Dissecció de l’aparell respiratori d’un porc

La setmana passada vam portar l’aparell respiratori d’un porc de 83 kg a l’aula de 4t. Així els nens van veure, tocar, mesurar i disseccionar les diferents parts de l’aparell i tots els alumnes que van voler van poder inflar els pulmons.

Després els hi vam demanar que fessin un text d’una tipologia especial que havien treballat el curs passat: el diari personal. Aquí us deixem una mostra.

També us deixem un vídeo de com s’inflen els pulmons que podeu veure’l aquí.

 

DIARI PERSONAL CESC

Divendres, 15 de desembre de 2023

Ahir el nostre mestre Joan va comprar uns pulmons de porc, el cor, la faringe i moltes més coses. Jo no sabia quin dia seria, però em va emocionar, per tocar els pulmons i el cor. Jo em pensava que no portaria tantes coses de l’aparell respiratori a la capsa.

Van poder inflar els pulmons amb una canya. Jo ho vaig provar i em va agradar molt la sensació i vaig tindre prou bufera per inflar els pulmons d’un porc. Quan tothom que volia ja havia inflat els pulmons del porc, van treure el pulmó dret i el van tallar per la meitat i l’altre mestre, en Jaume Sorolla, ens va ensenyar el pulmó dret per la meitat i van veure els bronquis, però no van veure els alvèols.

Van descobrir que el pulmó dret era més gran que l’esquerra perquè el cor està situat a la banda esquerra i ocupa una part del pulmó esquerra. 

A mi em va agradar molt!!!

Cesc O.

 

DIARI PERSONAL IRINA

Divendres, dia 15 de desembre de 2023

Ahir a l’escola vam estudiar l’aparell respiratori. El professor Joan va portar una caixa negra on hi havia: dos pulmons, un cor i una llengua de porc. El vam tallar per tots llocs. 

Quan vaig entrar per la porta de classe em va fer una mica de fàstic, però quan portavem 10 minuts de classe ja m’havia acostumat una mica més. Alguns nens/es amb una canya bufaven i bufaven per inflar els pulmons. Jo no ho vaig fer perquè això sí que em feia una mica més de fàstic, perquè és diferent veure’l que bufar-lo. 

Fins i tot vam veure que era més gran el pulmó dret que l’esquerra i després ens vam posar uns guants perquè qui va voler podia tocar i tallar el porc.  “Això sí que ho vaig fer” encra que d’altres companys com la Noa o l’Ona no els hi va agradar tant.

Tot plegat ho vaig trobar molt interessant.

Tinc bastant clar que quan sigui gran no seré veterinària.

Irina R.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>