90è Aniversari del Duran i Bas

Finalment, va arribar el dia de poder celebrar plegats el 90è aniversari de l’Escola, el Duran i Bas, que neix, com ens explicava en Joan Santromà fa uns dies, de les reivindicacions d’unes famílies de les Corts que volien una escola pública al barri per als seus nens i nenes. Malgrat els entrebancs, ho
van aconseguir i començà així una història d’educació, dedicació i de vida compartida.

Durant nou dècades, el Duran i Bas no ha estat només un lloc per aprendre a llegir, escriure o resoldre problemes. Ha estat, i és, un espai on créixer, compartir, equivocar-se, tornar-ho a intentar i descobrir el món a través dels ulls de la curiositat. Aquí s’hi han viscut cançons, lectures, nervis d’exàmens, descobertes, riures al pati i alguna llàgrima també. Tot això és el que celebrem avui.

Però el que realment ha donat vida a aquesta Escola són les persones. Mestres, famílies, alumnes, exmestres, exalumnes… cadascun de vosaltres heu format part d’aquesta gran història. El Duran i Bas ha crescut amb vosaltres, i vosaltres heu crescut amb ell.

Durant uns quants dies, hem posat el focus en el passat, i ara toca aturar-nos en el present i mirar cap al futur.

L’obertura de la festa va ser a càrrec de la Coral de l’Escola, que junt amb la Tània Bou, la directora, i acompanyats al piano del Rubén López, van interpretar La Rosa del Petit Príncep i Una veu feta de mil veus de l’Arnau Tordera.

Quan vam demanar a l’alumnat com volien celebrar l’aniversari de l’escola, ràpidament, els més petits ens van fer saber que no hi ha festa d’aniversari sense una corona i, així va ser, els nens i nenes d’infantil van fer una corona gegant que va lluir presidint tota la celebració.

D’entre les propostes que anava fent l’alumnat, hi havia algunes peticions que s’anaven repetint: fer alguna cosa perquè l’escola lluís més bonica, fer alguna cosa que perdurés en el temps i fer-ho tots junts. A partir d’aquí sorgeix el projecte del Graffiti, que vam inaugurar durant la festa amb tallada de cinta i tot!

I aquest tros de cinta, va ser el primer que vam posar a la Càpsula del Temps, on cada grup, mestres i representants de les famílies, van deixar un missatge per a ells mateixos i per a les futures generacions. La Càpsula, que serà enterrada en un lloc ultrasecret del pati i que s’obrirà d’aquí a 10 anys! Ja us ho podeu apuntar.

Amb la bufada d’espermes i el pastís d’aniversari, arribàvem a la mitja part de l’acte, que ens va permetre agafar forces per al Ball Fi de Festa amb La Tresca i la Verdesca. Amb ells vam ballar, ens vam mullar i alguns van aprendre a veure en porró!

Va ser una jornada fantàstica per poder compartir, recordar i, sobretot, per agafar moltes energies per continuar endavant amb la mateixa il·lusió i compromís que ens ha portat fins aquí.

Llarga vida al Duran!