LITERATURA CATALANA DE 1a MEITAT DEL SEGLE XX

A les darreries del segle XIX, en contraposició a la pervivència anacrònica de les formes romàntiques a remolc, primordialment, de l’àmbit floralesc, s’endegà el Modernisme, un procés de renovació artística que abastà el conjunt de totes les modalitats artístiques (especialment l’arquitectura i la literatura). En oposició a la ideologia liberal del Modernisme s’engendrà el Noucentisme,  un ambiciós moviment de premisses conservadores, Els noucentistes predicaven l’obra ben feta, establint com a models literaris els clàssics grecs i llatins. Els diversos moviments d’avantguarda arreu d’Europa —futurisme, cubisme, surrealisme, dadaisme, etc.— es caracteritzen per l’afany de modernització, subversió i ruptura amb la tradició. El desig de renovació i experimentació formal serà constant a través de diverses tècniques noves com el cal·ligrama. El període comprès entre el 1922 i el 1936 és un període que destaca per la vitalitat de la cultura i la literatura catalana. Durant aquesta època es produeixen diversos canvis que culminen el procés de modernització i normalització lingüística iniciat pel Modernisme i el Noucentisme. Així doncs, en aquestes dues dècades del segle XX es produeix consolidació de la literatura catalana com una literatura equiparable a la de grans nacions europees que destaca per la diversificació de les propostes estètiques i ideològiques.

MODERNISME

Característiques

• Esteticisme: Prioritat a la bellesa, l’art i la sensibilitat.
• Subjectivitat, món interior i simbolisme.
• Renovació de la llengua: català culte, flexible i adaptat al registre psicològic.
• Temes: solitud artista, conflicte art-vida, natura i crítica social.

Poesia

• cerca musicalitat i el ritme.
• Joan Maragall. regeneracionista i vitalista. Visions i cants.

Prosa

• La novel·la es modernitza.
• Víctor Català. Figura màxima del Modernisme Solitud, drama rural naturalista amb una visió simbòlica i tràgica.
• Prudenci Bertrana. Josafat., forta càrrega esteticista.

Teatre

• Eina regeneracionista social  enfront del teatre burgès.
• idealisme rural. oposició vida enfront la llei.
• Santiago Rusiñol. L’auca del senyor Esteve, sàtira burgesa.

NOUCENTISME

Característiques

• Arbitrarisme, l’artista imposa la seva voluntat creadora, corregeix i ordena la natura.
• Classicisme, retorn a Grècia i Roma. equilibri, claredat i harmonia.
• Civilitat, la cultura al servei de la col·lectivitat amb una finalitat educadora. La ciutat com a espai central.
• Reforma i normativització del català. Pompeu Fabra i les seves obres sobre ortografia, gramàtica i el diccionari general.

Poesia

• Poesia clara, objectiva, urbana i formalment perfecta.
• Josep Carner. Poesia civil, lírica i humorística. Nabí.
• Guerau de Liost. Classcista. La muntanya d’ametistes, exemple de natura ordenada.
• Carles Riba. Estances. Noucentisme formal i culte.

Assaig i crítica

• Eugeni d’Ors (Xènius). Glosari. Articles breus on exposa els ideals noucentistes.

LES AVANTGUARDES

Característiques:

• Antitradicionalisme radical:  rebuig a les formes o mètriques clàssiques.
• Exaltació de la modernitat: fascinació per les màquines.
• Renovació del llenguatge; ús de tipologia trencada, barreja de gèneres, juxtaposició d’imatges…
• Individualisme i subjectivitat extrema provocadora.

Moviments

• Futurisme. Exaltació de l màquina i la velocitat. üs de neologismes, onomatopeies i vers lliure. Joan Salvat- Papasseit. La gesta dels estels.
• Dadaisme i Surrealisme. Trencament de la racionalitat i ús del psiquisme automàtic. Juxtaposició d’imatges oníriques i absència de lògica narrativa. J.V. Foix. Sol i de dol.
• Cubisme. Descomposició de la realitat en múltiples perspectives. Ús del cal·ligrama i la visió fragmentada. Joan Salvat- Papasseit. Poemes en ondes hertzianes.

GENERACIÓ DELS 20/30

Característiques:

• Van crear el seu propi estil fusionant la tradició noucentista i les avantguardes.
• Psicologisme i introspecció, la novel·la explorar el món interior i les emocions humanes.
• Renovació de temes: existencialisme, la vida urbana, el desamor, lluny de la visió local i rural.
• Internacionalització, molts autors van viatjar a l’estranger o van traduir autors de fora.

Poesia

• Un alt nivell intel·lectual i alt grau de simbolisme.
• Carles Riba. Elegies de Bierville. Escrita a l’exili. Poesia intel·lectual i simbòlica.
• Marià Manent. L’ombra i altres poemes.

Novel·la

• Creació de la novel·la psicològica moderna.
• Mercè Rodoreda. Aloma.
• Joan Sales. Incerta glòria. testimoni de la guerra civil.
• Salvador Espriu. Ariadna al laberint grotesc. Subjectivisme i experimentació formal.

Mira aquest vídeo sobre la literatura del segle XX (fins al minut 15:22)

Fes aquest joc per repassar

Ara fes les activitats del formulari