Psicomotricitat, es pot entendre com aquella pràctica educativa que es basa en la globalitat del nen/a. Aquesta paraula “globalitat” que es produeix simultaneïtat afectiva, cognitiva i motriu, la qual cosa es manifesta amb la manera d’estar del nen/a en el món i això és el que en direm expressivitat psicomotriu.
A través de la psicomotricitat es pretén que sigui una pràctica corporal que es basa en el desenvolupament global del nen/a a partir :
– Del joc motriu (aspecte corporal)
– Del joc simbòlic (aspecte afectiu)
– De l’expressió verbal i plàstica (aspecte cognitiu)
Per tant les sessions motrius es basen en el moviment corporal a través dels jocs col·lectius. Es treballa el control en el moviment, la coordinació global i segmentaria, l’equilibri i l’orientació en l’espai i el temps: lateralitat.
Objectius
L’aprofundiment en la seva pròpia persona projecta l’Infant cap a la comunicació amb els altres i la intervenció sobre l’entorn. Comunicar, implicar, saber donar, saber rebre i saber demanar, és d’aquesta manera que progressivament el nen/a expressa a través de la creació de moviments corporals. La comunicació amb ell/a mateix/a, els altres, els objectes i l’entorn. La capacitat de creació personal: motriu, intel·lectual i de relació amb els altres. La capacitat de pensament operacional: anàlisi i síntesi del que ha passat, descrivint, seqüenciant, enumerant allò concret.