Des del Centre de Formació d’Adults (CFA la Concòrdia) s’imparteix el curs anual d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys de la Generalitat de Catalunya prepara l’alumnat per superar les proves d’accés i poder iniciar posteriorment estudis universitaris. Podem entendre aquest procés com una forma institucionalitzada d’incorporació dels individus a determinats sabers i pràctiques organitzats socialment.

Horari:

Dilluns:
– Història (de 18:00h a 19:30h)
– Geografia (de 19:30 a 21:00h)
Dimarts:
– Català (de 18:00h a 19:00h)
– Castellà (de 19:00 a 20:00h)
– Anglès (de 20:00 a 21:30h)
Dimecres:
– Història (de 18:00h a 19:30h)
– Geografia (de 19:30 a 21:00h)
Dijous:
– Català (de 18:00h a 19:00h)
– Castellà (de 19:00 a 20:00h)
– Anglès (de 20:00 a 21:30h)

En què consisteix el curs de majors de 25 i majors de 45?

La universitat no es pot entendre únicament com un edifici, una institució educativa o un lloc on es transmeten coneixements. La universitat s’ha d’analitzar com una institució històrica i material, formada per persones, normes, coneixements, tècniques i relacions socials concretes.

Per això, estudiar la universitat implica preguntar-nos com va sorgir, quines funcions ha desenvolupat i com s’ha transformat amb les noves tecnologies.

Els coneixements universitaris es produeixen, s’organitzen i es transmeten mitjançant estructures materials concretes: professors, estudiants, laboratoris, biblioteques, llibres, ordinadors, sistemes d’avaluació i recursos econòmics. Amb l’aparició de les noves tecnologies, aquestes estructures també es transformen, modificant les formes d’ensenyar, investigar i relacionar-se dins de la institució.

1. Una petita història de la universitat

La universitat medieval va sorgir a Europa com una institució destinada a organitzar i transmetre determinats sabers. Les primeres universitats es van desenvolupar vinculades a les ciutats, a l’Església i a les necessitats de formació de diferents grups professionals.

La universitat no apareix com una institució abstracta destinada simplement a «buscar la veritat», sinó com una institució històrica que es constitueix mitjançant relacions materials entre individus, coneixements, poders polítics, religiosos i professionals. Amb el pas del temps, la universitat s’ha anat transformant juntament amb les societats en què està integrada, adquirint noves funcions científiques, tècniques, professionals i polítiques.

Amb el desenvolupament de les universitats modernes, l’educació superior va començar a vincular-se cada vegada més amb els poders públics. Això va permetre plantejar la possibilitat d’una educació pública, accessible a sectors més amplis de la societat i no exclusivament a les elits. Aquesta transformació s’entén com un canvi material de les institucions educatives i de les relacions entre l’Estat, la societat i el coneixement.

1.1 Etimologia de «universitat»

La paraula universitat prové del llatí universitas, que feia referència a una comunitat o un conjunt de persones. Durant l’edat mitjana es va utilitzar per designar comunitats organitzades, com la universitas magistrorum et scholarium, és a dir, la comunitat de mestres i estudiants.

Aquesta etimologia és interessant perquè mostra que originàriament «universitat» no significava simplement «el lloc on es troba tot el coneixement», sinó una organització material de persones i relacions institucionals.

L’ estètica dels edificis de la universitat

L’edifici universitari no és simplement un espai destinat a contenir estudiants i professors. La seva arquitectura expressa una determinada concepció material de la institució universitària i de la societat que l’ha construït.

No podem considerar la bellesa de l’edifici com una qualitat purament subjectiva o espiritual. La seva estructura, els seus espais i la seva funcionalitat responen a unes necessitats històriques, polítiques i socials concretes.

Així, una universitat monumental pot representar l’autoritat i la continuïtat d’una institució, mentre que una arquitectura més funcional pot expressar una concepció de la universitat vinculada a la utilitat, la ciència i la racionalització dels espais. L’estètica, per tant, no està separada de la matèria: es manifesta en edificis concrets i en les relacions que aquests organitzen.

Però, la universitat és avui al nostre mòbil?

Actualment podem accedir des d’un telèfon mòbil a biblioteques digitals, articles científics, classes, vídeos, bases de dades i eines d’intel·ligència artificial. En aquest sentit, molts continguts que tradicionalment estaven concentrats a la universitat poden trobar-se avui fora dels seus espais físics.

Tanmateix, tenir accés a informació no equival a posseir el coneixement universitari. El mòbil pot contenir o transmetre continguts, però la universitat continua sent una institució material en què hi ha professors, alumnes, titulacions, normes, laboratoris, avaluacions i pràctiques professionals.

Per tant, podem afirmar que una part de la universitat és al nostre mòbil, però la universitat no es redueix al mòbil.

Oferta universitària

El Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona disposen d’una àmplia oferta universitària, amb opcions públiques, privades i en línia. Aquesta diversitat permet escollir entre diferents àmbits d’estudi, modalitats de formació i sortides professionals.

Universitats públiques:

• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) – Barcelona
• Universitat de Barcelona (UB) – Barcelona
• Universitat Pompeu Fabra (UPF) – Barcelona

Universitats privades:

• Universitat Ramon Llull (URL) – Barcelona
• Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) – Barcelona
• Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) – Barcelona
• Universitat de Manresa (UManresa) – Manresa

 Universitats i opcions de formació en línia:

• Universitat Oberta de Catalunya (UOC) – Formació principalment en línia
• Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) – Formació a distància
• UNIR – Universidad Internacional de La Rioja – Formació en línia
• Universitat Internacional Valenciana (VIU) – Formació en línia

Quina universitat triar?

No existeix una universitat que sigui universalment «la millor». La qüestió és determinar quina institució s’ajusta millor als estudis que es volen cursar i a les possibilitats reals de cada estudiant.

Des d’una perspectiva crítica, cal evitar dues idees simplistes: que la universitat és únicament un lloc per aconseguir un títol, i que totes les universitats són equivalents pel simple fet de ser universitats. Les institucions universitàries tenen diferents funcions, especialitzacions, recursos i relacions amb el món científic, tecnològic, econòmic i professional.

A continuació es presenta un vídeo corresponent a una xerrada en línia organitzada per la Fundación Gustavo Bueno, en què s’analitza, des de la perspectiva del materialisme filosòfic, la qüestió de què és la universitat.