P3,P4 P5- EL PATI DE L’ESCOLA UN ESPAI MÀGIC.

Mabel Díaz31/03/17  

Sempre quedes meravellada davant de la capacitat d’inventiva dels infants petits. Jugant és la manera natural i sana de com es desenvolupen, creixen i van interioritzant i representant els seus aprenentatges. No cal que estiguin excessivament carregats de joguines ja que la gràcia és que experimentin amb la seva imaginació.

En el transcurs del joc poden aparèixer elements simbòlics importants per a la vida dels ÓSSOS, DOFINS I CAVALLERS I PRINCESES. La Festa Major, el Camell, Diables…és un tipus de joc recurrent en el nostre pati.

Cada segon és un moment màgic …tots i totes…apassionats per convertir el pati de l’ escola en un lloc viu!!!…d’aprenentatge, de joc, de relació i de contacte amb la natura.

“FOTOS”

P3- QUAN COMPARTIR ÉS ESTIMAR. FEM MASSATGES.

Mabel Díaz29/03/17  

Hola! Avui qui escriu el bloc no és la Mabel sinó que sóc jo, la Júlia, ara mestra en pràctiques al grup de P5.

El passat dimarts, per mi, va ser un altra dia que puc posar al famós pot dels bons moments. Vaig sentir-me com quant fa tants anys el meu pare també em portava a l’escola, amb la única diferencia que ahir ell també s’hi va quedar. Què en són d’importants aquets records en el temps!

El Ramon, el meu pare, per que m’entengueu una mica, sempre s’ha dedicat al món de l’estètica i també dels massatges i aquesta va ser l’excusa i també gran oportunitat per que ahir s’hi quedés.

Així doncs, tot un seguit d’esdeveniments van fer que ahir el meu pare treballés plegat amb nosaltres, doncs el grup de P3 està treballant el projecte dels bebès i el grup de P5 el del cos humà, uns grans temes que vam lligar amb l’experiència del meu pare en relació als massatges.

Personalment, va ser un matí molt agradable, primer amb el grup de P5, on vam poder aprofundir una mica més en alguns coneixements més teòrics (els ossos, els músculs, quints massatges es poden fer, etc) i després amb P3, on vam passar a l’acció directament.

Només entrar, una sorpresa! Una caixa de bombons ben decorada amb molts gomets, i després, com bé diu la Mabel… Tot va anar fluint. Ens vam posar per parelles i així vam començar a relaxar-nos alhora que apreníem a fer massatges. Fem com si modeléssim la plastilina, deia el meu pare, o com si moguéssim les mans per fer un truc de màgia… I poc a poc, l’ambient que es respirava era de més pausa, tranquil·litat..

Si, un matí rodó, podent compartir allò que tant m’agrada, com és l’educació i els infants, amb algú tant important com és un pare.

Júlia.

“FOTOS”