Socialisme revolucionari (marxisme-leninisme)
El socialisme revolucionari, o marxisme-leninisme, és un terme genèric que s’utilitza per a un conjunt de diverses branques diferents del pensament marxista amb orígens històrics al leninisme.
Karl Marx era fill d’un alemany que s’exilià a París, on va conèixer a Friedrich Engels, Bakunin i Proudhon. Va fundar un diari que aviat seria prohibit, i marxà a Bèlgica amb Engels. Poc abans d’esclatar la revolució de 1848 publicà el Manifest comunista, després fou expulsat de Bèlgica, i tornà a Alemanya per a intentar atraure la burgesia a les seves idees. En 1865 s’instal·là a Londres, a un dels barris més marginals, i hi va escriure “El capital“, on explica la teoria sobre el procés de transformació del sistema capitalista al socialista.
- Materialisme històric: Segons Marx la història evoluciona seguint una estructura determinada. El moviment inicial s’anomena tesi i és una situació que en el decurs del temps marxa cap a la situació oposada, anomenada antítesi, fins a anar a parar a una situació final anomenada «síntesi», la qual actua com a nova tesi per a la fase històrica següent. El motiu de canvi entre una fase i altra són les tensions entre posseïdors i desposseïts. En un moment determinat apareixen obstacles per a un normal desenvolupament dels mitjans de producció i fa que s’obri una nova època d’evolució social, així doncs per a moure el motor de la història és la lluita entre classes. Per Marx, la revolució industrial serà un fet de tesis en el qual les forces de producció tindrien la situació oposada en la burgesia i els obrers. L’antítesi s’esdevindria en el moment que mitjançant la lluita de classes es faci possible la situació contrària, és a dir, la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la història i veu diferents moments on es veu la teoria tesi-antítesi; Antiga Roma (esclaus – homes lliures), edat mitjana (senyors feudals – vassalls) i edat moderna (burgesia – proletariat), segons ell l’últim episodi de la societat de classes.
- Dictadura del proletariat: Transició entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, l’abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per tal d’erradicar la plusvàlua.
- Plusvàlua: En l’anàlisi de la societat capitalista, Marx va descobrir l’origen de les desigualtats socials: l’enriquiment dels empresaris motivat per l’apropiació individual en una part del benefici produït i no retribuït a l’obrer.
- Socialisme científic: Socialisme proposat per Karl Marx en el qual parteix de la base que les lleis que regeixen la història, és a dir, el passat, tindran les claus que presentin el futur.
Anarquisme
L’anarquisme és una teoria revolucionària que rebutja qualsevol mena d’autoritat imposada, tant de l’Estat com de la religió. Reivindica la supressió de l’activitat privada mitjançant la col·lectivització, ja que, segons aquesta ideologia, la societat es pot autogestionar o dirigir-se a si mateixa mitjançant l’acció directa. Considera que l’educació és una de les eines principals de transformació social. Bakunin fou el principal teòric del moviment anarquista, que portaren a la pràctica Proudhon i Owen entre d’altres. De la fusió de l’anarquisme i el sindicalisme va néixer l’anarcosindicalisme.
Visioneu aquests vídeos sobre l’anarquisme
i el marxisme
Feu les activitats sobre el text de Bakunin que hi ha al formulari.
