La situació de la dona en totes les èpoques no va variar segons les cultures ja que la discriminació que el patriarcat va imposar sobre elles es devia més a un fet social o cultural que a una realitat natural. De l’antiguitat, contrasta la llibertat de què van gaudir les egípcies fins que va anar perdent drets per culpa de les influències forànies. Precisament, els grec i romans, aquells que atorgaven o reclamaven més drets als homes, van sobresortir per ser els més ferotges limitadors i coartadors de les llibertats femenines. A l’Edat Mitjana, tot i continuar la secular discriminació de la dona, segons l’estament aquestes podien gaudir de més o menys llibertat, com més alt en l’escala social més llibertat es gaudia. A L’Edat Moderna, es va desencadenar una autèntica histèria contra les dones bruixes, dones que tradicionalment havien exercit de curanderes i que gaudien d’un cert reconeixement social però que escapaven del control patriarcal.
