A Infantil, la psicomotricitat és un espai de joc, moviment i emoció, on l’infant pot expressar-se lliurement a través del cos. Ens basem en la mirada de Bernard Aucouturier, que entén l’infant com un ésser global: cos, emoció i pensament.

L’espai de psicomotricitat és un moment privilegiat perquè l’infant pugui expressar-se lliurement, desenvolupar-se motriument i construir la seva identitat a través del joc i el moviment. No es tracta només de moure el cos, sinó de viure experiències significatives que afavoreixin el creixement emocional, relacional i cognitiu.

L’acompanyament i l’espai

La sala de psicomotricitat es basa en dos elements fonamentals que acompanyen l’infant durant les sessions:

• Els materials, que són pensats, segurs, acurats i adaptats a l’etapa de desenvolupament dels infants. Utilitzem blocs tous, matalassos, cordes, teles, bancs per crear tobogans, espatlleres per trepar i saltar, entre d’altres, que permeten explorar el cos, el moviment i l’espai.
• L’adult, que acompanya amb una presència respectuosa i disponible. Observa amb una mirada atenta i perifèrica, reassegura l’infant i entra en el joc motriu quan aquest ho demana. Alhora, l’adult posa límits, dona seguretat i estructura la sessió.

A cada sessió hi ha sempre dues mestres a l’aula, fet que permet un acompanyament més proper i acurat.

Estructura de la sessió

Les sessions de psicomotricitat segueixen una estructura clara que dona seguretat als infants:

• Ritual d’entrada
  Entrem a la sala, deixem les aigües, ens reconeixem com a grup i recordem les normes de la psicomotricitat (què podem fer i què no). L’adult presenta els diferents espais creats amb materials variats i atractius per treballar la coordinació, l’equilibri, la motricitat gruixuda, l’agilitat i l’orientació espacial. Finalment, ens preparem per tirar la muralla, un moment simbòlic on està permès “enderrocar” l’adult.
• Espai motriu
  És el moment de joc lliure i d’expressió corporal. Els infants exploren les possibilitats del seu cos a través del moviment: córrer, saltar, trepar, arrossegar-se… És un espai d’explosió, de llibertat i de descàrrega.
• Espai simbòlic
  Un cop el cos ja s’ha mogut intensament, els infants poden donar pas al joc simbòlic: construir, convertir-se en animals, dinosaures, monstres o personatges imaginaris. Aquest joc permet elaborar vivències, emocions i relacions.
• Espai creatiu
  Després del moviment, arribem a un moment de calma i interiorització. Els infants poden explicar a què han jugat, com s’han sentit i amb qui, a través de construccions, del dibuix o d’un conte creat per l’adult que recull el que ha passat durant la sessió.
• Ritual de sortida
  Per acabar, recollim la sala entre tots i totes, tornem a construir la muralla per al grup següent, ens posem les sabates i marxem.

Aquest enfocament permet que la psicomotricitat sigui un espai segur, estructurat i alhora lliure, on cada infant pot créixer i expressar-se al seu ritme.