La tarja de crèdit
un element primordial
per gastar – te un dineral
per l’ànsia i delit empès
en quelcom que no val res,
i que creiem essencial,
imprescindible i capdal,
i que, es clar, ens va fer el pes.
Ai las, i quantes rampoines
i estris de destí dubtós
amb anys hem arreplegat,
sé d’un que té moltes boines
però al ser un xic cap gros
no n’hi cap cap en el cap.
Prima, esquifida i de plàstic
abusar – ne esdevé un càstig.
_____________________
Josep Maria Poblet
Barcelona. Juny 2004
