LA NOSTRA ESCOLA
El centre es troba al barri de Bellvitge, dins de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat situat a la comarca del Barcelonès. Les primeres notícies que tenim d’aquest barri de l’Hospitalet, es remunten a la fundació de l’Ermita, que data del segle XII.
En aquest petit centre religiós han buscat uns l’origen del nom de Bellvitge. Segons aquesta opinió; la gent que viatjava des de Barcelona vers Tarragona o València, s’aturava a descansar a la vora de l’ Ermita, i demanaven a la Verge un “bon viatge”.
El territori que actualment ocupa el barri de Bellvitge era una zona destinada a l’agricultura de regadiu, molt productiva gràcies a les seves fèrtils terres. Es caracteritzava també pels desbordaments del riu Llobregat. Tanmateix els primers indicis de què el lloc estava habitat es remunten alssegles X i XI, època en què es va construir l’ermita de Bellvitge, situada a uns dos quilòmetres al sud del petit poble de l’Hospitalet, que avui constitueix el nucli antic de la ciutat. La primera referència escrita, tant de la zona com de la seva ermita, són uns arxius datats del 8 de maig de 1057, essent Ramon Berenguer I comte de Barcelona.
El barri tal i com avui dia el coneixem va néixer l’estiu de 1964, quan l’empresa Immobiliària Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona. La construcció del polígon, que va ser concebut com una zona residencial, es va englobar dins un marc d’actuacions que es van portar a terme per a oferir habitatges als immigrants procedents de la resta d’Espanya – més de 126.000 persones el 1964 – que venien a Catalunya a la recerca de treball.
Les primeres construccions es van aixecar al costat de l’ermita, prenent el carrer el nom d’aquesta – carrer de l’Ermita de Bellvitge, i estenent-se per tota la part sud. Aquesta zona va prendre posteriorment el nom popular de “Bellvitge Vell”. Posteriorment, l’any 1968 es va procedir a l’edificació dels terrenys de la part nord, on actualment hi ha l’avinguda Amèrica. Els primers problemes van començar a sorgir entre els nous veïns i lesconstructores (ICC, CIDESA, Lamano i UREDESA) degut a què aquestes no dotaven al barri dels equipaments previstos al Pla Parcial, estant mésinteressades en construir quants més blocs i més ràpid millor.
Així doncs no resultaven estranys els problemes d’enllumenat, paviment de les voreres, manca d’escoles i de zones verdes, i comunicacions insuficients amb la resta de l’Hospitalet i inexistents amb Barcelona. A més a més, a aquestes deficiències se’ls sumaven les riuades del riu Llobregat. No sent suficients els problemes d’habitabilitat del barri, les constructores es van llançar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial i van augmentar repetides vegades la densitat d’habitatges, passant així d’un projecte inicial de zona residencial a un projecte de construcció del barri dormitori amb la major densitat de població de tota Europa.
Aquesta situació va fer que els veïns decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Així, es van dur a terme diversesaccions de protesta entre les quals destaquen la realització d’un túnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre 1973 i 1976, i on sota el lema “No més blocs”, els mateixos veïns van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l’any 1980.
