Avui, dimarts 24 de març ha vingut el Xavier Pujols a explicar-nos el conte (IM)POSSIBLE.

Quan hem arribat ens hem presentat i després ens ha ensenyat una foto on hi havia un grup de nens junts en un cercle i un altre nen sol apartat de tots. Llavors hem parlat de perquè podia estar apartat el nen: perquè tenia una malaltia i la resta no el volien,… Seguidament hem parlat de com es sentia, i hem coincidit que estaria molt trist.

Un cop la Roser ha llegit el conte li hem fet unes preguntes i el Xavier ens les ha contestat.

Li hem demanat quants anys tenia, i en té 42 tot i que no ho sembla.

Ens ha explicat que als dos anys va tenir una paràlisi cerebral i que els metges van dir que mai podria ni caminar ni parlar, però cap als 15 anys el Xavier es va esforçar molt i va començar a intentar caminar.

També ens ha explicat que va escollir un ocell com a protagonista del conte perquè li agraden molt i perquè poden ser molt més lliures.

Tot això ens ha fet pensar que no ens agrada que ens deixin sols/es, per això nosaltres tampoc ho hem de fer. I el que hem pogut aprendre més és que si ens esforcem molt el que sembla impossible pot arribar a ser POSSIBLE.

Ens ha agradat molt. Moltes gràcies Xavier per explicar-nos la teva experiència.

Si cliqueu a la imatge podreu veure més fotografies.