Article publicat al diari Sport, el 30-09- 11
Autor: Joan Carles Folia (Llicenciat en Cc. de l’Act. Física i l’Esport, mestre i coach esportiu)
Sovint els nostres nens i nenes estan exposats a tot tipus de situacions de les quals esperem que vagin creixent amb una normalitat que molts de nosaltres no ens parem a pensar. ¿Què vol dir exactament que els nostres fills creixin? En què han de créixer i com ho han de fer? I el que és més important, com sabem nosaltres, pares i mares, si el creixement és correcte o va en la direcció que nosaltres havíem marcat?
Sempre s’ha dit que la feina d’educar és força difícil i que no hi ha guies que et donin la informació que necessites, però seria bo que des d’un inici tinguem algunes coses com a mínim reflexionades: Els humans hem d’anar avançant des de diferents òptiques. De vegades hi ha pares que pel fet de veure que el seu fill llegeix abans que els altres o xuta millor la pilota ja es pensen que serà molt intel·ligent, en el primer cas, o un crac del futbol en el segon. És veritat que les tendències moltes vegades són precursores de futurs esdeveniments i que ser un bon lector o un bon xutador pot ser un bon símptoma del creixement intel·lectual o motriu d’un nen, però no ens dóna cap informació sobre com aquell vailet es relaciona amb els altres o com encaixa l’èxit o la frustració.
Posem un altre exemple clarificador. Tots coneixem joves de caràcter afable que en la disciplina d’un equip de bàsquet no mostren mai una mala actitud al fet de jugar menys que els seus companys i que a l’acabar el partit felicita l’altre equip guanyi o perdi. Doncs el fet que aquest noi doni mostres d’uns valors adquirits de bona conducta, segurament treballats pels pares i l’entrenador, no vol dir que en el seu interior se senti rellevat a un segon pla i amb una baixa autoestima.
Saber les coses (cognitiu), fer-les (motriu), compartir-les (social) i sentir-les (emocional), els 4 elements.
De situacions en trobarem moltes i diverses, tantes com persones, i serà la nostra capacitat d’oferir-li propostes completes (que vol dir que treballin els quatre canals de creixement). L’estimulació, l’observació i la conducció de les respostes per part dels grans ens serviran per aconseguir la maduració i l’edat adulta plena. No podem descuidar cap d’aquestes quatre potes, i encara més, hem de garantir tant com sigui possible que totes quatre es potencien amb un cert equilibri, perquè qualsevol combinació en què un dels quatre canals trontolla anirà en contra de la llibertat i la felicitat del vostre fill. Un nen físicament bo, intel·lectualment potent, socialment estimat, però que no sap perdre no podrà ser mai feliç. Una nena alta i guapa, que ho aprova tot i això la fa sentir-se segura però que no és acceptada per les seves companyes tindrà molts problemes per sentir-se reconfortada del tot.
Pares, mares i entrenadors penseu en els quatre elements, en els quatre canals que formen part del creixement dels vostres fills, filles i jugadors. Penseu que si aquesta fórmula la mantenim estable, l’èxit el tenim assegurat: VULL DIR EL DE FER PERSONES PLENES!!!!!
