Caiguda del comunisme
Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d’Europa de l’Est i la Tardor de les Nacions[1]) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989. Significaren la fi dels estats comunistes europeus en un període de pocs mesos.[2]
Els fets es van iniciar a Polònia el 1989,[3][4] i va prosseguir a Hongria, Alemanya de l’Est, Bulgària, Txecoslovàquia i Romania. Una característica comuna a la majoria d’aquests esdeveniments va ser l’ús extensiu de campanyes de resistència civil, que va demostrar l’oposició popular a la continuació del règim de partit únic i contribuir a la pressió per al canvi.[5] Romania va ser l’únic país del bloc de l’Est on el poble va enderrocar al seu règim comunista de forma violenta.[6] No obstant això, en la mateixa Romania i en alguns altres llocs, també va haver-hi certa violència exercida pel règim sobre la població. Les protestes de la plaça de Tian’anmen de 1989 no van aconseguir inspirar importants canvis polítics a la Xina, tot i que les impactants imatges de desafiament durant la protesta (com L’home del tanc de Tiananmen) van ajudar a precipitar els esdeveniments en altres parts del món. Entre les revolucions anticomunistes, va produir-se la caiguda del mur de Berlín, que va simbolitzar la reunificació alemanya, el 1990.
La Unió Soviètica es va dissoldre el 26 de desembre de 1991. El resultat van ser 14 països (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan) que van declarar la seva independència. Els estats que van romandre van crear la Federació Russa. El comunisme va ser abandonat entre 1990 i 1992 a Albània i a Iugoslàvia, que va dissoldre’s en cinc estats des de 1992: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia (més tard anomenada Macedònia del Nord), Eslovènia i la República Federal de Iugoslàvia (més tard anomenada Sèrbia i Montenegro, i més tard dividida en dos estats, Sèrbia i Montenegro). El 2008 Kosovo va independitzar-se de Sèrbia. Txecoslovàquia també es va dissoldre tres anys després de la fi del règim comunista, entre la República Txeca i Eslovàquia, el 1992.[7] L’impacte es va sentir en desenes de països socialistes. El comunisme va ser abandonat en països com Cambodja, Etiòpia, Mongòlia i Iemen del Sud. El col·lapse del comunisme va portar als analistes a declarar la fi de la Guerra Freda.
Les revolucions de 1989 també van coincidir amb una onada massiva de democratització internacional: amb una minoria majoritàriament restringida al primer món i l’Índia fins a mitjans de la dècada de 1980, la democràcia representativa es va convertir, almenys oficialment, en el sistema polític de la meitat dels països de la món de la dècada de 1990.
L’11 setembre de 2001
Els atacs de l’11 de setembre de 2001 (coneguts com els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials.[1][2] Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d’altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l’últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l’avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.
Mireu aquestes presentacions sobre el Món actual
Visioneu aquest vídeo sobre el món actual
Feu les activitats del formulari de sota
