RECOMANACIONS PER ALUMNES AMB TDAH DURANT EL CONFINAMENT:
- Seria convenient fer un pla d’actuació amb la col·laboració del nen/a. Això permet disminuir la conflictivitat i millorar el comportament perquè proporciona seguretat.
- Aquest pla serveix per crear una rutina i pot ser Al finalitzar la setmana es pot revisar i modificar. Durant la setmana pot ser similar a la setmana escolar i el cap de setmana diferent.
- Com ha de ser aquest pla?
- Clar, exacte i amb poques coses.
- Per escrit: visual i amb colors.
- Amb unes hores de referència, com són les dels hàbits dels àpats i de la son.
- Amb un planning de les activitats diàries: oci, tasques escolars, ajudar als pares( tasques de la llar ), activitat física, tecnologies, contacte amb amics i família.
IMPORTANT:
- Cal fer un treball de les emocions: posar nom al que estan sentint i ajudar-los a identificar-les.
- Millor aplicar recompenses a la conducta desitjada que càstigs a la conducta a evitar.
- Focalitzar i treballar sobre el bon comportament.
- Reforçar positivament aspectes concrets, no treballar-ho tot de cop.
- Establir unes normes per casa i si les compleix establir una recompensa que sigui immediata. Si les normes que teníem abans del confinament ens servien les podem continuar fent servir.
- Vigilar el llenguatge i el tipus de comunicació que utilitzem els adults.
QUÈ FER…
Quan es produeixen conductes d’explosió o frustració. Hi ha una sèrie de coses que sí que podem fer i altres que no hauríem de fer.
COSES QUE SÍ QUE PODEM FER
- Anticipar i explicar a l’infant com actuarà l’adult.
- Donar opcions de solució, just abans “del descontrol”.
- Anticipar el temps límit que té “per escollir”.
- Haver pactat un lloc de temps-fora on “anar a pensar” i/o “relaxar-se”.
- Explicar-li que:
- No és un càstig
- Donar-li un feedbak de que sabem com se sent ( trist, enfadat…)
- Dir-li que no el podem ajudar més
- Si no ho compleix, es pacta una conseqüència anticipadament.
COSES QUE NO PODEM FER
- No confrontar o pressionar conductes o accions en moments de crisis.
- No pressionar per a corregir-lo en els moments de crisis.
- No entrar en una lluita de poders, volent demostrar que l’adult és el qui “mana”.
- No criticar o utilitzar comunicació agressiva.
- No establir càstigs en moments de conflicte.
- No comentar la situació conflictiva amb un altre adult o persona quan el nen està enfadat i davant.
- Evitar comentaris com: “sempre et portes tan malament!”
- Quan arribem al moment de l’explosió…
La millor estratègia és l’extinció, que vol dir ignorar, no donar-li atenció ni negativa ni positiva.
- Retirar l’atenció immediatament: avisar al nen, evitar el contacte ocular i/o l’emissió de qualsevol recriminació o gest.
- Mantenir certa distància sense donar-li atenció. Tenir en compte que la “provocació”, és un inici i pot augmentar.
Mestres Educació Especial
Si voleu mes informació us deixem el link del document que ha elaborat la unitat TEA (UNIMTEA) de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i que ens han facilitat l’EAP
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/trastorn-espectre-autisme-coronavirus-informacio-families

