Durant el curs 2019/20 vam seguir amb la III edició del CLUB DE LECTURA MESTRES – FAMÍLIES i, malgrat la pandèmia que va implicar realitzar algunes sessions virtuals, va ser tan o més esplèndid que els anteriors. Som un club format per 25 persones, entre mestres, mares, exmestres i personal PAS. Tot un luxe!

Vam recuperar els orígens del primer any i vam triar un tema que ens pogués servir de fil conductor: la família! Aquests són els títols que la Fe Fernández (llibreria L’espolsada) cronològicament ens va anar triant per tal de configurar el recorregut lector:

En aquesta crònica serà difícil resumir tants matisos i tantes veus com hi han hagut al voltant de les valoracions dels diferents personatges. Parlem de personatges perquè un aspecte comú a tots els llibres ha estat la conversa sobre la complexitat de la condició humana; com a vegades el que sembla incomprensible per a uns (personatges o lectors/es) és el més obvi i natural per a uns altres. En algun moment, una de les lectores del club va dir “es que son todas unas desgraciadas, pobres”, tot parlant de diverses protagonistes femenines i és que les lectures del curs passat van estar marcades per protagonistes que s’enfronten a adversitats dures, a voltes cruels, que ens van fer abordar temes com la lluita racial, de classe o política. 

Vam estrenar el club amb Cuatro hermanas i va ser molt interessant conversar sobre els diferents punts de vista que ens ofereixen les diferents veus narratives de cada capítol. Ens vam endinsar força en el pare, ja que des del punt de vista de la mare no el suportàvem gaire i, en canvi, quan vam escoltar algunes vivències seves, hi vam establir un altre vincle. En un moment donat explica que quan era jove voldria haver llegit, però que a la zona rural tot es limitava a La Biblia, ja que era l’únic text a l’abast de tothom i quan parla de la seva dona que, en realitat preferia al seu germà, reflexiona “pero pensaba con tristeza en lo hermoso que sería que pudieran hablar de libros”. Hi vam veure algun punt de sensibilitat que ens va fer pensar en les múltiples arestes de les persones i en com condicionen els ulls des dels quals les mirem. Aquesta multiplicitat de veus l’hem enyorada en algun altre text, ja que ens hem plantejat què pensaríem d’algun personatge si l’autor/a li hagués donat veu. En aquest primer cas, també va ser interessant veure com cada lectora ens vam anar identificant amb alguna de les filles. Val a dir que més de la meitat ho van fer amb la Leonie, la que desafia les normes establertes i busca un camí propi.   

El blues de Beale Street ens va recordar a Sweet Sixteen i algun altre llibre que alguna lectora ja havia llegit sobre el moviment de lluita pels Drets Civils i les lleis de segregació racial als EUA. En aquest cas, a banda de la temàtica racial, un altre tema  de debat va ser “com et pots desentendre d’un fill?” arrel de la reacció d’una de les famílies. Vam parlar molt sobre el context de l’època i allò que ens mou a actuar i posicionar-nos davant de les situacions sobrevingudes familiarment. També vam incidir bastant en el paper dels amics d’un restaurant que segueixen ajudant a la protagonista, fet que ens va portar a reflexionar sobre aquella bona gent que sempre trobes al camí i que et fa seguir confiant en la humanitat. Cal destacar que el final obert el vam interpretar de manera bastant similar. No voldríem fer cap spoiler per si aquest post incita a algú a llegir-lo, però vam pensar que el context social segurament marcava un final que no calia explicitar degut a la seva crueltat, arbitrarietat i injustícia.

Un dels llibres més valorats (no patiu, al final del post trobareu els nostres TOP 9, ja que a cada sessió vam posar nota i al final els vam valorar tots en perspectiva) va ser Color de llet. De seguida, una de les lectores va dir “és, sens dubte, el pitjor pare dels que hem vist des dels inicis del club” i és que per a moltes de nosaltres va ser dur llegir un relat amb tant dolor. Una reflexió interessant que va sorgir va ser el fet que mai es traeix a la família. Des de diferents matisos, totes vam expressar que sovint el lligam amb el teu lloc de pertinença és molt (massa) fort com per trencar amb tot i tothom. També vam creure que hi havia molta versemblança del punt de vista narratiu i ens agradava el punt en què acaba el llibre. 

Un dels llibres que patirà més diferència de valoració entre la sessió en la qual en vam parlar i la mirada retrospectiva és La vida al davant. En aquest cas les lectores del club teníem impressions molt diferents pel que feia a la connexió amb el llibre. Ara bé, va ser una de les converses més potents a nivell de comentaris i temàtiques. Vam riure molt recordant algunes escenes delirants de l’obra i justament vam posar en valora l’habilitat de l’autor per fer-nos riure davant d’un escenari i unes vivències tan decadents. Totes sense excepció ens vam enamorar del Momo i del seu sentiment de lleialtat, tendresa i amor incondicional vers aquella madame que l’havia acollir. El final ens va semblar un dels més brutals de tot el recorregut. 

En el cas de Reunión en restaurante Nostalgia, ens va passar una mica com a Cuatro hermanas, ja que vam poder veure moltes arestes dels diferents personatges i això ens va enriquir la visió de tots ells. Aquell a qui li prenen la dona potser no és tan desgraciat com sembla, aquell que es mostra tal altiu té moments de tendresa infinita frustrats que potser han marcat el seu caràcter, la mare potser també podria haver fet alguna cosa diferent i haver sortit d’un paper que potser ja li anava una mica bé… Ens va impactar el concepte “fills de recanvi” que apareix al principi en relació a la motivació de tenir més d’un fill. També vam aprofundir en les vivències impactants o traumàtiques de la infantesa i les seves repercussions en la vida adulta gràcies a aquesta retrospectiva temporal de l’obra. Val a dir que ens va grinyolar una mica algunes reaccions finals amb el pare en termes de versemblança. 

La venedora d’ous ens va arribar al cor a totes les lectores i d’aquesta lectura en van sorgir reflexions com ara: allò que coneixem, sovint és allò que repliquem sense pensar. D’aquí la importància de moments com un club de lectura i les vivències de personatges que sovint ens confronten amb les nostres creences, valors, principis… i amb els de les altres lectores que opinen i ens ajuden a ampliar el nostre món i la nostra visió de la vida. Va ser molt bonic aquest procés de pensament sobre com parlar d’una lectura et pot remoure tant, sobretot quan els temes formen part d’aspectes personals o íntims de la conducta. També va ser un llibre en què vam abordar el tema de les relacions amoroses i sexuals així com la valentia de la protagonista que des del primer moment decideix protegir un jueu. Això sí, va ser un llibre amb molta diversitat d’opinions sobre el final: hi ha qui necessitava més història, qui el va trobar massa feliç i qui va pensar que tenia la justa mesura.

Va ser amb Observada que vam haver de fer la primera sessió virtual a causa de la COVID. Després d’alguns problemes tècnics, vam engegar una conversa sobre aquest thriller psicològic. Com que al club hi ha moltes lectores de novel·la negra, la Fe ens va triar un llibre per poder tenir aquesta dosi de misteri que tant agrada. Va ser una conversa molt centrada en com, la majoria, ens havíem deixat arrossegar pel narrador i fins al final no ens havíem qüestionat que potser la protagonista havia tingut una altra vivència. Per moltes va ser fort descobrir una altra cara de la història. 

També van ser colpidors els temes que van sorgir arrel de La casa del padre. Ens va agradar moltíssim la veu narrativa i vam parlar sobre com a vegades normalitzem accions que no ho són. El conflicte polític basc de fons ens va portar a ser conscients sobre la manca d’informació als mitjans i la manca potser d’implicació quan les coses no passen al nostre entorn més proper. Ara bé, va ser una tertúlia marcada per la mirada interior a les realitats viscudes per cada lectora en relació al rol de l’home en l’entorn familiar. Vam exposar moltes vivències personals que, en gran part, reafirmaven el camí que encara queda per recórrer. 

Finalment, L’estranya desaparició d’Esme Lennox, va ser tot un èxit com a obra final del club. La prosa de l’autora ens va captivar, també el tema i el final. Algunes cites literals del que es va dir parlen molt de com ens va agradar “ Después de leerlo me di cuenta que me gustaba más que cuando lo estaba leyendo y es que hay libros que dejan huella”, “Quin llibre! He plorat molt i m’ha fet molt mal. Què ben escrit!”, “Què fort que algú sigui una persona oblidada a propòsit i quin domini l’autora per parlar-ne”. 

Votacions

Durant tot l’any vam votar llibre per llibre. De fet, vam realitzar doble votació: una quan arribàvem a la sessió i l’altre al final de la sessió. Vam voler veure fins a quin punt la tertúlia entre nosaltres modificava la valoració de l’obra; com les altres lectores podien enriquir la nostra primera aproximació a un text. Ha estat impactant, amb tots els resultats recollits, veure que totes les obres sense excepció van millorar la seva puntuació inicial després de la conversa. Les que més (per ordre ascendent): Color de llet, Reunión en restaurante Nostalgia, L’estranya desaparició d’Esme Lennox i La casa del padre. Bàsicament vam constatar la sospita: tots els llibres guanyen amb la tertúlia amb les altres lectores. 

Pel que fa al TOP 9, en tenim dos: el que s’elabora amb les valoracions del final de cada sessió i el que surt de la valoració al juny en què ja tenim tots els llibres llegits i els hem de puntuar sense repetir puntuació mirant d’establir una jerarquia entre ells. Així doncs, aquí teniu la valoració que hem fet com a club de les 9 lectures del curs 19/20:

També ha estat bonic veure les variacions entre el moment de debat i la perspectiva temporal. En el cas dels que hem votat cada club, les notes van entre el 9,27 del primer fins el 7,10 de l’últim. Això també mostra que són llibres que han agradat molt, ja que tots estan valorats entre notable i excel·lent. 

Els dos canvis més significatius de la visió retrospectiva són La vida al davant i La casa del padre. Evidentment ordenar vol dir prioritzar i potser en la visió de conjunt i valorant el que cada obra ens ha aportat, La vida al davant s’ha guanyat un lloc destacat que la fa quedar quatre llocs per sobre d’on era inicialment. En el cas de La casa del padre, potser ha baixa tant perquè la conversa va estar més centrada en vivències nostres o perquè els altres han tocat temes més provocadors, llunyans, colpidors.. o no… senzillament perquè és molt difícil triar. 

Per tancar, no podem deixar de recordar dues frases de l’últim club que pensem que són significatives i ajuden a copsar el per què d’aquest afany nostre de persistir en la lectura dins la nostra comunitat educativa. Una mare va dir “Mi madre ha nacido como lectora a raíz de nuestro club” (estem parlant d’una àvia de l’escola) i una mestra va comentar “Després d’aquest any al club estic encara més feminista, quins llibres!” Potser d’això es tracta; d’extendre la lectura tant com sigui possible dins la nostra comunitat amb el convenciment que aquest exercici ens fa més lliures i crítics i alhora poder-nos anar confrontant amb nosaltres mateixos i les nostres conviccions, que segur que estaran nodrides de tanta bona literatura. 

I fins aquí una crònica molt (massa) endarrerida i segurament molt (massa) extensa de la nostra III edició del Club de lectura mestres – famílies del Cesc Aldea. 

GRÀCIES a tothom que ho fa possible!

Fe, des d’aquí un gràcies especial per tu que ens obres tants camins pels quals anar-nos descobrint a nosaltres mateixes i alhora apropant-nos als altres.