La postguerra comprèn una època inicial forçosament letàrgica perquè hagueren de desaparèixer publicacions periòdiques, institucions i llibres. Durant un parell de dècades les restriccions afavoriren el predomini marcat de la poesia. L’alçament de certes traves —sobretot cap al 1963— potencia d’altres gèneres, com la novel·la, l’assaig i, sobretot, permet la incorporació de traduccions normals o de consum. En la dècada dels setanta hi hagué un progrés constant en la publicació d’obres literàries i, en general, també en l’interès que desvetllà la literatura. Paral·lelament, les actituds estètiques predominants durant el decenni anterior, i sobretot les derivades de l’anomenat “realisme històric”, passen a segon terme ja abans de la caiguda del franquisme i són substituïdes per la llibertat d’opció, l’exigència formal, la transgressió dels límits establerts i una base o punt de partida de recerca avantguardista. Una de les característiques de la dècada dels anys vuitanta fou el gran creixement del sector editorial en català. Els darrers anys del segle XX l’àmbit literari català estigué sacsejat per la polèmica sobre la pèrdua de projecció social de la literatura catalana i la percepció d’una certa manca d’ambició. Els primers anys del segle XXI, la literatura catalana s’ha vist projectada per un doble reconeixement internacional. L’any 2004 fou la cultura convidada a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més important de l’Amèrica Llatina i, el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món. Les noves formes de consum cultural a què internet ha donat lloc han obert també un intens debat que afecta el fons de la naturalesa de la indústria editorial i, en un cert sentit, fins i tot l’activitat i els continguts literaris.
POSTGUERRA
Característiques
- Repressió del català en l’àmbit públic.
- Una part dels autors són a l’exili: literatura de l’exili.
- Temes: mort, guerra, amor dictadura, existencialisme.
- La poesia fou el gènere més ric i dinàmic en tenir menys repressió de la dictadura que no pas el teatre o la novel·la.
Anys 40-50: supervivència
- Recuperació de mestres anteriors a la guerra com Riba, Foix i Manent amb una poesia simbolista.
- Predomina la novel·la psicològica i introspectiva.
- Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant.
- Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines.
- Salvador Espriu, autor fonamental tracta la mort, el pas de temps i la crítica social. La pell de brau.
Anys 60: realisme social i experimentació
- En narrativa i poesia realisme social, interès per reflectir la realitat social i la injustícia.
- Manuel de Pedrolo, conreà diversos gèneres des de la novel·la negra a la ciència-ficció, El Mecanoscrit del segon origen.
- Poesia realista, poesia de l’experiència amb temes quotidians i un llenguatge més proper. Martí i Pol.
- Realisme màgic en el conte. Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta.
RENOVACIÓ ANYS 60 I 70
- Nova narrativa: experimentació i antirealisme.
- Antirealisme, rebuig a la reproducció fidel de la realitat, l’obra és un objecte artístic autònom.
- Experimentació formal: trencament de la cronologia (flashback, anticipació i narració no lineal), polifonia, (diverses veus) i metanovel·la (parla del procés d’escriptura).
- Temes: l’absurd, alienació urbana i la identitat i memòria com a construcció.
- Novel·la urbana centrada en Barcelona.
Autors
- Baltasar Porcel, Els argonautes. prosa sensual i mítica.
- Jesús Moncada. Camí de Sirga, va crear un univers propi centrat en Mequinensa.
- Joan Perucho, Les històries naturals, experimenta amb la fantasia i el gènere gòtic.
Nova poesia: de la realitat a l’experimentalisme.
- Realisme social/històric amb l’objectiu de denunciar la situació política i social (Pere Quart, Gabriel Ferrater).
- Poesia de l’experiència, se centra en el subjectivisme de l’experiència personal, introdueix col·loquialisme i temes eròtics, amistat i vida urbana.
- Antipoesia, rebuig a l’estètica tradicional.
Autors
- Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, llenguatge irònic i col·loquial per reflexionar sobre la història personal.
- Vicent Andrés Estellés, Llibre de les meravelles, veu més potent del País Valencià combina realisme i erotisme i compromís cívic.
GENERACIÓ DELS 70
Característiques
- Postmodernitat, fi de l’idealisme. La literatura s’allibera del compromís cívic.
- Utilització d’un llenguatge col·loquial, directe i sovint irònic: “poesia bruta”.
- Temes urbans sense tabús: drogues, sexe, consumisme…
- Van aprofundir en les tècniques narratives (narradors múltiples, trencament cronològic).
Prosa: humor i conte urbà
- Quim Monzó. Figura important. Introdueix l’absurd, l’humor negre i el minimalisme en el conte, Benzina.
- Sergi Pàmies, prosa centrada en el desencant i ‘autoficció, Infecció.
- Isabel-Clara Simó, molt popular per la seva prosa de crítica social i exploració de la psicologia femenina, Dones.
Poesia: veu de l’experiència
- Miquel de Palol, poesia culta i d’estil elaborat. Llet i vi .
- Francesc Parcerisas, poesia de l’experiència, utilitzant un llenguatge planer, col·loquial i directe per reflexionar sobre l’experiència personal. Latituds de cavalls.
- Olga Xirinacs, va destacar per la seva sensibilitat i lirisme en el tractament de l’erotisme i la sexualitat femenina.
GENERACIÓ DELS 80/90
Característiques
- Eclecticisme estètic, no hi ha estil dominant.
- Humor negre, paròdia i ironia.
- Pastitx (barreja de registres) i metaficció (reflexió sobre la narració).
- Novel·la negra i urbana.
Prosa
- Quim Monzó, prosa postmoderna. El perquè de tot plegat.
- Jaume Cabré, prosa històrica i moral. Senyoria.
- Ferran Torrent, revitalitza la novel·la valenciana amb llenguatge directe. Gràcies per la propina.
Poesia
- Antoni Marí, poesia intel·lectual i temes clàssics com la bellesa. Preludi.
- Maria- Mercè Marçal, explora l’experiència femenina, la maternitat i cultura popular, Bruixa de dol.
Teatre
- Consolidació professional amb autors com Sergi Belbel i Benet i Jornet.
SEGLE XXI
Característiques
- Explosió de l’autoficció i la literatura del jo.
- Novel·les històriques centrades en la contesa civil i el Franquisme.
- Auge de la veu femenina. S’exploren temes com la identitat sexual, la maternitat, la violència de gènere i la crítica al patriarcat.
- Hibridació de gèneres.
Prosa
- Jaume Cabré, obra mestra Jo confesso, reflexiona sobre el mal i la història.
- Albert Sánchez Piñol, barreja història, mite i gènere. La pell freda.
- Eva Baltasar, narrativa d’autoficció de la maternitat no normativa, Permagel.
Poesia
- Jordi Sarsanedas, poeta elegant i rigor.
- Antoni Clapés, poesia de l’exploració formal i intertextualitat, La llum i el no res.
- Poesia feminista que exploren el cos, l’erotisme i la identitat. Maria Sevilla, Plastilina i Mireia Calafell, Poètiques del cos.
Teatre
- Sergi Belbel, teatre de la crueltat i l’absurd, En companyia d’abisme.
- Lluïsa Cunillé, teatre de l’absència Islàndia.
Mira aquest vídeo sobre la literatura del segle XX (a partir del minut 15:22)
Fes aquest joc per repassar
