La nostra escola, Bernat de Riudemeia, es troba al centre d’Argentona (Barcelona) i té uns 190 alumnes. És una escola d’una sola línia, situada en un edifici emblemàtic del 1932. L’escola manté una matriculació força estable malgrat la devallada demogràfica. Conservem els nou nivells, des d’I3 a 6è. Consta de dos edificis, un acull l’alumnat d’educació infantil i l’altre l’alumnat de primària. Hi ha un pati de sorra i una pista poliesportiva de formigó.

Una mica d’història

A Argentona, fins que es va posar en servei l’escola Bernat de Riudemeia, hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes. El consistori, en època de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), es va plantejar la possibilitat de construir una escola unitària, per nens i nenes.

A tal fi van contactar amb un prestigiós arquitecte de Barcelona, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951). Martorell havia fet importants edificis com ara la seu de la Caixa de Sabadell, i també restaurat conjunts monumentals com ara el Monestir de Poblet, el de Sant Cugat i el de Sant Pere de Rodes. A partir de 1915 projectà edificis per a institucions públiques, sobretot escoles, on segueix els postulats de renovació pedagògica impulsats per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Exemples d’aquesta pedagogia d’avantguarda aplicada als edificis escolars són els projectes de Granollers, Calella, Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, Batea, Súria, Sant Joan de les Abadeses, Ribes de Freser i Vilassar de Dalt, executats entre 1917 i 1925. El 1927 l’ajuntament li va encarregà el projecte de les escoles públiques d’Argentona, projecte que va deixà executat el 1928. El cost del projecte de l’arquitecte era de 2.396 pessetes, que Martorell va haver de reclamar a l’alcalde Jaume Abril l’agost de 1928 en no haver cobrat. El 1929 Martorell fou nomenat arquitecte conservador de Monuments del “Ministerio de Instrucción Pública”

El projecte inicial preveia de construir l’escola a tocar del gasòmetre, que estava situat una mica més avall d’allà on avui hi ha aproximadament el tramvia. En sessió plenària de 18 de juliol de 1929 l’ajuntament dona compte de l’aprovació per part del Ministeri del “proyecto de construcción de un edificio de nueva planta con destino a dos escuelas graduadas, una para niños y otra para niñas, de tres secciones cada una”. L’import de l’adjudicació era de 60.000 ptes. L’escola estaria atesa per “cuatro maestros nacionales, cuyas plazas han de crearse” els quals gaudirien de “casa-habitación o consigación adequada para alquileres de los nuevos maestros que se nombren”1. Però la “Dirección General de Primera Enseñanza” va refusar l’emplaçament per la proximitat amb el gasòmetre. Aleshores, el consistori decideix en Sessió plenària de 10 de gener de 1930 de traslladar l’escola al carrer del Pont (actual carrer Bernat de Riudameia), en uns terrenys sense urbanitzar, proposta acceptada pel director general el març de 1930. Abans de formalitzar el tràmit el consistori comunica al propietari dels terrenys, el Sr. Manuel Gallifa i Grenzner que digui quin preu aspira a cobrar per l’expropiació dels terrenys.

Les obres deurien començar el segon semestre del 1930. A finals del 1931 sembla ser que les escoles estaven gairebé enllestides, tal i com un reflecteix un extracte d’una acta municipal en referència a la construcció de la tanca del recinte: “per a resoldre definitivament la qüestió referent a la tanca del Grup Escolar recentment construït en la fatxada que dona al carrer de Bernat de Riudameia” 3. Amb aquesta acta constatem també que s’havia canviat el nom del carrer, obviant el del carrer Pont per l’actual de Bernat de Riudameia, que sens dubte donaria nom a l’escola.

El mes de juny de 1930 l’alcalde, Josep Calvet i Mora, demana a l’Inspector Provincial de Primera Ensenyança que sol·liciti a la “Dirección General de Primera Enseñanza” l’aprovació de l’expedient de graduació de l’escola pública d’Argentona: “hallándose próximas a su terminación las obras de construcción de un Grupo Escolar, aprobado por R.D. de quince de abril de mil novecientos veintinueve, de dos Escuelas Graduadas, una para niños y otra para niñas…” 4. Aleshores la vila tenia 2.615 habitants. La tradició diu que les escoles foren inaugurades pel President Francesc Macià, el qual visità la vila el 6 d’agost de 1932. No descartem que efectivament es fes una inauguració institucional aquell dia, però la inauguració oficial fou, segons dades de la Margarita Colomer, el 22 d’octubre de 1932.

A tall de curiositat mostrarem el calendari escolar, segons proposta del Consell Provincial de Barcelona, del primer curs de l’escola, el curs 1932-1933. Es podrà observar que els nostre infants de la República feien forces més hores lectives que en l’actualitat, bàsicament perquè s’anava a escola els dissabtes i les vacances d’estiu començaven molt més tard :
– Vacances d’hivern: del 24 de desembre al 5 de gener, ambdós inclosos.
– Vacances d’estiu: del 18 de juliol al 15 de setembre, ambdós inclosos.
– Vacances de primavera: els 1, 2 i 3 d’abril.
– Festes civils: 11 de febrer, 14 d’abril, 1er mig, 12 octubre i tots els diumenges de l’any.
– Dia 6 de gener, festa tradicional dels infants.
– Dia 19 de març, festa pel Comerç i la Indústria. Dilluns de la primera pasqua.
– Dilluns de la segona pasqua.
– El 29 de juny, festa pel Comerç i la Indústria.
– El 1er de novembre, festa pel Comerç i la Indústria.
– La duració de la tasca diària escolar ha d’ésser de cinc hores i ateses les circumstàncies de la ciutat (Mataró) seran: dos hores i mitja pel matí i dos hores i mitja per la tarda, amb un descans per cada sessió; disposant-se que les hores de les 9 i dos quarts de 3 siguin les que regulin el començament de les classes pel matí i tarda respectivament.

La celebració del 50è aniversari el 1983 ha fet “despistar” la comissió de festes que s’ha celebrat aquest 2008, vint-i- cinc anys després. Que serveixi aquestes notes per marcar en el calendari que el centenari s’haurà de fer el 2032…