| L’Enfocament Restauratiu Global (en endavant, ERG) proporciona metodologies proactives per a la creació d’entorns amables on tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats i, alhora, estratègies o pràctiques responsives responsabilitzadores, no culpabilitzadores i reparadores per a la gestió del conflicte.
L’ERG es fonamenta en uns valors de base com l’obertura, la sinceritat, el respecte, la inclusió la participació, l’autonomia, la llibertat, la cooperació, la solidaritat i la diferència, i implica un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència tot donant valor als aspectes proventius i preventius i desenvolupant capacitats clau com l’escolta atenta, activa i empàtica i la comunicació noviolenta. |
L’enfocament i el canvi de mirada |
Amb el nom enfocament fem referència al canvi de mirada que aporta la restaurativa que impacta en els nostres principis i creences de base pel que fa a la gestió relacional, el conflicte, la violència, la prevenció, la provenció, la conducta disruptiva o violenta, les conseqüències i les sancions i la reparació del dany. En síntesi, el canvi de mirada representa que:
Percebre la conducta de l’infant com un senyal que alguna cosa està passant, que hi ha necessitats no cobertes, elements estressors, manca d’habilitats, ens posiciona en un rol d’indagador facilitador on el que farem és mirar de trobar respostes amb l’infant per reduir els elements estressors, clarificar i, si podem, satisfer les necessitats i desenvolupar competències relacionals. En la infografia següent es representa el canvi de mirada que proposa la restaurativa pel que fa a la conducta en comparació a la mirada tradicional més punitivista, tenint en compte sis elements clau: les creences de base, el rol de les persones adultes, l’explicació de la conducta, els pensaments que generen les conductes, les respostes i l’experiència dels infants. Els principis de l’ERG
Una persona que gestiona les relacions i els conflictes de manera restaurativa, facilita que tothom:
Conseqüències i càstig Des de la mirada i la mentalitat punitiva la conseqüència a un incident provocat per una conducta disruptiva o per una conducta violenta que vulnera la norma és el càstig. Això provoca que l’infant, ja des de ben petit aprengui que quan fa alguna cosa malament, alguna cosa “dolenta” li passarà a ell o ella que li serà imposada. La cultura de la por i la mentida és justament la que volem superar amb la restaurativa i promoure l’honestedat, la confiança i la responsabilització. Per tant, un dels elements clau de qualsevol intervenció restaurativa serà la presa de consciència que tot allò que fem i diem té unes conseqüències en nosaltres i en les persones al nostre voltant independentment que siguem enxampats o no. Per a la restaurativa les conseqüències són l’impacte de les nostres accions en els altres. Una vegada la persona afectada vulgui trobar-se amb la persona que ha causat el dany, se’l convida a sentir de la seva pròpia veu l’impacte que han tingut les seves paraules o accions en ella i per donar-li la possibilitat de posar les coses al seu lloc, reparar, reconnectar i restaurar. D’aquesta manera el que estem fent és educar a pensar que les conseqüències de les mateixes accions no són allò que li passa a un mateix (càstig) sinó el que passa als altres. Estem desenvolupant una brúixola moral interna, un sentit de responsabilitat sobre les accions de cadascú. Provocant un salt en el desenvolupament moral i superant la cultura de la por. Estem desenvolupant empatia. Conflicte La restaurativa entén el conflicte, igual que la cultura de pau, com quelcom consubstancial i inherent a la naturalesa humana i, a la vegada, com una oportunitat. Aquesta percepció del conflicte ens obliga a desterrar la prevenció pel que fa al conflicte. Si el conflicte és inherent a la nostra naturalesa i a més és un motor de canvi, no el volem evitar, no podem fer que no aparegui; ara bé, quan apareix, cal abordar-lo i gestionar-lo positivament. Provenció Segons l’Escola de Pau de la UAB, provenir vol dir proveir a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar un conflicte de manera pacífica. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictes en el fet que el seu objectiu no és evitar el conflicte sinó aprendre com afrontar-lo (Cascón, 2000; Barbeito, Boada i Caireta, 2021, Escola de Pau, UAB), és a dir, la provenció cerca capacitar-nos per donar resposta als conflictes des de la noviolència. La provenció, per tant, té el propòsit de promoure les actituds i valors que creïn unes relacions saludables i facilitin que els conflictes es puguin resoldre de manera pacífica (Barbeito i Caireta, 2021). Des de l’ERG entenem que el treball proventiu és clau i que la metodologia del cercle, especialment, el temps de cercle i els cercles de paraula per crear comunitat, els cercles proactius, desenvolupen el coneixement mutu, la confiança, l’estima i la comunicació, per això parlem de pràctiques proactives i proventives quan hi fem referència. |
De la implementació parcial a la implementació global |
| L’adjectiu global fa referència, per una banda, al fet que l’enfocament impacta en tota la comunitat educativa, és a dir, promou el canvi de cultura en tots els sectors de la comunitat: equip educatiu, personal d’administració i serveis, alumnat, famílies, monitoratge, etc. i, de l’altra banda, al fet que el seu desplegament es fa a dos nivells: el proactiu i el responsiu.
L’enfocament global implica treballar de manera sistemàtica, sistèmica i constant. En primer lloc, en pro de la convivència per generar espais amables on tothom se senti bé, amb la incorporació de metodologies restauratives proactives a l’aula per construir comunitat. En segon lloc, proveir-nos de les competències i estructures necessàries per gestionar els conflictes de manera positiva, sense violència. En tercer lloc, dotar-nos d’estratègies i processos responsius restauratius informals que impliquen desenvolupar competències en tota la comunitat per respondre als incidents quotidians. I, en últim lloc, abastir-nos de processos restauratius formals per la gestió d’incidents més greus que impliquen una facilitació per persones formades especialitzades (aquestes actuacions cal que comptin sempre amb l’assessorament de l’EAP, professionals del centre i/oi dels Serveis Educatius). Així doncs, l’enfocament global és el que promou el canvi de cultura perquè impacta en els valors, els principis relacionals de base, la mirada, l’actitud i, especialment, en la manera de fer (pedagogia, metodologia, capacitats i competències, processos i pràctiques). |
L’ERG a través de tres figures geomètriques |
| Podem definir tot el que compon l’enfocament amb les següents figures geomètriques: la piràmide, el quadrat i el cercle.
La piràmide restaurativa La piràmide restaurativa serveix per descriure tot el que es planteja des de l’ERG. El desplegament de l’enfocament que s’està promovent des de Catalunya en l’àmbit escolar no se centra només a donar resposta als danys, incidents i conflictes, sinó que inclou l’element relacional i proactiu. De fet és el que ocupa la part més gran de la piràmide, per tant, es proposa treballar a tres nivells: construir, mantenir i reparar relacions i danys, si n’hi ha.
Som i ens construïm i aprenem des de la relació. Cal, per tant, pensar a preservar, cuidar i mantenir relacions positives, fins i tot en les situacions de conflicte greu, o encara més en aquestes situacions que requereixen especial sensibilitat i saber fer. Si ens aturem un moment a mirar la piràmide veurem que la part de construir relacions, a la base, i la part de mantenir les relacions, en la part mitjana, són les que haurien d’ocupar-nos més temps d’intervenció i a les que hauríem de dedicar-hi més recursos. De fet, si som capaços de donar lloc de manera sistemàtica a treballar la creació de grup i comunitat, la provenció que promou el coneixement d’un mateix i de les altres persones, l’estima cap a un mateix i cap als altres, la confiança, la Comunicació NoViolenta i l’escolta genuïna autèntica i restaurativa i la cooperació, estem assentant les bases de la convivència. Així mateix, si a la vegada ens capacitem en la facilitació de processos informals per a la gestió dels petits incidents quotidians amb processos respectuosos, inclusius i que donen resposta a les necessitats de tothom, veurem que a la part de dalt de la piràmide (reparar danys, on cal fer una intervenció més formal com a resposta a una situació amb un dany elevat) només hi arriben un petit percentatge de situacions. Així que uns dels eixos prioritaris d’intervenció per a totes aquestes situacions ens repta a treballar de manera sistemàtica des d’infantil i en endavant la promoció de relacions sanes, la creació de grup i la millora del sentiment de pertinença, les competències socioemocionals i la provenció per crear una comunitat-aula i una comunitat-escola amable i respectuosa. La restaurativa ens ofereix processos i pràctiques concretes i definides per aconseguir-ho, per exemple, a través dels cercles proactius com a metodologia d’aula on aquest és el seu objectiu principal. La proposta, doncs, és capacitar-nos per dur aquestes pràctiques a terme i, molt especialment, comprometre’ns a fer-ho i d’aquesta manera posar en el centre del treball educatiu la promoció d’entorns amables i relacions sanes que impliquen el desenvolupament de competències relacionals. L’esforç utilitzat per desenvolupar relacions positives i empàtiques al centre i a l’aula impactarà positivament en les relacions amb un mateix i en la implicació en els estudis. Ningú no se sent segur si està rodejat de desconeguts. Una de les primeres tasques a l’hora de crear una aula on les relacions importin és ajudar tothom a construir aquestes relacions, com a individus i com a grup. El cercle La segona figura geomètrica que defineix l’ERG és el cercle. El cercle no és només una reunió de cadires ubicades en forma circular, és una manera de fer, de parlar, d’escoltar, de construir comunitat i, si és el cas, de resoldre problemes. El cercle permet generar un espai de respecte màxim a totes les persones que en formen part, promovent la participació de cadascun i cadascuna de les integrants del grup, utilitzant un objecte que dona la paraula i que va passant de mà en mà de manera seqüencial per donar-la. L’objecte que dona la paraula: En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula, el qual passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en què un membre del grup té l’objecte pot parlar si ho vol i la resta del grup escolta. L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adient parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a emprar. El primer dia que el fem servir el podem portar nosaltres, però implicar el grup perquè porti algun objecte des de l’inici és interessant. Regular el temps de paraula és important i cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom que haurem de regular i si el grup no ho fa, serà la persona facilitadora qui ho recordarà. És rellevant recordar la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria de les persones se sentin segures de fer-ho. Ús de l’objecte que dona la paraula:
Què promouen els cercles?
El quadrat L’última figura geomètrica que ens serveix per explicar l’ERG és el quadrat que simbolitza la finestra relacional definida per D. Vaandering (2015). La finestra relacional posa en relació dues coordenades o variables, les expectatives a què els altres puguin desenvolupar-se com a persones i, per tant, inclou també l’exigència i la responsabilització i, d’altra banda, la coordenada horitzontal que s’explica per la capacitat de donar suport (ser amables) a l’altre per tal que es pugui desenvolupar com a persona. La finestra relacional aporta un marc per poder reflexionar com orienten les relacions i la gestió de les faltes, incidents i conflictes:
Pel que fa al quadrant restauratiu:
|
Les preguntes restauratives |
| Un dels eixos principals on pivoten les pràctiques restauratives responsives són les preguntes restauratives, aquestes neixen en coherència a la nova mirada que obligatòriament requereix una nova manera de fer.
Les preguntes són centrals en el desenvolupament de la pràctica anomenada conference que es tradueix com reunió restaurativa. El primer model guionat de reunió restaurativa el va dissenyar Terry O’Connell a Austràlia, durant la dècada dels 90. Aquest model és molt estructurat i proposa preguntes diferents per a les persones que han ofès, les víctimes i les persones de suport i la comunitat; val la pena tenir-lo en compte per a les reunions restauratives formals en casos greus. En síntesi les preguntes del model que desenvolupa Terry O’Connell juntament amb Ted Wachtel de l’Institut Internacional de Pràctiques restauratives (IIRP, per les seves sigles en anglès) diferencien les preguntes dirigides a la persona que ha ofès (autora) i a la persona ofesa (receptora):
Les preguntes són eines que ens permeten mantenir-nos en la zona restaurativa i faciliten l’escolta i la comunicació empàtica i és aquí on rau el seu valor. |
La gestió positiva de conflictes a través de pràctiques restauratives responsives |
Davant de qualsevol situació que sigui susceptible de gestionar des d’un procés restauratiu responsiu cal que ens preguntem primer sobre quin serà el procés més adient i quina serà la seva formalitat amb preguntes similars a aquestes (adaptades de Thorsborne i Vinegrad (2015):
Alhora, caldrà que valorem els següents indicadors de viabilitat:
Per valorar aquests indicadors i valorar la viabilitat d’una reunió restaurativa durem a terme converses o entrevistes restauratives prèvies utilitzant la tècnica de l’escolta restaurativa amb totes les seves fases: benvinguda, història, transició i afectació, necessitats i propostes de gestió (que pot ser la trobada conjunta). La conversa o entrevista restaurativa Entenem per conversa restaurativa aquella que es fonamenta en els 5 principis restauratius, i en la que utilitzem la tècnica de l’escolta restaurativa. Les converses restauratives són un “ball d’escolta” on cadascú és el responsable d’uns dels passos a fer i on no participa una tercera persona facilitadora sinó que són les mateixes persones implicades en un conflicte les que, emprant les preguntes restauratives, per separat, miren de posar en comú què ha passat, què pensen i com se senten, com els afecta la situació, què necessiten i què poden fer per donar-hi resposta:
Les converses restauratives han esdevingut en “la manera que tenim de resoldre les coses a l’Escola Torrent de Can Carabassa” per tal de superar el model punitiu i permissiu per a la gestió quotidiana de les relacions i el conflicte. Així que les podem utilitzar en la gestió de qualsevol situació que ens afecti. Les converses poden ser informals, quan les fem per respondre a situacions quotidianes que no són greus i en espais informals (passadís, pati, etc.) o més formals quan considerem que els fets són prou importants per buscar un espai que garanteixi la confidencialitat i ens permeti poder parlar i escoltar sense interrupcions. És per això que l’equip docent del centre s’ha capacitat al llarg dels cursos 23-24 i 24-25 en la facilitació de converses restauratives i ha promogut la formació amb l’AFA i altres sectors de la comunitat educativa (monitoratge, per exemple), per tal que les situacions s’arribin a gestionar de manera “natural” des de l’ERG i que en el moment de tenir una conversa restaurativa tothom sàpiga què anem a fer. A la vegada, si tota la comunitat es capacita en la facilitació de converses restauratives informals, en el moment en el qual qualsevol persona tingui un conflicte o algun incident el podrà gestionar de manera restaurativa. Objectius de les converses restauratives prèvies a la trobada conjunta
El full de reflexió restaurativa Abans de tenir una conversa restaurativa està bé entrar en la zona restaurativa i utilitzar la reflexió restaurativa. A la vegada, potser caldrà donar temps a l’altra persona per reflexionar abans de seure’ns a parlar. Per poder tenir una conversa restaurativa abans hem de regular-nos, estar connectats i connectades i en condicions de poder pensar i raonar. No és adient tenir converses quan estem desbordats o desbordades emocionalment. Per això és interessant disposar d’un full de reflexió restaurativa que inclogui les preguntes. El full de reflexió restaurativa disposa de la versió (A) per l’alumnat autor dels fets i de la versió (R) per l’alumnat receptor i està pensat per a emplenar-lo a mà per part de l’alumnat implicat. En cas d’alumnat d’edats més tempranes o que presenti dificultats per escriure, l’equip educatiu formula les preguntes oralment a l’alumnat i anota les respostes al full corresponent. També és important tenir les cartes de necessitats a disposició de tothom. La trobada conjunta o reunió restaurativa Un cop hem fet les entrevistes prèvies i avaluat la idoneïtat de fer una trobada conjunta, ens disposem a realitzar-la seguint sempre les fases i les preguntes de l’escolta restaurativa. La trobada conjunta consta dels següents moments:
Després de la concreció de les estratègies de resolució i reparació, si escau, proposarem un seguiment que, en funció de l’edat de les persones que han participat en la trobada i dels fets, pot ser al cap d’una setmana o de quinze dies. Ateses totes les consideracions incloses en aquest apartat d’aquest document, la gestió positiva dels conflictes de convivència a través de pràctiques responsives restauratives requereix sistematització i temps per part de l’equip educatiu que actua com a facilitador. És per aquest motiu que és important:
|
