Benvolgudes famílies marinadenques,

Us escrivim des del nostre particular viatge en el temps i, com que som uns Sapiens- Sapiens molt avançats i espavilats, durant el trajecte en el Delorean hem pogut atrapar una computadora del Departament i som l’enveja de la resta de tribus locals.

Aquí va la primera documentació històrica, el primer capítol del nostre emocionant viatge…

Ahir, el Delorean ens va deixar al Parc de la Draga, un poblat prehistòric (una reproducció, hi, hi, hi) a l’estany de Banyoles amb unes cabanes molt bufones, de teulades de dos vessants, força confortables, sense finestres, però amb unes vistes fabuloses des de la porta, i ànecs passejant pels voltants. Vam descobrir com vivien els habitants d’aquells temps, de què vivien, què conreaven, com cuidaven els ramats, com caçaven… i vam suar intentant moldre el blat… (ufff, per aconseguir la farina per cuinar un llonguet trigaríem uns dos mesos, pel cap baix). Bé, la vida prehistòrica sedentària no estava gens malament, la veritat. Per això vam decidir que la tribu marinadenca deixaríem el nomadisme per establir-nos a Mas Gircós, un lloc entranyable del territori garrotxí, famós per organitzar “bodorrios”, ballaruques i estades de “preadolescents Gairebé Sapiens-sapiens”.

En arribar, vam estar practicant dues activitats clau per a la supervivència d’aquells temps: el TIR AMB ARC i el “descens i escalada” de parets per a quan has de sortir corrent davant d’un mamut. Al vespre vam sopar un dels menús prehistòrics més coneguts, pasta i peix arrebossat… (típic menú dels pobles sedentaris) i amb la foscor del vespre, i després d’unes ballaruques, vam fer baixar el suculent àpat amb un trepidant joc de “nuit” (sense foguera).

Avui dimecres, amb un solet fabulós, hem viscut aventures grimpant per arbres i baixant per llargues tirolines, com a àgils sapiens-sapiens que som. Durant l’activitat, l’A.M. MITOBOSQUI ha estat sorpresa i atacada per un TIGRE DENT DE SABRE que ha trobat enmig del BOSC VERTICAL. La valenta A.M.MITOBOSQUI, ha sobreviscut a l’atac, tot i que li ha quedat una marca-ferida a la panxa (la podeu veure en el document gràfic que adjuntem) que és el senyal de l’heroïcitat de la nostra companya, i que demostra que aquest animal prehistòric continua estant present en els nostres dies prehistòrics a la comarca de La Garrotxa. Altres  companys, entre ells el famós L.M MITOBOSQUI, han trobat un jaciment de SÍREX, n’han recollit mostres i ara estan a punt de passar la prova del CARBONI 14… una troballa fabulosa i d’enorme valor arqueològic!!!

Per celebrar la jornada ens han sorprès amb EL MENÚ. I quin menú, gent!!! En veure sortir les safates d’arròs pre-cubà, “titola de mamut a la brasa” amb xips olotines, la sala menjador s’ha omplert de crits exultants: “-Visca els sedentaris del Neolític i les seves menges, viiiiiscaaaaa!!!”.

I així de contents i tips hem començat la “SÚPER GIMCANA PREHISTÒRICA”, que a hores d’ara encara no s’ha acabat, i que és la prèvia a l’OBLIGATÒRIA TANDA DE DUTXES-SAUNA del dimecres. Ara sentim uns trons i el cel s’està enfosquint… Potser una tempesta ens farà companyia en algun moment d’aquesta jornada, però no patiu, que en el Delorean també hem carregat una pila de JOCS DE TAULA i segur que entretindran tota la colla.

No sé si avui podrem fer alguna altra connexió a través del temps, però esperem que la nit sigui tan plàcida i calmada com la d’ahir. La vida prehistòrica cansa, nois, i els dies són llargs i les nits curtes…

A continuació, us deixem alguns documents gràfics i històrics sobre les nostres vivències i ens acomiadem fins al pròxim capítol del Viatge en el Delorean.

Fins aviadet, famílies dels ganàpies marinadencs!