Bon dia,
Avui proposarem diferents jocs de taula per jugar en familia. Com sempre trieu el que més s’adapta als vostres fills i filles. Recordeu que és un moment en família, per passar-ho bé (deixeu els mòbils a un racó :P)
Comencem pels típics que de ben segur teniu per casa: Parxís, l’Oca, Dominó, Jocs de memòria, les Dames…com també el “Veig, veig” i “Les pel·lícules (fer mímica)”
Com porteu molt dies a casa i potser ja els hi heu tret prou partit us en proposem uns altres que podeu elaborar vosaltres mateixos/es.
En aquesta pàgina (https://jocsanonima.wordpress.com/ ) hem trobat 5 jocs fàcils de fer:
JOC 1: ALQUERC
DE QUÈ EL CONEIXEM?
L’alquerc és un joc procedent de l’antic Egipte i de l’Orient Mitjà. S’ha trobat un diagrama d’aquest joc en una de les lloses del sostre del temple de Kurna ( Egipte) construït cap a l’any 1.400 a.c.
Els àrabs el van anomenar “ El-quirkat” i ens consten referències seves en el segle X. Amb la ocupació musulmana a la Península Iberica, els àrabs van introduir aquest joc i el van anomenar tal com el coneixem avui.
En el gran llibre dels jocs d’Alfons X el Savi ,escrit l’any 1283, es descriu aquest joc i s’hi mostra una il·lustració on es veuen dos cavallers acompanyats dels dos assessors de joc.
MATERIAL
1 tauler format per una quadrícula de 5 caselles per banda amb un total de 25 interseccions.
12 fitxes negres
12 fitxes blanques
les fitxes poden ser de diferents colors però no cal que siguin negres i/o blanques
Apte per nens de més de 5 anys, tot i que millor a partir de 8 anys.
COM S’HI JUGA?
POSICIÓ INICIAL DEL JOC
Els jugadors comencen la partida tal com marca qualsevol de les dues fotografies de sota.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
El desenvolupament del joc és molt senzill. La posició inicial de les fitxes és la que mostra el gràfic de l’apartat anterior
Un cop arranquem la partida cada jugador alternativament mou una de les seves fitxes cap a una posició buida adjacent (veïna) unida per una línea.
Per poder capturar (menjar) una fitxa de l’oponent cal saltar per damunt de la fitxa i caure en un espai buit. S’han de respectar sempre les línies del tauler. És obligatori capturar la fitxa contrària. En cas de no fer-ho, l’altre jugador pot bufar (eliminar ) la nostra fitxa.
Es poden encadenar captures sempre que es facin amb la mateixa fitxa que ha iniciat el moviment.
Les fitxes capturades es retiren del tauler i no poden tornar a jugar.
FINAL DEL JOC.
El guanyador és aquell jugador que aconsegueixi menjar totes les fitxes contràries o que aquestes no puguin moure’s.
JOC 2: AWALÈ
DE QUÈ EL CONEIXEM?
És un joc que pertany a la família dels Mancala. Els “mancala” són uns dels jocs més antics del món que es juguen sobre un tauler format per diverses rengleres de forats per on cada jugador ha de moure llavors, cauris o altres peces. Hi ha, pel cap baix, 200 noms diferents de jocs mancala. En alguns casos, el mateix joc rep diferents noms i, en altres ocasions, succeeix que jocs completament diferents tenen el mateix nom. És molt conegut arreu del món tot i que l’orígen d’aquest joc es situa en l’antic Egipte, en els temples de Luxor i Kamak on trobem els primers taulers esculpits a la pedra. De Egipte, es van estendre cap a l’Àsia i Àfrica. L’Awalè és la modalitat de Mancala tal com es juga a l’oest d’Àfrica, concretament de la Costa d’Ivori i d’on ha quedat com un dels jocs representatius d’aquest continent africà.
MATERIAL
1 tauler amb 14 forats (imprescindible 12 forats)
48 llavors o altres elements tal com cigrons
COM S’HI JUGA?
DISPOSICIÓ INICIAL DEL JOC
Els jugadors posen 4 llavors a cada forat. El tauler està dividit en dues parts simètriques que pertanyen a cada jugador. Cada jugador és propietari dels sis forats que li quedan a la seva banda i per tant només podrà moure les fitxes que estiguin en aquests 6 forats.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
En torns alternatius, cada jugador realitzarà l’acció de recollir i sembrar les llavors del forat que hagi escollit ( un dels seus sis forats) i per tant això vol dir que agafarà les llavors del forat escollit ( recollir) i les deixarà de una en una en els forats següents a la dreta a partir del forat que ha buïdat ( sentit contrari a les agulles del rellotge).
Quan un jugador s’apropia de llavors? Doncs quan en el seu torn aconsegueixi deixar la darrera llavor en un forat que sumant la llavor deixada tingui 2 o 3 llavors. Aquestes seran recollides pel jugador i se les guardarà fora del joc. D’aquesta manera podrà continuar recollint llavors si en els forats següents (desfent el moviment fet) també queden 2 o 3 llavors. Si en algún forat no hi queden 2 o 3 llavors es desfà la jugada i ja no podrà recollir més llavors.
FINAL DEL JOC
La partida acaba quan un jugador ha buidat tots els forats del seu camp i el oponent no mou llavors al seu camp, és a dir, quan no pot jugar llavors. Les llavors que queden bloquejades les guanyarà el jugador a qui pertanyin dins el seu camp i se les apropiarà.
JOC 3: MOLÍ
DE QUÈ EL CONEIXEM?
També anomenat “tres en ratlla” o “alquerque de nou”. Aquest joc ha estat localitzat en diverses zones geogràfiques tals com Antic Egipte ( estampat en una pedra d’un temple de Kamac en el segle XV a. De C.) i a les piràmides de Giza, al comtat de Wicklow ( Irlanda) esculpit en una pedra d’una tomba de l’edat del coure i entre d¡alrtres en unes excavacions arqueològiques a Gokstad ( Noruega) esculpits en unes restes de fusta d’un vaixell viking.
És un joc amb moltes aparicions a Europa fet que podem confirmar-ho amb la seva aparició en l’obra “el somni d’una nit d’estiu” de W. Shakespeare on l’autor descriu un jardí en forma de tauler de molí.
MATERIAL
1 tauler
9 fitxes blanques
9 fitxes negres
COM S’HI JUGA?
DISPOSICIÓ INICIAL DEL JOC
El tauler està buit. I cada jugador té les seves fitxes a punt per posar al tauler.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Quan un jugador aconsegueix fer un molí, això li permet retirar una de les fitxes del contrincant ( no podem retirar fitxes alineades). Quan un jugador es queda amb dues peces o està bloquejat sense poder moure, perd la partida.
Cal resaltar que només es poden fer “molins” en els angles dels 3 quadrats que dibuixa el tauler més les interseccions dels quadrats amb les línies que els uneixen.
El joc té dos parts. En una primera fase, els jugadors han de col·locar alternativament les 9 fitxes en els punts del tauler. Es pot buscar fer tres en línia directa o plantjejar altres estratègies en la seva col·locació.
En la segona fase, cada jugador pot desplaçar una de les seves fitxes a través de moviments entre punts enllaçats entre ells. Els moviments no poden superar més d’un punt d’enllaç.
FINAL DEL JOC
L’objectiu del joc és aconseguir el màxim nombre de molins, que equival a col·locar tres fitxes del mateix color en línia recta, en un mateix costat d’un quadrat o en una de les línies que uneixen els tres quadrats, fins aconseguir que l’oponent no pugui fer tres en ratlla.
JOC 4: LA TELLA
DE QUÈ EL CONEIXEM?
També anomenat Shove ha’ penny, és on joc originari i molt concorregut a tavernes irlandeses. Degut, potser, al fet que era un joc on hi havia gran quantitat d’apostes era perseguit i prohibit per les autoritats. Va ser un joc molt popular a l’Anglaterra de William Shakespeare i va tenir el seu declivi amb l’aparició del billar.
MATERIAL
1 tauler amb nou franges dibuixades.
10 monedes
Un guix o 54 llumins o mongetes per comptar les puntuacions
COM S’HI JUGA?
DISPOSICIÓ INICIAL DEL JOC
El tauler comença buit i amb les jugadors disposats a llençar.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
EI joc de tella es un joc per a dues persones que tenen, per torns, cinc peces. El jugador que aconsegueix col·locar primer tres monedes a cadascuna de les nou franges, guanya. La forma de fer lliscar les monedes es senzilla. Es col·loca cadascuna, a l’extrem del taulell, de manera que surti una mica del marge. Aleshores es pica una mica el tros que sobresurt amb el palmell de la mà o amb la gema del dit polze, de manera que la moneda llisqui i s’aturi dintre d’una de les franges.
Una moneda que caigui més enllà de la zona de joc es considera perduda i immediatament apartada del taulell, així com la que cau més de la meitat en una casella de puntuació.
Una moneda que cau en una línia divisòria entre dues franges, ha de quedar-se sobre el taulell fins que no sigui empesa a una franja per una altra moneda.
Una moneda que caigui al marge de la línia de sortida pot tornar a ser tirada. Per puntuar, una moneda ha d’estar totalment dins de la franja, sense tocar cap línia. Al final de cada torn, el jugador col·loca les monedes que hagin puntuat en les corresponents caselles de puntuació. Si un jugador col·loca més de tres monedes en una franja, l’excés de punts s’afegeix al puntuació de l’altre jugador, si a aquest li falten punts en aquesta franja.
El punt final o guanyador ha de ser obtingut pel jugador i no venir del seu oposant.
FINAL DEL JOC
L’objectiu d’aquest joc és fer saltar una moneda, de manera que caigui entre les línies divisòries d’una de les nou franges horitzontals.
JOC 5: TANCAR LA CAIXA
DE QUÈ EL CONEIXEM?
Ha estat un dels jocs preferits dels mariners de Normandia i altres regions de la Costa Àtlàntica francesa durant més de 200 anys. Era molt típic tenir-ne un exemplar en cada vaixell i passar hores i hores jugant-hi i fer divertides les llargues estones de navegació.Degut al fet que ha estat un joc “viatger” cal destacar que s’ha estès a molts indrets del món fins i tot llocs com l’oest de Zàmbia situat en el ben mig del continent africà.
MATERIAL
1 tauler de fusta amb números de l’1 al 9.
2 daus.
COM S’HI JUGA?
DISPOSICIÓ INICIAL DEL JOC
En el moment de començar cada jugador té les caixes (números) obertes.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
El jugador llença els dos daus i podrà tancar la caixa corresponent a la suma de les dues puntuacions dels daus o les caixes de les puntuacions dels daus per separat. A mode d’exemple si un jugador llença un 6 i un 3 podrà tancar la caixa 9 oles caixes 6 i 3.El jugador continuarà llençant mentre en el seu torn sigui capaç de tancar caixes. Quan la suma de les caixes sigui 6 o menor de 6 llençarà amb un dau. En el moment que el resultat dels daus no permeti tancar cap caixa, el jugador cedirà el torn a l’oponent i sumarà la seva puntuació.
FINAL DEL JOC
L’objectiu del joc és aconseguir tapar les diferents caixes, es a dir, els diferents números del tauler o fer el mínim nombre de punts un cop està bloquejat el joc.
Guanya el qui obtingui una puntuació menor i si ho volem fer a diverses partides perdrà aquell jugador que amb les diferents partides sumi primer 45 punts.
JOCS MATEMÀTICS AMB CARTES
JOC: L’ESCOMBRA
Consisteix en fer sumes mentalment amb les cartes i aconseguir sumar sempre 15.
Objectiu del joc: L’objectiu del joc és aconseguir combinar una de les teves cartes amb les cartes de la taula (pot ser una, dues o les que siguin) de forma que sumin 15. Finalment, en funció de les normes de puntuació ( les explicaré més endavant) guanyarà un/a dels/les jugadors/es.
Com juguem?: Al principi de la partida s’escull a sorts al jugador que repartirà les cartes . El “repartidor/a” entregarà tres cartes a cada jugador/a ( els/les altres no les poden veure!) i col·locarà a la vista de tothom quatre cartes al centre de la taula.
A continuació, en direcció contrària a les agulles del rellotge, cada jugador/a (per ordre) intentarà sumar 15 amb una de les seves cartes i amb les que necessiti de la taula (recordeu que poden ser les que vulgueu!). Si no pot sumar 15 amb cap combinació, haurà de deixar una de les seves cartes a la taula a la vista de tots. Cada carta té el seu valor real segons s’indica de l’1 al 12.
Quan els jugadors/es es quedin sense cartes, es reparteixen 3 cartes de nou fins que la baralla s’acabi, és aleshores quan la partida ha finalitzat. En el cas que hagin quedat cartes sobre la taula sense que ningú se les hagi pogut emportar, se les emporta el darrer/a jugador/a que hagi aconseguit sumar 15.
Puntuació (Reduïda): Al finalitzar la partida es compatibilitzaran els punts de la següent manera:
En el cas que un/a dels jugadors/es sumi amb una de les seves cartes i totes les cartes sobre la taula 15, aconseguirà una escombra. En la puntuació final representarà 1 punt.
Aquell jugador/a que obtingui el 7 d’ors aconseguirà 1 punt extra.
Adaptació: Enlloc de sumar 15 podem fer sumes de 10. Només cal treure les cartes més altes.
Joc: Qui suma el número més gran?
MATERIAL: Cartes de 0 a 4. (en aquest cas fem fins sumes de 8)
REGLES DEL JOC: 2 jugadors/es.
Es reparteixen les cartes. Cada jugador/a gira dues cartes i ha de “sumar” els dos nombres. Qui té el nombre més gran es queda les cartes dels dos jugadors/es i les col.loca a un altre munt. Guanya qui al final ha aconseguit més cartes.
Adaptació: Es poden arribar a fer sumes de numeració més elevada depenent del nivell de cada infant. També podem fer que el/la guanyador/a sigui qui sumi el número més petit. També podem jugar utilitzant altres operacions.
JOC: GUERRA DE CARTES
De 2 a 4 jugadors/es
MATERIAL: Baralla de cartes
COM ES JUGA?: Repartim les cartes entre els/les jugadors/es. Cada jugador/a fa un munt. Hem de dir: un, dos, tres, va!! i tothom gira una carta.Qui té el nombre més gran es queda amb totes les cartes. Al final de la partida guanya qui hagi aconseguit més cartes.
Més jocs de cartes per fer matemàtiques:
http://gent.uab.cat/mequeedo/sites/gent.uab.cat.mequeedo/files/jocs_nomes_calcular.pdf
