El dimecres 27 d’abril i, coincidint amb les activitats culturals de Sant Jordi, part de l’alumnat del CFA Carme Karr vam fer una trobada telemàtica amb l’Anna Tortajada, autora del llibre “Nahid, la meva germana afganesa”, dins el programa “Autors a les aules”.
Durant aquest curs, “Nahid, la meva germana afganesa” ha estat la lectura escollida per part de la LIC per treballar a l’aula amb l’alumnat dels Ensenyaments de Llengües de Català i de Castellà així com l’alumnat de Formació Instrumental.
A través de la història de la Nahid, per una banda hem potenciat l’hàbit de llegir i el gust per la lectura, i per l’altra, hem anat treballant i aprofundint en diversos temes com són els conflictes armats, la situació de les persones refugiades, la vulneració de drets civils i d’altres problemàtiques socials que se’n deriven i que, en ocasions, el nostre alumnat ha viscut de primera mà.
Poder tenir l’oportunitat de parlar amb l’autora del llibre i poder saber més sobre el per què de la història o les particularitats del què implica l’ofici d’escriptora ha estat una molt bona experiència. De fet, per gran part dels nostres alumnes, era la primera vegada que podien compartir vivències amb alguna escriptora.
Com l’Anna en l’actualitat està vivint a Berlin, la trobada va haver de ser telemàtica.
La flexibilitat en les restriccions de les mesures Covid-19 va fer possible fer una trobada amb alumnat de diferents mòduls de convivència que tenien un munt de preguntes preparades per a ella.
La trobada va començar amb una breu presentació, per part de l’Anna, de qui era i de com i perquè havia decidit escriure una història com la de la Nahid. El seu relat va ser interessant perquè ens va explicar com ella mateixa va viatjar a Afganistan en un permís de turisme expedit pels mateixos talibans. Aquella experiència tan particular va portar a l’alumnat a preguntar dubtes i inquietuds; quins interessos internacionals hi havia darrera aquell conflicte bèl·lic? què se sentia quan un dona portava un burca? va sentir por o que perillava la seva vida mentre era allà? La Nahid existia de veritat? Els soldats o els civils prenien drogues per oblidar o suportar aquella situació?
Les paraules de l’Anna ens van emocionar en molts moments i també ens van fer reflexionar sobre la situació de tantes persones que estan vivint allà.
També vam aprofitar per fer d’altres preguntes relacionades amb el fet d’escriure; quins passos seguia per escriure un llibre? quan va trigar a escriure la història de la Nahid? estava en l’actualitat escrivint algun llibre?
Després d’una estona tan especial vam acomiadar a l’Anna i li vam demanar que, si tornàvem a llegir alguna de les seves històries, ens encantaria que pogués venir al nostre centre i poder-la conèixer personalment.
Moltes gràcies Anna, va ser genial! Va ser una experiència que de ben segur repetirem!
