La història de la nostra escola comença quan Sant Andreu era encara un poble i no un barri de Barcelona, com ho és ara. En aquells temps del segle XIX, on ara és l’escola, hi havia una casa pairal, cal Borni.
Era una casa gran que feia cantonada com ara ho fa l’escola. A més, era la primera casa del poble quan es venia de Sant Martí de Provençals.
Just on avui hi ha el carrer Sant Sebastià, hi passava la riera d’Horta. Imagineu-vos que diferent que era tot l’entorn. Una riera, camps de conreu, un camí polsós que travessava el poble. Per aquella època la gent anava a cavall o en carros. Els cotxes i tramvies vindrien després, amb els temps més moderns. I, com en molts altres llocs, per passar d’un poble a l’altre s’havia de pagar els burots per les mercaderies que es transportaven, una mena de duana.
En el nostre cas, la riera d’Horta feia la funció de barrera epidemiològica; és a dir, quan es sabia que hi havia pesta a Barcelona, no es deixava passar ningú que en vingués. D’aquesta manera podia haver-hi la seguretat que la malaltia no s’escamparia i que la població andreuenca quedava protegida. Malgrat tot, la casa es mantenia com un puntal de referència del poble. Es deia: tal informació ve de cal Borni, i tothom donava com a fiable la notícia.
Però van arribar temps de guerra (1936-1939); d’una guerra fratricida que va malmetre gairebé tot el que s’havia construït al llarg dels anys. I com moltes coses, la casa, en altres temps plena de vida, va ser desmuntada peça a peça. Llavors va quedar la terra i un solar força gran on van començar a construir un edifici destinat a ser un hospital. I, com que finalitzada la guerra l’edifici no estava acabat, es va considerar si era necessari acabar les obres. En aquells moments, els propietaris van iniciar els tràmits amb l’Ajuntament per vendre els terrenys. Un cop adquirits pel municipi, van construir-hi una escola, la nostra escola.
L’any 1940 comença a funcionar l’Escola de Formació Domèstica Teresa de Jesús, gràcies a l’impuls del pedagog Artur Martorell, que, des del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va ser un gran defensor de les escoles municipals. L’escola tenia com a objectiu, com el seu nom indica, formar les nenes de 5 a 12 anys amb els coneixements necessaris per portar una llar i educar els seus fills, a més de formar-les en l’ensenyament primari i en l’adoctrinament religiós. També hi havia un torn nocturn, per a noies de més de catorze anys, on s’impartia igualment formació domèstica.
L’escola va ser inaugurada oficialment el dia 17 de juliol de 1941. La primera directora va ser la professora Montserrat Roca, que havia estat directora de l’Escola Municipal Ignasi Iglesias en el període de la II República. Aquest nomenament va permetre que l’escola estigués oberta a les necessitats dels seus alumnes, malgrat l’ensenyament repressiu i l’adoctrinament de l’època.
L’any 1963, partint dels canvis polítics i socials que s’anaven produint, la direcció de l’escola demana la introducció d’ensenyaments comercials en les classes nocturnes, així com de mecanografia, taquigrafia i francès, per tal d’augmentar el nombre d’alumnes matriculades.
Però potser la data que marca una inflexió en la transformació de l’escola és el curs 1979-80, quan s’implanta la coeducació: per fi els nens poden accedir a l’escola. També, durant aquest curs, s’organitzen excursions i colònies, l’ensenyament es catalanitza i s’annexa el parvulari Pinotxo. En aquest període, l’Escola d’Adults inicia la seva independència de l’escola d’EGB i es crea l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (1980).
No és d’estranyar que, amb tants canvis, el nom de l’escola també ho fes. L’any 1982, el claustre demana el canvi de nom i l’Àrea d’Ensenyament fa la proposta. S’escull el nom de Turó Blau, que fa referència a l’últim turó de les muntanyes de Montcada que marcava el límit del poble de Sant Andreu i on, a més a més, neix la riera d’Horta, que com hem dit abans, passava antigament per davant de l’escola.
Com a conseqüència dels successius canvis en la legislació educativa, es constitueix, primer, el Consell Escolar, per l’aplicació de la LODE (1986) i, segon, en el curs 1990-91, quan entra en vigència la Reforma Educativa, el Turó Blau es converteix en una escola de primària. Cal dir que és la primera escola municipal que va començar aquest canvi. Durant el curs 1992-93 s’inicia l’horari continuat de 9 a 14 h.
Si les innovacions produïdes en la dècada dels vuitanta són de caràcter educatiu, en aquests darrers deu anys l’escola ha prioritzat una transformació d’ordre intern destinada a millorar les infraestructures de l’edifici. Per això, amb el suport de l’IMEB, es fan obres per tal d’anul·lar les barreres arquitectòniques: es creen rampes d’accés i s’instal·la un ascensor. La unió de tres aules fa possible que es pugui iniciar el servei de menjador (1997-98). I durant el curs 2000-01 s’ adequa al segon pis, antic habitatge del conserge, l’aula de música i l’aula d’educació especial. En l’àmbit pedagògic, es promou que els professors especialistes es dediquin a l’educació infantil. En segons quines classes es potencien els cursos partits, per tal d’atendre de manera més personalitzada als alumnes. I hi apareix l’aula d’informàtica dotada inicialment amb vuit ordinadors. (…)
Referències: Escola Teresa de Jesús-Turó Blau. 50è aniversari 1941-1991. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Andreu.
En aquests darrers anys l’escola i l’AFA hem reivindicat una sèries de reformes d’ampliació i millora de les instal·lacions. L’any 2002 s’envia a la Regidora d’Educació un informe on es sol·licita, entre altres millores, un gimnàs, condicionar el pati, arranjar el terrat amb espais útils per a l’escola i manteniment de l’edifici, de les quals només es va aconseguir restaurar el pati (curs 2002-2003).
Extret de l’article publicat als núms. 5 i 6 del butlletí Turó Blau (any 2001) per Elena Bilbao.
