Quin ensurt el dilluns el matí quan arribem a l’escola i ens ho trobem tot potes enlaire!
I ens quedem paralitzats quan ens adonem que el Tió no hi és. Allà en passava una de grossa: taules bolcades, papers i coixins escampats.
- Ens han robat el tió?
- EL PEIROT!!!!
Un silenci molt gran seguit de corredisses, buscant alguna pista que ens digui que pot haver passat:On és el tió?
Regirem l’escola. Ni rastre.
Assemblea per decidir que fem.
- Mira que passar això l’últim dia?
Busquem en el conte “El tió de la Freita”, si trobem alguna cosa que ens ajudi a pensar on podem trobar el tió.
I amb aquestes arriben 3 Minairons ens han pujat a veure, i es queden sorpresos del que es troben. Es disposen a ajudar-nos. Els sembla que a fora hi ha un escròful.
Sortim corrents, el rodegem. confessa que és ell, s’ha emportat el tió pel Peirot. Cap nen de la Vall tindrà tió.
Els Minairons aconsegueixen convèncer l’escròful, també voldria algun regal. Per això ens ha de dir on és i acaba guiant-nos. El trobem, però una mica geladet.
- Segur que ha passat tota la nit al ras.
Al portem al centre cívic que estigui ben calentet.
- Ens cagarà aquest any? Està molt glaçat!!!
