Imperi napoleònic
Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d’Europa. Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l’exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes. Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d’Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador. Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l’Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial. L’expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa.
Moviment obrer
El Moviment obrer és un conjunt d’agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l’objectiu d’alliberar-se de l’explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.[1]
Es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme, mitjançant un llarg procés de lluita en la qual va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe social amb uns interessos comuns, tot manifestant diverses formes de protesta i de reivindicació, tant a escala nacional com a escala internacional.
Visioneu aquest vídeo sobre Napoleó
Visioneu aquests vídeos sobre els inicis del moviment obrer
Feu les activitats del formulari que apareix a sota
