El passat dimecres dia 5 de febrer a la tarda va venir la Rosa Quiñones a explicar-nos coses de les sardanes. El primer que va dir va ser que aquest any ens explicava això perquè la nostra ciutat serà capital de les sardanes, serà ciutat pubilla de la sardana.
Ens va explicar que a les sardanes participa tothom que vol. Es una dansa tradicional catalana que ballen tants dansaires com es vulgui, agafats per les mans formant un cercle, davant la cobla, que són els músics que van tocant diferents peces.
Sembla ser que al segle XVI es volien prohibir aquest tipus de danses perquè pensaven que les noies que ballaven eren bruixes.
Abans havia una dansa que era el contrapàs que es ballava només amb mitja rotllana i després va anar evolucionant cap un ball de rotllana completa, la sardana. Només ballaven nois i després convidaven a participar a les noies.
Al segle XIX la sardana es van posar de moda a l’Empordà, la Selva i Roselló.
També ens ha parlat de diferents personatges que vinculen la sardana amb Sant Feliu de Guíxols.
Andreu Toron va inventar la tenora, que és l’instrument més característic de la sardana.
Pep Ventura tenia una cobla i experimentava afegint, substituint o traient instruments.
Gràcies a Miquel Pardàs molta gent va aprendre a ballar sardanes perquè ell va escriure el manual per fer-ho bé.
Juli Garreta rellotger i compositor de sardanes del 1875-1925, tocava amb 9 anys el violí a l’orquestra del seu pare. Va escriure més de 200 obres la més coneguda “Juny”, l’himne del nostre municipi, que sona cada migdia des de la torre de l’ajuntament.
Jaume Marill va tenir la idea de llogar vaixells per anar des de Barcelona a localitats de la Costa Brava per veure les sardanes amb una cobla al vaixell per escoltar-les mentre es feia la travessia. El lloc preferit era s’Agaró i el més lluny que van anar va ser a Roses.
En John Langdon-Davies periodista anglès que es va quedar a viure a Sant Feliu de Guíxols i es va enamorar de les sardanes. Va escriure Tres llibres sobre catalunya i també parla sobre les sardanes. La seva dona, la Patricia, també va ser una gran enamorada de les sardanes i amb 90 anys encara les ballava. també va escriure dos llibres biogràfics.
Abril alumna de 5è
VEURE FOTOS
https://drive.google.com/drive/folders/1MEAwInMKDOmljnrKt-B95oPnR1lBS6k0?usp=sharing