…Sona el despertador a les set del matí, obro els ulls i veig que avui continuen els núvols grisos penjant del cel. El Pol m’acarona els cabells i em diu a l’orella: “Bon dia ratolina, aquesta nit em deies en somnis: Sents el mar com ens parla?”

Dia 39è de confinament i a casa  els nens encara dormen. Aprofito per dutxar-me i preparar cafè. Avui la padlet de l’escola ens proposa manualitats, explicar un conte i fer de cuiners. Començo a fer un  “planning” mental de com organitzar-nos. Els nens salten del llit venen corrent cap a la cuina i em fan abraçades: -Mama, mama, avui què farem?

El Pol ha d’anar a treballar per tant m’encarregaré de que el  menjador sigui un laboratori provisional de Dinàmiks i que sota la taula aparegui  la nostra biblioteca per llegir el conte del drac i la princesa…

Semblem malabaristes fent que tot rutlli a casa: cuidar el bestiar, i l’hort, la telefeina, cuinar, fer la compra i estar pels nens sense deixar de banda les videotrucades amb la iaia, els tiets i els cosins,…

Aquesta situació podria haver estat la d’un dia qualsevol, en una de les milers de llars que hi ha en el nostre petit país, on cada família ha fet  que cada dia fos màgic, únic, ple d’aventures i reptes per superar.

A totes i a tots, mares, pares, família, … volem donar-vos les gràcies per aquests dies de confinament, per ser-hi, per acompanyar-nos, dia rere dia, en les propostes que us hem fet des de l’escola, per deixar-nos entrar a les vostres llars… Estem summament agraïdes per encomanar il·lusió als vostres infants en aquests difícils moments on la imaginació i la creativitat també estaven confinades. Vàreu deixar de banda els vostres maldecaps i, posant un somriure i molta imaginació, vau cavalcar per tots els racons de casa vostra per  inventar receptes, construir cabanes sota els llençols, descobrir l’univers en un sostre, muntar un cinema al menjador i convertir la cuina en un estudi de gravació,…

Moltes gràcies per buscar mil i una maneres d’estar més a prop els uns dels altres.

Carme i Maria