El nostre cos és una font de recursos i possibilitats inesgotable. Malgrat això, la nostra vida diària ens porta a emprar únicament un percentatge molt reduït d’aquestes, limitant d’aquesta manera les nostres capacitats i duent-nos cap a un procés evolutiu incomplert.
Des de l’àrea d’Educació Física fa temps que hem iniciat la lluita cap a aquesta realitat procurant que els nostres alumnes vivenciïn el màxim de situacions variades amb l’objectiu d’ajudar-los a conèixer, dominar i optimizar tot aquells elements que els seus cossos els hi ofereixen, especialment, aquells més vinculats a la motricitat humana.
Dins del desenvolupament d’aquest objectiu els darrers dies hem estat treballant a l’aula l’educació sensorial mitjançant unes màscares que ens anulen tota la informació visual que el nostre cos capta constantment de l’entorn, fet que ens ha dut a aguditzar molt més d’altres sentits corporals, sobretot, l’auditiu, el tàctic i el kinestèssic. Per tant, em passat de ser persones totalment independents i autònomes a ser uns éssers humans desprotegits que precisen de l’ajuda i col·laboració dels companys i companyes per, entre d’altres coses, no prendre mal.
Així doncs, amb aquest treball també hem aconseguit augmentar la nostra capacitat de relació i confiança en els altres, hem aprés que hi ha pors que es poden intentar superar (entre elles la de la foscor) i, a més a més, mitjançant aquest treball hem començat a desenvolupar una major sensibilitat vers la diferència i a ens hem adonat de les grans dificultats que han de vèncer els companys i companyes que, per un motiu o per un altre, presenten algún tipus de discapacitat motriu o física.
