Concurs de relats fantàstics 2025

BASES DEL CONCURS

CALENDARI DEL CONCURS

PÀGINA DEL CONCURS AMB TOTS ELS RELATS I LES VOTACIONS      AQUÍ

1 comentari a “Concurs de relats fantàstics 2025”

  1. Salvador Valiente Malmagro

    ELS ULLS DE WASHIMA
    Asustada, desorientada i atordida, Washima va despertar com en un mal son i va veure uqe casa seva era una muntanya de runa, estructures recargolades, el carrer ple de trossos d’edificis dels voltants. Els seus ulls li van fer creure que la seva llar, colpejada i despullada, tota fosca com les esquerdes de la seva roba esquitxades de sang, que tot era un joc com aquell dels naips que queien quan feiem un castell.
    L’esclat es va produir a la cuina, on eren els seus pares mentre ella jugava al pati amb les seves nines. Ara les seves oïdes recollien els sorolls dels crits, els plors de les mares abraçant els seus fills morts, inermes com ninots de drap i les llums de les ambulàncies que, amb prou feines, podien arribar on es necessitaven. Els ulls de Washima estaven oberts i sense parpellejar, tot observant aquell escenari com un fantàstic joc que els veïns havien preparat per celebrar la fi del ramadán.
    Com somnàmbula i tremolant amb el seus ulls, blaus com un llac seré, no deixaven de retenir cada imatge com si sortissin d’un conte mai contat. De sobta es va ficar dins un habitacle rodó amb un mànec al teulati es va quedar aïllada dins. Fora, trencades pel terra, quedaven les notes de les seves cançons, les seves nines desfetes, però els seus ulls li deien que tot era una màgia i es va quedar contenta. El seu refugi tenia unes grans rodes amb dents i s’enganxaven unes amb les altres rodolant en moure’s el mànec del teulat: era un molinet de café gegant!! Aleshjores els seus ulls li deien que havia de sortir d’allà i anar a la festa del carrer.
    Des de la finestreta, Washima comença a sentir una melodia i els seus ulls veuen com les notes s’aixequen del terra i fan una musica familiar i una mà l’agafa i la porta a un pati on, els seus ulls, miren les seves amigues jugant, les seves nines esperant-la i també n’hi ha pastissos i xocolata i, aquells ulls blaus com un cel després d’un xàfec, li fan creure que val la pena viure i lluitat per un món millor.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut