La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que serÃem
que no ens atraparà .
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà .
[Maria-Mercè Marçal]
