La Guerra Freda i la Descolonització

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945).^[1] La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l’any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l’intent per expandir les àrees d’influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d’entrar en una guerra nuclear d’abast mundial.

Els països de l’òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l’OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l’espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l’any 1991 amb el desmembrament de l’URSS i la caiguda del comunisme que es va donar entre 1989 (caiguda del mur de Berlín) i 1991 (cop d’estat a l’URSS).

Aquest enfrontament va tenir lloc en l’àmbit polític, ideològic, econòmic, tecnològic i militar.

Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l’altre, raó per la qual es va denominar al conflicte «guerra freda».

Aquestes dues potències es van limitar a actuar com a «eixos» influents de poder en el context internacional, i a la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits d’un dels blocs contra els de l’altre.

Descolonització

La descolonització és un dels fenòmens més importants de la segona meitat del segle xx i que significà la independència de les colònies que s’havien establert a Àsia i Àfrica per part d’algunes nacions europees un segle abans, i la consegüent aparició de nombrosos estats en l’escenari mundial. La descolonització va afectar a més de la meitat de la superfície de la terra, i va repercutir notablement en les relacions internacionals.

Des del punt de vista cronològic, aquest procés es pot dividir en dues etapes:

1. La primera correspondria a la descolonització d’Àsia, i es podria enquadrar entre 1946 i 1954;
2. La segona etapa correspondria a la descolonització d’Àfrica, i abastaria des de 1956 a 1966.

Entre l’una i l’altra etapa trobem un fet simbòlic, la Conferència de Bandung (Indonèsia) en 1955, de la qual va néixer el concepte del Tercer Món, i que va suposar per a Àsia la fi de la transició del colonialisme a la independència, i per a Àfrica el començament del procés d’independència. El procés de descolonització es va portar a terme unes vegades per vies pacífiques, unes altres (les més nombroses) de forma violenta. En alguns llocs, el procés descolonitzador es va portar a terme lentament, en uns altres de forma ràpida.

Mireu aquesta presentació sobre la Guerra Freda i la descolonització (teoria)

Visioneu aquest vídeo sobre la Guerra Freda i la descolonització

Feu les activitats del formulari de sota