Nadal, en el món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.
Ara bé, com és tradició celebrar el Nadal a casa nostra?
D’entrada podríem dir que, tot i que cada cop més les festes nadalenques tenen un significat força personal per a cada família, es pot considerar que entre els esdeveniments més rellevants que en aquestes dates ens podem trobar que es celebren Catalunya destaquen els següents:
- 13 de desembre, Santa Llúcia.
Aquest dia, preludi de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa Llúcia. Actualment, la data s’avança i la fira comença cap a final de novembre. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre, és a dir, fins la vigília de Nadal.
- 24 de desembre, Caga Tió.
Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment per a la mainada. El tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic. Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc.
Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals.
Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc, sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina.
Un dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes (i molts adults també!) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment, s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.
- 25 de desembre, dia de Nadal.
D’acord amb les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el cristianisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.
És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal.
Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món.
Les dites més típiques del dia són:
Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Per Nadal, qui res no estrena res no val!
- Altres elements propis del Nadal a casa nostra: Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent.
Amb la panxa plena i el cor content, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns barris i pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús.
El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús, que es reprodueix en algun lloc de la casa amb figures plàstiques. Consisteix a instal·lar de la casa unes figures, col·locades seguint un ordre determinat, que simbolitzen l’arribada de Jesús al món. En un lloc destacat del decorat hi ha l’escena del naixement amb l’infant Jesús; la seva mare, Maria; el seu pare, Josep; el bou i la mula, i s’envolta amb caminets, rierols, molsa, pedretes, figures de pastors i els Reis Mags.
Un dels elements més característics del pessebre català és el caganer. El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Va vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer retorna a la terra allò que d’ella prové, adobant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Es considera un símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per al Nadal
En aquests darrers temps s’estan implantant a tot Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges bucòlics de cada població i amb persones com a figures.
- 26 de desembre, Sant Esteve.
És una festivitat considerada una mica com la continuació del dia de Nadal; es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu.
El dia està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.
- 28 de desembre, els Sants Innocents.
Sembla que és una festa d’origen pagà i era l’inici d’unes festes que se celebraven per tot Europa, coneguda com la Festa dels bojos, que durava molts dies i acabava per Carnestoltes. Era una manera d’entretenir-se durant els dies llargs i freds d’hivern. Actualment és el dia en què la mainada fa bromes innocents i divertides com ara penjar llufes o ninots de diaris retallats, i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades.
- 31 de desembre, l’Home dels nassos i Cap d’Any.
També podria formar part de la Festa dels bojos. Se sol explicar a la mainada que aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un personatge estrafolari, curiós i un xic terrorífic que només poden veure aquest dia.
També és el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Se solen preparar sopars sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa i es prepara el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 en punt de la nit.
- 1 de gener, Any Nou.
En aquest dia se sol fer revisió de com anat l’any anterior i es fan propòsits per a l’any que comença. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o de xai al forn.
- 5 de gener, Cavalcada de Reis.
Aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l’Orient. La mainada s’aplega pels carrers on ha de passar la comitiva. A molts llocs, els nens porten fanalets amb què il·luminen tot el recorregut i se sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc té variants.
Mentre passa la cavalcada, la quitxalla dóna la carta als Reis o als Patges Reials, on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. Per tal d’indicar a Ses Majestats on han de deixar els regals i les joguines, cadascú posa la seva sabata ben enllustrada, ja sigui al balcó, a la catifa del menjador, etc. També es deixa una mica de menjar i beure per als Reis i el seu seguici i també per al bestiar que els acompanya.
- 6 de gener, dia de Reis.
És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, neguitosos, es lleven molt d’hora per descobrir què és el que els han deixat. Durant el dia es va peregrinant a les cases dels parents (avis, oncles, padrins…) a recollir altres obsequis que també els han deixat. El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.
Finalment, aprofitem per deixar-vos un enllaç on podreu trobar més informació sobre les tradicions catalanes al llarg dels dies que dura el Nadal així com una foto que us farà d’enllaç per poder accedir directament a l’àlbum de fotografies que enguany hem fet a l’escola.
