Aquestes primeres setmanes de trimestre els alumnes de 6è estan aprenent a gestionar esforços de llarga durada. Sobre un treball de cursa continua intenten trobar quin és el ritme adequat per aconseguir estar corrent durant un període llarg de temps, el seu objectiu serà arribar a córrer durant 15 minuts sense parar a caminar o descansar. El treball de moment va bé i tots van progressant. Més endavant ja penjarem fotos i/o més informació.
Avui faig aquesta entrada perquè demà plourà i no podrem fer classe al pati, deixarem aquí unes reflexions per a poder treballar sobre elles a classe. Els textos que a continuació reproduiré estan extrets del llibre “Córrer o morir”, que el conegut corredor de muntanya i alpinista Kilian Jornet va escriure l’any 2011. Corresponen concretament a dos fragments, el primer en el que ens descriu el que per a ell és córrer, i en el segon ens parla del seu concepte de “victòria”.
Primer
“Recordo les paraules del Jordi, el meu entrenador. Córrer és un art, com pintar un quadre o compondre una peça de música. I per crear una obra d’art s’ha de tenir clars quatre conceptes bàsics: tècnica, treball, do i inspiració. I tot això s’ha de conjugar envoltat d’un equilibri vital. S’ha de dominar a la perfecció la tècnica, evitar tots els moviments paràsits, que no serveixen per impulsar-nos i portar-nos més lluny, i que només gasten energia…
Cada corredor té un forma natural de córrer i l’ha de seguir, l’ha de perfeccionar… Però, com deia Picasso, la inspiració existeix però necessita trobar-te treballant. El Jordi i la Maite, la meva primera preparadora física, sempre em deien que el do i la genètica no serveixen de res sense treball….
Segon
Però que és guanyar? Quina és la veritable victòria?…La veritable victòria no està en el fet de tallar la cinta en creuar la meta….La victòria, la real, és aquella que està en el més profund de cadascú de nosaltres…
Guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre als altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix….he vist grans guanyadors, persones que s’han vençut a elles mateixes i que han creuat la línia d’arribada plorant, sense forces, però no per l’esgotament físic, que també, sinò sobretot per haver aconseguit acabar allò que ells sabien que en el fons només era fruit dels seus somnis.”
El que explica sobre en Kílian Jornet m’ha agradat molt, sobre tot el que diu sobre el perdre i el guanyar.
A nosaltres ens ha agradat fer aquesta activitat de corre durant aquestes setmanes. Del text lo que més ens ha cridat l’atenció és la frase que diu “Guanyar és vèncer-se a un mateix”