització).

Organització territorial a Catalunya i a Espanya.

A partir d’un text d’entre 250 i 300 paraules, la persona candidata haurà de respondre deu preguntes, vuit de les quals seran de tipus objectiu (de resposta tancada) i dues de tipus obert. Totes les preguntes valen un punt.

En les vuit preguntes objectives caldrà triar la resposta correcta d’una sèrie d’opcions, o bé completar espais buits o reformular una construcció amb estructures alternatives (en aquests dos últims casos, caldrà respondre obligatòriament en la llengua de la prova). Com a màxim, sis d’aquestes preguntes faran referència al contingut del text i, com a mínim, dues es referiran a qüestions gramaticals extretes del text.

Les dues preguntes obertes també estaran relacionades amb la comprensió del text de la prova i les respostes corresponents, d’entre 40 i 60 paraules cada una, s’hauran de redactar en la llengua estrangera de la prova. S’hi descomptaran 0,05 punts per cada falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, però les faltes repetides només descomptaran punts una vegada. A les preguntes d’opció múltiple els errors descomptaran 0,33 punts (en cas que hi hagi quatre possibles respostes).

La prova s’estructura en tres parts:

1. Comprensió lectora
2. Expressió escrita
3. Reflexió lingüística

1. Comprensió lectora (3 punts)
En aquesta part es vol avaluar la teva capacitat d’anàlisi i de comprensió. A partir d’un text d’unes 250 paraules de registre literari, científic, tècnic, periodístic, publicitari, etc., es formularan 6 preguntes de resposta d’opció múltiple, de completar espais buits o de construcció d’estructures alternatives, i es podran referir a algunes de les qüestions següents:
• Determinar el significat d’una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Identificar el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor; analitzar idees, opinions i arguments.
• Relacionar parts d’un text entre elles o amb el conjunt; fer inferències i reconèixer implicacions, seguir la lògica d’un argument, i sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
• Parafrasejar o glossar expressions.
• Lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.

2. Expressió escrita (4 punts)
En aquesta part s’ha de demostrar la capacitat d’elaborar i reformular textos: saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d’algun dels temes o motius que es proposen; demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l’autor, reescriure un model textual en diferents temps o modes verbals, diferents registres, transformar estructures sintàctiques (activa-passiva, coordinació-subordinació, estil directe-estil indirecte, etc.), entre d’altres.
Aquesta part s’estructurarà en dos exercicis de redacció.
Un primer exercici breu (1 punt), que podrà incloure des de la síntesi o la paràfrasi d’algun fragment del text inicial, fins a descriure algun objecte, posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d’algun tema proposat.
Un segon exercici (3 punts) on es demanarà un redactat, entre 50 i 80 paraules, en forma de reflexió o comentari sobre alguna qüestió del text de la prova o sobre un tema que es proposi. S’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió, la correcció normativa, l’ortografia, etc.


3. Reflexió lingüística (3 punts)
En aquesta tercera part, sempre independent del text inicial, es vol avaluar el coneixement de les estructures textuals i gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics o ortogràfics.
Es plantejaran sis preguntes de tipus objectiu, de resposta d’opció múltiple, d’omplir espais buits, o bé fer equivalències sobre:
• Morfologia nominal, pronominal i verbal.
• Ús dels pronoms.
• Funcions sintàctiques: sintaxi de l’oració simple i de l’oració composta.
• Procediments de formació de mots i sobre locucions i frases fetes.
• Ortografia.
• Triar la forma o l’expressió gramatical més adient en el context.
• Canviar de temps o de mode verbal (present-passat, indicatiu-subjuntiu, etc.)
• Formació de paraules (composició i derivació).
• Relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l’ús dels connectors discursius; recursos expressius del text.
• Els connectors i altres marques textuals.

La prova s’estructura en tres parts:

1. Comprensió lectora
2. Expressió escrita
3. Reflexió lingüística

1. Comprensió lectora (3 punts)

En aquesta part es vol avaluar la teva capacitat d’anàlisi i de comprensió. A partir d’un text d’unes 250 paraules de registre literari, científic, tècnic, periodístic, publicitari, etc., es formularan sis preguntes amb respostes d’opció múltiple, de completar espais buits o de construcció d’estructures alternatives, i es podran referir a algunes de les qüestions següents:
• El significat d’una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context;
• El tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor; anàlisi d’idees, opinions i arguments.
• La relació de diverses parts del text entre elles o amb el conjunt; inferències i implicacions, la lògica dels arguments, la coherència o incoherència dels raonaments.
• Paràfrasi o glossa d’expressions i locucions.
• El lèxic: polisèmia i homonímia, sinonímia i antonímia, hiperonímia, hiponímia.

2. Expressió escrita (4 punts)

En aquesta part s’ha de demostrar la capacitat d’elaborar i reformular textos: saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d’algun dels temes o motius que es proposen, demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l’autor, reescriure un model textual en diferents temps o modes verbals, utilitzar diferents registres, transformar estructures sintàctiques (activa-passiva, coordinació-subordinació, estil directe-estil indirecte, etc.), entre d’altres.
Aquesta part s’estructurarà en dos exercicis de redacció.
Un primer exercici breu (1 punt), que podrà incloure des de la síntesi, la paràfrasi o la transformació d’algun fragment del text inicial, fins a descriure algun objecte, posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d’algun tema proposat.
Un segon exercici (3 punts) on es demanarà un redactat, entre 50 i 80 paraules, en forma de reflexió o comentari sobre alguna qüestió del text de la prova, o sobre un tema que es proposi. S’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió, la correcció normativa, l’ortografia, etc.

3. Reflexió lingüística (3 punts)

En aquesta tercera part, sempre independent del text inicial, es vol avaluar el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics o ortogràfics.
Es plantejaran sis preguntes de tipus objectiu, amb resposta d’opció múltiple, d’omplir espais buits, o bé de proposar equivalències sobre:

• Morfologia nominal, pronominal i verbal.
• Ús dels pronoms.
• Funcions sintàctiques: sintaxi de l’oració simple i de l’oració composta.
• Procediments de formació de mots. Locucions i frases fetes.
• Ortografia.
• Canvi del temps o del mode verbal (present-passat, indicatiu-subjuntiu, etc.)
• Formació de paraules (composició i derivació).
• Relacions anafòriques, correlacions de temps verbals i ús dels connectors discursius; recursos expressius del text.
• Connectors i altres marques textuals.

La prova inclou un text a partir del qual es proposen diferents tipus d’exercicis. La prova s’estructura en dues parts.

  1. La primera part consisteix a respondre preguntes relacionades amb el text proposat, de manera que el candidat demostri la seva capacitat d’entendre, analitzar i valorar críticament un text. Aquestes preguntes estaran agrupades en dos blocs. [6 punts; 3 punts cada bloc].

a) En el primer bloc, es formularan sis preguntes breus, preferentment de resposta d’opció múltiple, relacionades amb:

  • La identificació del tema del text.
  • La identificació de les idees principals i secundàries del text.
  • L’estructura i organització del text.
  • La comprensió de frases o termes del text.

b) En el segon bloc, es formularan tres preguntes on es pot demanar:

  • Posar un títol al text i justificar-ne l’elecció.
  • Fer un resum del text o d’alguna de les seves parts.
  • Tornar a escriure algun passatge del text.
  • Explicar frases o termes del text, indicant-ne el significat.

La segona part consisteix a escriure un text d’anàlisi (entre 150 i 200 paraules) a partir d’algun aspecte relacionat amb el text proposat. S’oferiran dues opcions i caldrà triar-ne una. [4 punts].

En què consisteix el curs de majors de 25 i majors de 45?

La universitat no es pot entendre únicament com un edifici, una institució educativa o un lloc on es transmeten coneixements. La universitat s’ha d’analitzar com una institució històrica i material, formada per persones, normes, coneixements, tècniques i relacions socials concretes.

Per això, estudiar la universitat implica preguntar-nos com va sorgir, quines funcions ha desenvolupat i com s’ha transformat amb les noves tecnologies.

Els coneixements universitaris es produeixen, s’organitzen i es transmeten mitjançant estructures materials concretes: professors, estudiants, laboratoris, biblioteques, llibres, ordinadors, sistemes d’avaluació i recursos econòmics. Amb l’aparició de les noves tecnologies, aquestes estructures també es transformen, modificant les formes d’ensenyar, investigar i relacionar-se dins de la institució.

Oferta universitària

El Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona disposen d’una àmplia oferta universitària, amb opcions públiques, privades i en línia. Aquesta diversitat permet escollir entre diferents àmbits d’estudi, modalitats de formació i sortides professionals.

Universitats públiques:

Universitats privades:

 Universitats i opcions de formació en línia:

Quina universitat triar?

No existeix una universitat que sigui universalment «la millor». La qüestió és determinar quina institució s’ajusta millor als estudis que es volen cursar i a les possibilitats reals de cada estudiant.

Des d’una perspectiva crítica, cal evitar dues idees simplistes: que la universitat és únicament un lloc per aconseguir un títol, i que totes les universitats són equivalents pel simple fet de ser universitats. Les institucions universitàries tenen diferents funcions, especialitzacions, recursos i relacions amb el món científic, tecnològic, econòmic i professional.

Una breu història de la universitat

La universitat medieval va sorgir a Europa com una institució destinada a organitzar i transmetre determinats sabers. Les primeres universitats es van desenvolupar vinculades a les ciutats, a l’Església i a les necessitats de formació de diferents grups professionals.

La universitat no apareix com una institució abstracta destinada simplement a «buscar la veritat», sinó com una institució històrica que es constitueix mitjançant relacions materials entre individus, coneixements, poders polítics, religiosos i professionals. Amb el pas del temps, la universitat s’ha anat transformant juntament amb les societats en què està integrada, adquirint noves funcions científiques, tècniques, professionals i polítiques.

Amb el desenvolupament de les universitats modernes, l’educació superior va començar a vincular-se cada vegada més amb els poders públics. Això va permetre plantejar la possibilitat d’una educació pública, accessible a sectors més amplis de la societat i no exclusivament a les elits. Aquesta transformació s’entén com un canvi material de les institucions educatives i de les relacions entre l’Estat, la societat i el coneixement.

1.1 Etimologia de «universitat»

La paraula universitat prové del llatí universitas, que feia referència a una comunitat o un conjunt de persones. Durant l’edat mitjana es va utilitzar per designar comunitats organitzades, com la universitas magistrorum et scholarium, és a dir, la comunitat de mestres i estudiants.

Aquesta etimologia és interessant perquè mostra que originàriament «universitat» no significava simplement «el lloc on es troba tot el coneixement», sinó una organització material de persones i relacions institucionals.

L’ estètica universitaria

L’edifici universitari no és simplement un espai destinat a contenir estudiants i professors. La seva arquitectura expressa una determinada concepció material de la institució universitària i de la societat que l’ha construït.

No podem considerar la bellesa de l’edifici com una qualitat purament subjectiva o espiritual. La seva estructura, els seus espais i la seva funcionalitat responen a unes necessitats històriques, polítiques i socials concretes.

Així, una universitat monumental pot representar l’autoritat i la continuïtat d’una institució, mentre que una arquitectura més funcional pot expressar una concepció de la universitat vinculada a la utilitat, la ciència i la racionalització dels espais. L’estètica, per tant, no està separada de la matèria: es manifesta en edificis concrets i en les relacions que aquests organitzen.

Està la universitat disponible avui en dia al nostre mòbil?

Actualment podem accedir des d’un telèfon mòbil a biblioteques digitals, articles científics, classes, vídeos, bases de dades i eines d’intel·ligència artificial. En aquest sentit, molts continguts que tradicionalment estaven concentrats a la universitat poden trobar-se avui fora dels seus espais físics.

Tanmateix, tenir accés a informació no equival a posseir el coneixement universitari. El mòbil pot contenir o transmetre continguts, però la universitat continua sent una institució material en què hi ha professors, alumnes, titulacions, normes, laboratoris, avaluacions i pràctiques professionals.

Per tant, podem afirmar que una part de la universitat és al nostre mòbil, però la universitat no es redueix al mòbil.

A continuació es presenta un vídeo corresponent a una xerrada en línia organitzada per la Fundación Gustavo Bueno, en què s’analitza, des de la perspectiva del materialisme filosòfic, la qüestió de què és la universitat.

Desplaça cap amunt
Ves al contingut